Autors



Alberti, Leon Battista

Leon Battista Alberti (Gènova, 1404 – Roma, 1472) fou una de les figures més destacades del Renaixement italià. Versat en diversos àmbits del coneixement com a bon humanista que era, va excel·lir, per exemple, com a arquitecte, matemàtic, lingüista i criptògraf amb obres fonamentals d’aquestes disciplines com De re aedificatoria, Ex ludis rerum mathematicarum, Della lingua toscana o De componendis cifris. Però també li devem una novel·la, alguns diàlegs de caire marcadament llibertí i, sobretot, el tractat Els avantatges i els desavantatges de les lletres, que ara oferim per primera vegada en català.



Títols:

Aleramo, Sibilla

Sibilla Aleramo (Alessandria, 1876 – Roma, 1960), pseudònim de Rina Faccio, ha estat una de les veus femenines més expressives i captivadores de les lletres italianes. Cèlebre per les seves tumultuoses relacions —personals i literàries— amb escriptors de la talla de Vincenzo Cardarelli, Salvatore Quasimodo o Dino Campana, entre d’altres, la figura d’Aleramo és fonamental per entendre la poesia i la narrativa de la primera meitat del segle XX a Itàlia. A banda de reculls poètics tan renomenats com Selva d’amore i Luci della mia sera, o de novel·les com Amo dunque sono, entre la seva important producció sobresurt especialment Una dona, que ara oferim per primera vegada en traducció catalana.



Títols:

Amikhai, Iehuda

Iehuda Amikhai (Würzburg, 1924 – Jerusalem, 2000) és considerat el més gran poeta israelià del segle XX. Fou el primer que va incorporar la llengua col·loquial a la poesia hebrea, fet fins aleshores impensable pel respecte sacre que es tenia a la llengua i la tradició bíbliques. Els seus poemes defugen l’enaltiment dels triomfs de la creació del nou Estat ―enaltiment que havia caracteritzat la generació literària anterior― i advoquen per la simplicitat, l’experiència individual i la crítica social sense gens d’autocomplaença, com podeu veure en aquesta àmplia antologia, tots els poemes de la qual es presenten per primera vegada en català.



Títols:

Andréiev, Leonid

Leonid Nikolàievitx Andréiev (Oriol, Rússia, 1871 ‒ Mustamäki, Finlàndia, 1919) fou un autor prolífic i un extraordinari narrador ―molt llegit al començament del segle XX al seu país―, les obres del qual, tanmateix, van restar oblidades als arxius de la Unió Soviètica fins als darrers decennis del segle passat arran de les crítiques que havia fet als revolucionaris russos. Amic de Gorki, els seus drames i sobretot algun dels seus relats, que s’emmarquen en la millor tradició de la narrativa russa, figuren entre els més coneguts de les lletres eslaves. És el cas de La història dels set penjats, que ara presentem per primera vegada en català.



Títols:

Apol·lodor

Anomenat «l’onzè orador àtic» perquè no figura entre els deu oradors canònics de la Grècia antiga, Apol·lodor (nat cap al 395 aC) és considerat l’autor d’alguns dels discursos que tradicionalment s’han atribuït al cèlebre Demòstenes. La major part dels estudiosos actuals sostenen que són d’ell les peces Contra Timoteu, Contra Pòlicles, Contra Cal·lip, Contra Nicòstrat, Contra Estèfan II i, sobretot, el conegut discurs Contra Neera, l’única acusació pública no adreçada a un home que ens ha pervingut i que ara oferim en traducció catalana.



Títols:

Apollinaire, Guillaume

Guillaume Apollinaire (Roma, 1880 – París, 1918), cap de brot del surrealisme, va ser una de les grans veus literàries del començament del segle XX. Celebrat sobretot per la seva poesia innovadora —i renovadora—, de la qual es destaquen els sensacionals reculls Alcools i Calligrammes, abraçà també d’una manera reeixida altres gèneres com el teatre, la crítica d’art i la narració. De la seva obra en prosa excel·leix, juntament amb Le Poète assassiné, L’heresiarca i Cia., col·lecció de relats publicada el 1910 i que ara presentem traduïda per primera vegada en català.



Títols:

1 2