Autors

Vincenzo Cardarelli, pseudònim de Nazareno Caldarelli (Tarquínia, 1887 ‒ Roma, 1959), va ser una de les veus més singulars de les lletres italianes a la primera meitat del segle XX. De formació autodidàctica, va col·laborar en diverses revistes literàries, especialment a La Ronda, punta de llança de la recuperació moderna de la tradició clàssica italiana. Prosista refinadíssim, amb llibres tan deliciosos com Prologhi, Il sole a picco o Villa Tarantola, és conegut també per les seves poesies, que, allunyant-se del tot de les extravagàncies avantguardistes pròpies de l’època, ens captiven per la seva elaborada senzillesa. Ara les presentem íntegrament per primer cop en català.

Charles Lutwidge Dodgson, més conegut com a Lewis Carroll (Daresbury, 1832 ‒ Guildford, 1898), és un dels escriptors més cèlebres de les lletres angleses. Matemàtic, sacerdot, fotògraf, l’excepcional novel·la Alice’s Adventures in Wonderland i la seva seqüela li van donar fama universal. Amb tot, la seva imaginació il·limitada també es manifestà de manera pletòrica en versos tan admirables com els de Phantasmagoria and other Poems i, especialment, els de La cacera del Sauró (The Hunting of the Snark), poema vist al mirall deformador del nonsense que, amb les il·lustracions originals de Henry Holiday, ara presentem en traducció catalana.

Pierre Ambroise Choderlos de Laclos (Amiens, 1741 ‒ Tarent, 1803), militar francès que va viure de ple la Revolució, fou un personatge polifacètic que va escriure diversos assaigs, entre els quals destaquen De la guerre et de la paix i De l’éducation des femmes; una òpera còmica, Ernestine, i fins i tot un recull de poemes, intitulat Poésies fugitives. Això no obstant, va passar a la posteritat per Les amistats perilloses, considerada una de les obres mestres del segle XVIII i una de les millors novel·les epistolars que s’han escrit mai. Ara la presentem en una nova traducció catalana.

Marc Tul·li Ciceró (Arpí, 106 – Fòrmies, 43 aC) fou un dels personatges decisius de la Roma del segle I aC, tant en el terreny polític com en el literari. Considerat unànimement l’autor llatí clàssic per excel·lència, esdevingué un model de prosa i oratòria —amb discursos tan cèlebres com els que es recullen en les Catilinàries o les Filípiques— i el cappare del gènere epistolar. Tanmateix, dins la seva vasta obra, es destaquen també els escrits de caire filosòfic que compongué en els darrers anys de la seva vida, entre els quals cal esmentar els tractats De natura deorum, De senectute, De diuinatione i, sobretot, L’amistat, que ara oferim en traducció catalana.

Quint Tul·li Ciceró (102-43 aC) fou el germà petit del polític, prestigiós orador i prolífic escriptor Marc Tul·li Ciceró. Contràriament a aquest últim, Quint va fer una discreta carrera política i militar, que va acabar molt malament ―com la del seu germà― quan va ser proscrit i condemnat a mort pel segon triumvirat. Sabem que va escriure uns Annals i algunes tragèdies, dels quals no s’ha conservat res, però serà recordat sempre com l’autor d’un breu tractat sobre la millor manera de guanyar unes eleccions, el Manual de campanya electoral, que ara oferim en traducció catalana.