Autors



Gaskell, Elizabeth

Elizabeth Gaskell (Londres, 1810 – Holybourne, 1865) fou una de les veus més importants de la narrativa de l’època victoriana. A més de ser coneguda per haver escrit la primera biografia de què tenim notícia sobre Charlotte Brontë, va aconseguir un ressò extraordinari amb les seves novel·les i els seus relats, que van ser molt apreciats per escriptors com Charles Dickens o Thomas Carlyle. Títols com Mary Barton, North and South, Wives and Daughters i, sobretot, la seva novel·la més popular, Cranford —que oferim per primera vegada en català—, figuren entre les grans obres de la literatura anglesa del segle XIX.



Títols:

Goldsmith, Oliver

Oliver Goldsmith (Longford, Irlanda, 1728 – Londres, 1774) va iniciar estudis de lleis, teologia i, més tard, medicina, sense concloure’n cap; va viatjar a peu per Europa, i finalment va treballar per a diverses editorials i revistes angleses. Juntament amb Samuel Johnson i altres intel·lectuals, va pertànyer a l’influent Literary Club. De la seva obra dramàtica es destaca She Stoops to Conquer, i de la lírica, el poema pastoral The Deserted Village; però es va guanyar el reconeixement literari universal amb la deliciosa novel·la El vicari de Wakefield, que ara oferim en català.



Títols:

Gournay, Marie de

Marie Le Jars de Gournay (París, 1565-1645) fou un dels personatges més notoris de la intel·lectualitat francesa de la primera meitat del segle XVII. Editora i prologuista dels Assaigs de Montaigne, que la considerà «filla per afinitat», la seva obra, que inclou poemes, traduccions dels clàssics i diversos assaigs —els quals versen sobre nombrosos temes, des de la llengua francesa fins a la maldiença o l’educació dels prínceps—, ha passat quasi desapercebuda al llarg del temps. Ara oferim dos dels seus assaigs més rellevants, la Igualtat entre els homes i les dones i el Greuge de les dones, traduïts per primera vegada en català.



Títols:

Guansé, Domènec

Crític, novel·lista i dramaturg, Domènec Guansé i Salesas (Tarragona, 1894 ‒ Barcelona, 1978) és considerat un dels periodistes culturals catalans més importants del segle xx. Va publicar innúmers articles en publicacions de prestigi com D’Ací i d’Allà, Mirador o La Publicitat, i, obligat a expatriar-se el 1939, es va establir a Santiago de Xile, on fou l’ànima de la revista Germanor. A més d’escriure un bon nombre de novel·les, peces teatrals, assaigs i biografies, és celebrat sobretot pels Retrats literaris (1947), obra mestra de l’assagisme lletraferit que és el model dels articles sobre les personalitats del nostre país que es recullen en aquests Retrats de l’exili.



Títols:

1