Autors



Hauptmann, Gerhart

Gerhart Hauptmann (Obersalzbrunn, 1862 – Agnetendorf, 1946) fou un dels escriptors més destacats de les lletres alemanyes de la fi del segle XIX i la primera meitat del XX. Principal exponent del naturalisme germànic en el terreny de la novel·la i el teatre, va rebre, entre altres guardons, el premi Nobel de literatura l’any 1912 per la seva producció variada i excepcional. Entre la seva obra narrativa sobresurten les novel·les Der Narr in Christo Emanuel Quint («El boig en Crist Emanuel Quint»), Die Insel der grossen Mutter («L’illa de la gran mare») i L’heretge de Soana (Adesiara, 2012); i de les seves peces teatrals cal destacar sobretot Els teixidors, que ara oferim en traducció catalana.



Títols:

Hesíode

Hesíode (segona meitat del segle VIII aC), el cantor d’Ascra, va ser, juntament amb Homer, el poeta més important de la Grècia arcaica. Considerat el primer autor europeu que fou conscient de la seva individualitat, hom li atribueix tota una sèrie heterogènia de composicions —de continguts diversos i impregnades d’episodis mítics— que inclouen títols com L’escut d’Hèracles i les Grans Eees, o dos dels poemes més influents de la literatura occidental, els Treballs i dies i la Teogonia, que ara presentem en traducció catalana.



Títols:

Holberg, Ludvig

Ludvig Holberg (Bergen, 1684 – Copenhaguen, 1754) és considerat el primer gran autor nòrdic de l’era moderna. Insigne humanista i escriptor polifacètic, la seva vasta producció abraçà gairebé tots els camps del saber, des d’assaigs sobre història i filosofia fins a comèdies i poemes. Malgrat tot, va ser El viatge a sota terra de Niels Klim l’obra que li donà fama internacional. Juntament amb Els viatges de Gulliver de Swift i L’altre món de Cyrano de Bergerac (Adesiara, 2009), aquesta novel·la —que, traduïda de l’original llatí, ara presentem per primera vegada en català— posà els fonaments de la narrativa satírica europea.



Títols:

Homer

Els grecs antics atribuïen la Ilíada, l’Odissea i moltes altres produccions en vers heroic a la figura d’un poeta primigeni, Homer. Sobre ell no se sabia res del cert, ni tan sols el seu lloc de naixença o l’època en què va viure. Només circulaven llegendes, algunes molt belles i suggeridores. Els estudiosos moderns que admeten l’existència històrica d’Homer acostumen a situar-lo en els segles VIII o VII abans de la nostra era.



Títols:

Horaci

Quint Horaci Flac (Venúsia, 65 aC ‒ Roma, 8 aC) fou, juntament amb Virgili, el poeta més egregi de l’edat d’or de la literatura llatina. Autor d’una àmplia producció, amb títols tan coneguts com les Epístoles, els Epodes o les Sàtires ―l’obra que va coronar el gènere literari més genuïnament romà (Adesiara, 2008)―, les seves Odes, que beuen dels grans poetes grecs de l’antiguitat, constitueixen el millor exponent de la lírica forjada a Roma i un dels models ineludibles de la poesia de tots els temps. Ara les presentem en una nova traducció catalana.



Títols:

Huxley, Aldous

Aldous Huxley (Godalming, comtat de Surrey, 1894 ‒ Los Angeles, 1963) fou un dels escriptors en llengua anglesa més admirats del segle XX. Procedent d’un entorn familiar d’alta cultura —el seu avi havia estat company de Darwin i un germà seu obtingué el premi Nobel de Medicina—, ens va deixar novel·les tan celebrades com ara Point Counter Point o Brave New World, uns quants reculls de poemes, quaderns de viatge tan captivadors com Carretera enllà (Adesiara, 2014) i una extensa obra assagística, en la qual excel·leix Els dimonis de Loudun, que ara presentem per primera vegada en traducció catalana.



Títols:

1