Autors



Jàhiz de Bàssora

Abu Utman Amr ibn Bahr al-Kinani al-Fuqaymi al-Basri, més conegut com a Jàhiz (Bàssora, c. 776-869), fou un dels intel·lectuals àrabs que van formar part de la Casa de la Saviesa de Bagdad, fundada pel califa al-Mamun, protector de les arts i les ciències. Savi eminent, especialista en disciplines tan variades com la zoologia o la gràmatica, entre moltes altres, va ser el primer gran prosista de la llengua àrab. Del més d’un centenar d’obres que va escriure, se’n conserven només una trentena, entre les quals destaquen el Llibre dels animals, el Llibre de l’eloqüència i la demostració, el Llibre dels països i, sobretot, el divertidíssim Llibre dels avars, que ara oferim per primera vegada en català.



Títols:

James, Henry

Henry James (Nova York, 1843 – Londres, 1916), escriptor i crític literari, va ser un dels autors més preeminents de les lletres angleses de la fi del segle XIX i del començament del XX. Moltes de les seves novel·les i alguns dels seus contes figuren entre els més llegits de la literatura universal, com ara Washington Square (1880), The Portrait of a Lady (1881), The Princess Casamassima (1886), The Turn of the Screw (1898) o The Ambassadors (1903). Entre la seva vasta obra, destaca també La font sagrada, publicada el 1901, que James va escriure en el cim de la seva carrera literària i que ara oferim per primera vegada en català.



Títols:

Jarry, Alfred

Alfred Jarry (Laval, 1873 ‒ París, 1907) va ser molt més que un dramaturg, un novel·lista o un poeta. Tot i que la seva vida fou massa breu, va deixar un seguit d’escrits extraordinaris, farcits d’un humor irreverent i grotesc, que el van convertir en un dels principals precursors del moviment surrealista i del teatre de l’absurd. Si bé l’obra de Jarry més coneguda pel gran públic és Ubú rei —estrenada a París el 1896—, entre els seus llibres es destaquen també Le Surmâle, Messaline i, sobretot, les Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísic, text fundacional de la celebrada nova ciència patafísica, i que ara presentem per primera vegada en català.



Títols:

Johnson, Samuel

Samuel Johnson (Lichfield, Staffordshire, 1709 – Londres, 1784), objecte d’una de les biografies més famoses de la història ―la que li dedicà James Boswell―, ha estat un dels escriptors més influents de les lletres angleses. Poeta, biògraf, assagista, articulista, crític literari, lexicògraf, dramaturg, novel·lista i editor, podem subratllar de la seva vasta producció el Dictionary of the English Language, el primer diccionari exhaustiu de la llengua anglesa, publicat el 1755, que ha tingut un impacte notable sobre l’anglès modern; l’obra biogràfica Lives of the Most Eminent English Poets (1779-1781) i la novel·la filosòfica La història de Rasselas, príncep d’Abissínia, que ara presentem per primera vegada en català.



Títols:

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (331-363), més conegut com a Julià l’Apòstata, fou un dels emperadors més conspicus de Roma. La seva ferma determinació, que el dugué a recuperar les tradicions i la religió dels avantpassats, va suscitar la ira del cristianisme dominant, que el convertí en un personatge maleït. És potser per això que la seva obra literària ha romàs oblidada durant segles. Entre els seus escrits més rellevants excel·leixen El banquet dels cèsars (Adesiara, 2009) i L’enemic de la barba, que ara oferim per primera vegada en català.



Títols:

1