Autors



Lagerlöf, Selma

Selma Lagerlöf (Mårbacka, 1858-1940) és una de les grans figures de les lletres escandinaves de tots els temps. Autora d’una remarcable producció narrativa, fou la primera dona que va rebre el premi Nobel de Literatura, l’any 1909, i la primera que va entrar a l’Acadèmia Sueca. Els seus contes i les seves novel·les, com ara La saga de Gösta Berling, El meravellós viatge de Nils Holgersson a través de Suècia o Els miracles de l’Anticrist, juntament amb El carreter (1912) ―que Lagerlöf considerava la seva millor novel·la i que ara presentem per primera vegada en català― són tinguts per clàssics de la literatura sueca i avui continuen essent llegits amb entusiasme.



Títols:

Lear, Edward

Edward Lear (Holloway, prop de Londres, 1812 ‒ Sanremo, 1888) va ser un artista polifacètic: pintor, dibuixant, músic i poeta. Viatger infatigable, home solitari amb una pila d’amics, home de salut precària i ànim melancòlic, va esforçar-se sempre per triomfar com a pintor. Avui, en canvi, és un dels autors més estimats de la tradició literària anglesa gràcies a poemes com The Owl and the Pussycat («El mussol i la mixeta»), un dels més cèlebres de la poesia britànica, i, sobretot, gràcies a la seva poesia desbaratada, com la que trobem en el seu recull més conegut, El llibre dels disbarats (A Book of Nonsense), que ara presentem per primera vegada en català.



Títols:

Lima Barreto

Afonso Henriques de Lima Barreto (Rio de Janeiro, 1881-1922) fou una de les veus més importants de les lletres sud-americanes del final del segle XIX i el començament del XX. Considerat com l’autor que fa de pont entre el realisme i l’avantguardisme brasilers, va escriure un bon nombre de novel·les, totes elles impregnades d’una elevada causticitat i d’una crítica social punyent, com ara Recordações do escrivão Isaías Caminha (1909), Numa e a ninfa (1915), Os Bruzundangas (1923) i, sobretot, la seva obra més coneguda: El trist final d’en Policarpo Quaresma (1915), que ara oferim per primera vegada en català.



Títols:

Llucià de Samòsata

Llucià de Samòsata (c. 120 – c. 185 dC), rètor professional de paraula mordaç i mentalitat provocadora, es destacà entre els membres de l’anomenada Segona Sofística per la imaginació i la llibertat que conferí als seus escrits. Obres com les Converses de déus, El gall o les Converses de meuques (Adesiara, 2008) han exercit una influència decisiva en la cultura europea, d’Erasme a Sartre. Els dos opuscles que presentem, Contra un ignorant que comprava molts llibres i Un intel·lectual sense cultura —traduïts per primera vegada en català— són també un magnífic exemple de la modernitat i de l’estil punyent de l’autor.



Títols:

1