Autors



Racine, Jean

Jean Racine (La Ferté-Milon, 1639 – París, 1699) és considerat unànimement un dels dramaturgs més rellevants de la literatura universal. Gràcies a les peces immortals que compongué ―com ara Phèdre, Britannicus o Iphigénie―, a més de la celebrada Berenice, l’obra en què l’autor començava a allunyar-se de l’estètica barroca, i que ara oferim traduïda en versos catalans, Racine va aconseguir elevar la tragèdia clàssica francesa al cim de la perfecció.



Títols:

Ramos, Graciliano

Graciliano Ramos de Oliveira (Quebrangulo, 1892 – Rio de Janeiro, 1953) fou una de les figures més importants de la narrativa sud-americana del segle XX. Destacat activista d’esquerres, va ser considerat per la crítica el mestre de la novel·la brasilera contemporània i va influir poderosament en el naixement del neorealisme portuguès amb obres cabdals com Caetés, Angústia, Memórias do cárcere i, especialment, Vides seques, que ara oferim per primera vegada en català.



Títols:

Ritsos, Iannis

Iannis Ritsos (Monembassià, 1909 – Atenes, 1990) és un dels grans poetes grecs del segle XX. La seva militància comunista li va donar una projecció excessiva i esbiaixada fins al 1989, i un esborrament exagerat després d’aquesta data. Afortunadament, la meravella de llegir-lo ha anat corregint aquestes interpretacions extremes. La crítica suggereix que Quarta dimensió, un gruixut recull publicat el 1978, és la seva obra mestra. Aquest recull inclou monòlegs poètics tan captivadors com La sonata del clar de lluna (Adesiara, 2012), els que componen la trilogia Els Atrides (Adesiara, 2014) o els tres que figuren en aquest volum (Persèfone, Àiax i Filoctetes), que ara presentem per primera vegada en català.



Títols:

Roché, Henri-Pierre

Henri-Pierre Roché (París, 1879 – Sèvres, 1959), col·leccionista d’art i promotor de figures com Marcel Duchamp, Man Ray o Pablo Picasso, corresponsal de guerra, home diletant, fou un dels personatges més singulars de les lletres franceses del segle passat. Tot i que va escriure un bon nombre d’obres, moltes d’elles van romandre inèdites fins que, pocs anys abans de la seva mort, va publicar Deux Anglaises et le continent (1956) i, especialment, Jules i Jim (1953), considerada una de les novel·les més emblemàtiques de tota una generació gràcies a la pel·lícula que en va fer François Truffaut. Ara la presentem per primera vegada en català.



Títols:

Romanilha, Josèp

Josèp Romanilha (Sant Romieg, 1818 – Avinyó, 1891), fundador i figura destacada del felibritge provençal, va tenir a Catalunya una influència considerable fins a la fi del segle XIX i fou present de manera habitual en les publicacions de la Renaixença. Tot i que també conreà la poesia, és conegut sobretot pels contes que va publicar en l’Armanac Provençau, dels quals presentem, per primera vegada en català, una extensa selecció.



Títols:

Ronsard, Pierre de

Pierre de Ronsard (Castell de la Possonnière, Vendômois, c. 1520 – Priorat de Saint-Cosme, Touraine, 1585) és el poeta francès més conegut del Renaixement i el membre més important de l’exímia Pléiade. Excel·lent coneixedor de la tradició humanística i de la lírica grecollatina, així com de la poesia petrarquista, s’emmirallà en aquests models per compondre un impressionant corpus poètic. D’aquesta variada producció sobresurten en especial les Odes i la sèrie dels Amors —adreçats, successivament, a Cassandra, Maria i Helena—, que, a més de convertir en llegenda aquests noms femenins, van fer guanyar a Ronsard el merescut i lloable qualificatiu de «príncep dels poetes».



Títols:

1 2