Autors



Sade, D.A.F. de

Donatien Alphonse François de Sade (1740-1814) té fama de ser un dels homes més polèmics de la història. Com tothom sap, la seva ploma es va adelitar a escriure tota mena de relats llibertins i escabrosos ―recordem, entre d’altres, Les 120 Journées de Sodome o Justine ou les malheurs de la vertu―, però també, paral·lelament a aquesta obra «clandestina», que ell solia no reconèixer com a pròpia, va compondre altres llibres en què mostra les seves indiscutibles aptituds com a narrador. Aquest és el cas d’Els crims de l’amor, dels quals oferim una extensa selecció.



Títols:

Sa'di

Sa’di de Xiraz (c. 1209-1292) fou, juntament amb Hafiz i Omar Khayyam, una de les grans figures de l’època daurada de la Pèrsia clàssica. Viatger infatigable, místic, savi sufí, poeta extraordinari, va llegar a la posteritat, a banda d’un gran nombre d’odes i altres composicions líriques, dues obres clau de les lletres perses, El verger (Bostan) i El jardí de les roses (Golestan), que encara avui ocupa un lloc primordial en la cultura iraniana i que és, probablement, un dels llibres més exquisits i influents que ha donat la literatura oriental. Ara l’oferim traduït íntegrament per primera vegada en català.



Títols:

Sal·lusti

Gai Sal·lusti Crisp (Amitèrnum, 86 – Roma, 35 aC), senador i tribú de la plebs (52 aC), va viure en primera persona un dels períodes més convulsos de l’antiguitat: els últims anys de la República romana. I aquesta experiència li va servir per convertir-se, en paraules de l’eminent llatinista Manfred Fuhrmann, en el primer dels grans historiadors romans. A més de les Historiae —de les quals només es conserven fragments—, a ell devem dos dels títols més reeixits i influents de la historiografia antiga, La conjuració de Catilina (Adesiara, 2012) i La guerra contra Jugurta, que ara presentem en traducció catalana.



Títols:

Schelling, Friedrich W. J. von

Jove prodigi, amic de Hölderlin i Hegel i, com ells, figura cabdal de l’idealisme alemany, Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (Leonberg, 1775 – Bad Ragaz, 1854) és una de les personalitats més destacades de l’edat d’or de la cultura germànica. Eclipsat durant molt de temps per la fama dels seus companys de generació, el caràcter revolucionari de les seves intuïcions filosòfiques ha fet que una nova fornada d’estudiosos l’hagi convertit, avui, en un interlocutor privilegiat del pensament contemporani. Autor d’una obra extensa, fascinadora i plena de secrets, Schelling és el pensador de la natura, la foscor i la llibertat. Notable alhora per la qualitat literària i per la gosadia especulativa que l’autor hi exhibeix, Clara, o sobre la vinculació de la natura amb el món dels esperits és l’intent més reeixit que va fer de presentar el seu pensament en una forma accessible al gran públic.



Títols:

Sèneca

Luci Anneu Sèneca (Còrdova, c. 4 aC ‒ Roma, 65 dC), orador, advocat, preceptor d’emperadors i home de lletres, és un dels autors més coneguts de l’antiguitat. A més de les seves tragèdies, que han tingut una llarga influència des del Renaixement, va compondre una sèrie d’escrits que, amarats d’un estoïcisme amatent a comprendre la condició humana en la seva integritat, ens ajuden a descobrir-nos a nosaltres mateixos. Aquest és el cas dels tractats De constantia sapientis, De ira, De tranquillitate animi i, especialment, del diàleg ¿És breu, la vida? (De breuitate uitae), que ara oferim en traducció catalana.



Títols:

Shakespeare, William

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 1564-1616) ha estat, és i serà un referent ineludible de la literatura universal de tots els temps. Segons el prestigiós i polèmic crític literari Harold Bloom, fou «l’inventor de la condició humana», i hem d’entendre el conjunt de la seva obra dramàtica com les Sagrades Escriptures secularitzades. La seva producció s’ha de veure com un tot orgànic indivisible que va des de les tragèdies de joventut fins a les comèdies de l’extrema maduresa. Shakespeare va excel·lir en les tres formes literàries establertes pels grecs: la poesia narrativa ―Venus i Adonis i La violació de Lucrècia―, la poesia dramàtica ―comèdies, tragèdies i històries― i la poesia lírica, en la qual sobresurten els Sonets.



Títols:

1 2