Autors

William Makepeace Thackeray (Calcuta, 1811 – Londres, 1863) fou, juntament amb Charles Dickens, el narrador més destacat de l’Anglaterra victoriana. Les seves novel·les, com ara Barry Lindon, The History of Pendennis o, sobretot, Vanity Fair, constitueixen models perennes de la literatura universal. A part la seva gran labor com a novel·lista, Thackeray va ser un col·laborador assidu de la premsa de l’època. Arran d’aquesta activitat sorgiren els aguts articles que, publicats inicialment a la revista satírica Punch, componen El llibre dels esnobs, que oferim traduït per primera vegada en català.

Edward Thomas (Londres, 1878 ‒ Arras, 1917), assagista i poeta, és una de les figures més peculiars de les lletres angleses. Considerat erròniament un dels poetes de la Gran Guerra pel fet que va morir durant la presa de la ciutat francesa d’Arras, amic íntim de Robert Frost ―que l’encoratjà al conreu de la poesia―, Thomas va escriure tots els seus versos en pocs mesos i, si bé no va rebre cap reconeixement en vida, ha adquirit una glòria inqüestionable gràcies a l’admiració que li han professat poetes tan importants com ara W. H. Auden, Derek Walcott o Seamus Heaney. Ara presentem, per primer cop en català, tota la seva producció poètica.

Iuri Tiniànov (Režica, Letònia, 1894 ‒ Moscou, 1943), escriptor i teòric de la llengua i la literatura, fou un dels fundadors de l’anomenat «formalisme rus». Pertanyent a la mateixa generació que autors de prestigi com Pasternak, Bulgàkov, Akhmàtova o Mandelstam, per citar-ne només alguns, Tiniànov es destacà en el camp de l’assaig amb treballs com El problema de la llengua poètica, El fet literari o Arcaistes i innovadors; i, tot i que va escriure grans novel·les com Kiukhlia i La mort del Vazir-Mukhtar, ha esdevingut mundialment cèlebre pel divertit relat El sotstinent Susdit —conegut també com El tinent Kigé per raó de la suite que Prokófiev li dedicà—, que ara oferim per primera vegada en català.

Georg Trakl (Salzburg, 1887 – Cracòvia, 1914) és considerat un dels poetes més decisius —si no el més decisiu— de les lletres alemanyes del segle XX. Tot i la seva mort prematura, va ser el més clar exponent de l’expressionisme literari i el producte més pur dels escriptors disconformes amb el «món feliç» d’entreguerres. El seu jo turmentat i les seves sensacions crepusculars, trets que defineixen la seva obra, afloren, enèrgics, tot al llarg dels reculls Poemes (1913) i Sebastià dins el somni (1915), que ara presentem en traducció catalana juntament amb les composicions que va publicar a la revista Der Brenner.

Ivan Serguéievitx Turguénev (Oriol, 1818 ‒ Bougival, França, 1883) és considerat un dels pares de la prosa russa i el més «europeu» dels escriptors d’aquell país. Instal·lat a París bona part de la seva vida, va contactar amb la flor i nata dels grans novel·listes francesos i esdevingué amic de figures del gènere com Flaubert, Zola o Verne, entre d’altres. Diuen els entesos que Turguénev va retratar amb un extrem rigor les condicions de vida dels camperols russos i les tensions entre les diverses classes socials, cosa que es pot observar en obres tan cèlebres com Memòries d’un caçador, Niuada de gentilhomes, Pares i fills o la magnífica Fum, que ara presentem per primer cop en català.