Del 19 al 28 de setembre serem, un any més, a la Setmana del Llibre en Català
Ens trobareu, amb les nostres novetats més recents i gairebé tot el catàleg, en el mòdul 29 del passeig de Lluís Companys. No hi falteu!
Acostumats com estem a les biografies de personatges mesquins i cobejosos com Catilina, o d’emperadors despietats i sanguinaris com Neró i Calígula, que fan les delícies dels afeccionats al macabre, oblidem sovint que els romans no haurien perdurat tants segles només amb individus d’aquesta casta. També hi va haver homes íntegres, és clar, segurament la majoria, que amb la seva uirtus i els seus esforços van permetre que Roma dominés el món. Juli Agrícola, un romà de classe mitjana elevat al patriciat, va tenir una importància considerable en la conquesta de Britànnia, i aquest llibre no és només la lloança d’un home bo, sinó una font impagable per conèixer de primera mà la romanització.
Quan un viu en una situació límit, quan un té una malaltia incurable en la flor de la joventut, pot negar-la, quedar-hi atrapat o mirar d’afrontar-la amb totes les conseqüències. I això darrer és el que fa el protagonista d’aquest llibre excepcional: gràcies a l’esperó de l’escriptura, passa de la vida inautèntica a la vida autèntica o, segons les seves paraules, a la irrealitat immediata. Canviant, esmunyedissa i alhora fascinant per la seva sinceritat, aquesta novel·la arriba a transcendir la mateixa literatura. Com ha afirmat Mircea Cărtărescu, «Blecher va tenir la força per transformar el seu destí en una font d’aigua viva, tot regalant-nos pàgines sobre la vida interior com poques se n’han escrit en la literatura europea».
Dos germans, Tom i Laura Wingfield, un baliga-balaga idealista i una noia apocada, conviuen en un pis de mala mort amb la mare, una dona manefla i possessiva que enyora la seva esplendorosa joventut, per bé que fa anys que el marit l’ha abandonada. El noi treballa en un trist magatzem, i la noia s’està a casa i dedica la major part del temps a la seva col·lecció de figuretes de vidre. L’arribada d’un possible pretendent per a la jove trastoca de sobte el dia a dia de la família i en destapa, alhora, la infelicitat més pregona. Només un talent fora mida com el de Tennessee Williams podia mostrar amb tanta exactitud, com fa en aquesta obra, la fragilitat dels éssers humans i la cara més llòbrega del somni americà.
Poques vegades un recull de poemes ha tingut una influència tan colossal com aquest que teniu a les mans. Hi trobareu, per exemple, els commovedors laments d’una dona traïda i abandonada, al costat dels insults més grollers; un bellíssim cant nupcial, al costat de totes les modalitats del sexe, expressades amb el vocabulari més lliure i irreverent; un breu poema èpic, al costat d’un reguitzell de personatges d’allò més pintorescos. I sovint hi descobrireu, gràcies als incomptables petons de Lèsbia —l’amant més famosa de la literatura universal—, la lleu frontera que separa els amors més intensos dels odis més furibunds. Gaudiu de la poesia, gaudiu de Catul, gaudiu de la vida!
Teresa, una dona jove, culta i sensible que duu una vida lliure d’inquietuds al costat del seu marit Lluís, rep un anònim pertorbador en què li anuncien que ell s’entén amb una dona tota instint sexual, a qui tothom coneix com la Mulata, i que, a més, hi té una filla. Aquest conflicte inesperat, en uns anys encara dominats per fèrries convencions socials, obliga Teresa a prendre una decisió i plantejar-se una nova existència. ¿Cada vida de dona és, com la seva, un drama secret, una lluita sorda? ¿Podrà refer-se i tornar a enamorar-se? ¿Hi ha altres dones com ella que la puguin ajudar de manera incondicional? Ho descobrireu en les pàgines d’aquest llibre fascinant, un dels millors exponents de la novel·la catalana del seu temps.
Les persones aciençades i clarividents saben que la millor manera de suportar el que els resta per viure és deslliurar-se del passat, allunyar-se tant com puguin de la gent i dedicar el temps a gaudir dels passejos, que els permeten contemplar la natura amb tota la seva esplendor i, principalment, pensar en elles mateixes. «La font de la veritable felicitat està en nosaltres, i no depèn dels homes tornar miserable de debò a qui és capaç de voler ser feliç», diu l’autor en aquest llibre, el darrer de la seva vasta producció. Vell, sol i denigrat pels seus contemporanis, Rousseau hi presenta, per mitjà d’uns somiejos d’allò més lúcids, la recerca serena i intel·ligent d’un mateix, pròpia només dels savis, davant d’un món que, com el nostre, cada vegada estava més envilit.
A l’Òpera Garnier de París tenen lloc un seguit de fets del tot inexplicables, que arriben al súmmum amb la desaparició de la diva Christine Daaé en plena actuació. La noia ha assolit el cim del cant beneficiant-se dels ensenyaments sobrenaturals de l’Érik, el seu particular Àngel de la Música, que per a la resta de la gent del luxós teatre és ni més ni menys que el fantasma de l’Òpera, un individu lleig i repugnant que obra d’amagat cobrint-se la cara amb una màscara per no causar repulsió. La Christine estima el plantós vescomte de Chagny, però el fantasma, ai las!, està enamorat d’ella i la segresta en els seus aterridors dominis del subsòl de l’Òpera, i això tindrà unes conseqüències sorprenents. Poques vegades trobareu com en aquesta novel·la una mostra més colpidora de la malignitat dels prejudicis.
Després de la ruïna i la mort del seu pare, en Nicholas Nickleby, un jove íntegre i despert, ha de procurar mantenir la germana i la mare en uns temps difícils. A partir de la seva incorporació com a mestre en una tètrica escola rural, on els infants són sotmesos a càstigs degradants, en Nicholas s’haurà d’enfrontar amb el seu oncle Ralph, un usurer despietat que maldarà per destruir-lo a ell i la seva germana. En el seu camí per sortir de l’adversitat, en Nicholas s’enrolarà en una companyia de teatre, tindrà un munt d’aventures i coneixerà personatges singularíssims que l’ajudaran en les situacions més adverses i li demostraran que, al capdavall, la vida posa tothom al seu lloc. Aquesta novel·la, la tercera que va escriure Dickens, és, sens dubte, un monument de les lletres angleses.
Ens trobareu, amb les nostres novetats més recents i gairebé tot el catàleg, en el mòdul 29 del passeig de Lluís Companys. No hi falteu!
Dijous 10 de juliol, a les 19 h, presentació a la llibreria Ona de Pau Claris de Tots els contes, de Hans Christian Andersen, amb l’escriptor i periodista cultural Jordi Nopca i els traductors Henrik Brockdorff i Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz. I amb un concert com a final de festa. No us ho perdeu!
El solitari més famós de la història de la filosofia comença a passejar-se per les llibreries. Molt ben acompanyat per Glòria Farrés, traductora d’aquest llibre deliciós, dimecres, a les 19 h, serà a Dòria Llibres de Mataró, i dissabte, a les 12 h, a la Nollegiu del Poblenou.
El dia de Sant Jordi ens trobareu al tram 7 del passeig de Gràcia, entre Diputació i Consell de Cent (parada 12-14), amb totes les novetats i la major part del nostre catàleg. I, com és tradició, ens hi acompanyaran els millors recomanadors literaris perquè pugueu escollir els llibre més escaient als vostres gustos.
Si voleu rebre informació de totes les novetats i els actes relacionats amb l’editorial, envieu-nos el vostre nom i la vostra adreça de contacte.