Presentació d’«Els vells», Ignasi Iglésias, a Sant Andreu de Palomar
Serà el dijous 21 de novembre, a les 19 h, a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, com no podia ser d’altra manera.
Les excel·lents qualitats, el refinament i el savoir faire dels paràsits, els vividors que mengen sempre a casa dels rics; les virtuts mai no prou apreciades de la mosca; la noble i antiquíssima art de l’astrologia, peça clau per entendre la pràctica totalitat de la mitologia grega; o els mèrits i la bona fe d’un tirà tan sanguinari com el sicilià Fàlaris, entre altres preteses contradiccions, converteixen aquest volum en una mina gairebé inexhaurible de situacions tan divertides com desconcertants. En els textos que el conformen, Llucià, gran mestre de l’humor a l’antiguitat, ens ensenya que no hi ha res més sorprenent que el fet d’elogiar una cosa que, a primera vista, no sembla gens mereixedora d’elogi. I a fe que ho van aprendre els seus alumnes més avantatjats, com ho demostra l’Elogi de la follia d’Erasme.
Potser el fruit més ufanós que va donar el viatge a Itàlia de Goethe són aquestes Elegies romanes, un veritable punt d’inflexió en la seva obra poètica. Manllevant la forma mètrica més freqüent en els mestres llatins de l’amor —als quals pren com a model—, el geni alemany ens va llegar aquest bell recull en què, amb Roma com a delitós i acollidor refugi, es lliura a l’eros i reivindica la manera d’estimar dels antics amb una voluptuositat erudita (l’art hi és tothora present), fins i tot amb una certa lascívia, almenys segons el parer de Schiller. De fet, Amor mateix, com llegim a l’elegia XIII, segueix el poeta en el seu viatge per poder-lo complaure, i segur que el devia complaure tant com Goethe ens complau a nosaltres gràcies a l’esplèndida traducció de Feliu Formosa.
Ambientada a la ciutat de Londres, aquesta novel·la trepidant narra la doble vida del senyor Verloc, un humil botiguer taciturn i alhora un agent secret que treballa per a una ambaixada estrangera i que està infiltrat en un obscur escamot anarquista. És a ell a qui encarreguen una arriscada missió que pot canviar no sols el destí de la seva existència, sinó fins i tot el rumb de la política internacional, i que tindrà unes conseqüències imprevistes. L’agent secret, una de les obres més brillants de l’autor, ens ofereix una visió premonitòria de l’important paper que van arribar a tenir el terrorisme i els grups revolucionaris en el segle xx, i esdevé, al mateix temps, una lectura imprescindible per als amants de les novel·les d’espionatge.
En aquesta joia de la dramatúrgia francesa del segle xvii, Isaac de Benserade reescriu la faula ovidiana d’Ifis i Iante per convertir-la en una peça moderna i absolutament innovadora en què trobem el primer personatge principal lèsbic del teatre francès. Amb una reeixida adaptació del mite clàssic, l’autor ens presenta la relació de dues dones que s’enamoren, es casen i arriben a consumar el matrimoni amb l’aparent benedicció dels seus progenitors. L’autor desafia, doncs, les normes del seu temps amb aquesta obra transgressora i lliure de prejudicis que explora temes tan vigents com la identitat de gènere i l’homosexualitat femenina, i demostra, així mateix, que la fèrria rigidesa de les convencions socials pot doblegar-se de tant en tant.
Considerada una de les obres més reeixides de l’autor, Els vells presenta la història de dos treballadors, en Joan i en Valeri, que són acomiadats de la fàbrica tèxtil on treballen a causa de la seva edat avançada i es veuen abocats a la tragèdia d’haver de cercar desesperadament un nou mitjà de subsistència. A partir d’aquest plantejament, Iglésias ens ofereix un quadre detallat de la vida de la societat menestral de finals del segle xix i dóna veu a la figura de l’obrer català. L’obra esdevé així l’altaveu d’un drama col·lectiu —la vulnerabilitat de la classe treballadora, les seves dificultats a l’hora de reclamar millores laborals i la manca de solidaritat per part dels seus iguals— que ressona encara avui.
«El tema és tan actual que fa feredat. Perquè només es tracta de tenir ulls i cor per veure que l’edatisme és present també en els nostres temps, si bé amb unes altres formes, i que els drets laborals adquirits amb tant d’esforç perillen amb cada crisi econòmica.» Teresa Costa-Gramunt, Núvol
Denunciada i prohibida des de les trones d’arreu dels Estats Units, Elmer Gantry va esdevenir, malgrat això, un autèntic èxit de vendes i es va convertir en el llibre més venut del 1927 en terres nord-americanes. La novel·la, una sàtira contundent que desemmascara l’ambició, la hipocresia i l’ànsia de poder dins de les diverses comunitats religioses americanes, segueix la meteòrica ascensió del germà Elmer Gantry, un predicador carismàtic però sense escrúpols que manipula la fe dels seus seguidors en benefici propi. Amb la càustica ironia que el caracteritza, l’autor dissecciona les institucions eclesiàstiques i ens fa veure les veritats més incòmodes del fanatisme religiós, la majoria de les quals han perdurat fins als nostres dies.
En una època, el Renaixement, en què els homes podien aspirar a l’ascens social per mitjà de la literatura, Cassandra Fedele mostra la realitat de les dones cultes: no aconseguirien cap recompensa ni cap privilegi pel conreu de la literatura, sinó com a màxim gaudi i delectació, com llegim en el bell Discurs en lloança de les lletres. Ella, però, gràcies als seus vastos coneixements, fou escoltada en els àmbits acadèmics i va reunir a casa seva un cercle intel·lectual de primer ordre, on departia sobre filosofia, religió i literatura amb els humanistes més cèlebres i amb prohoms de tot Itàlia, que s’estimaven més fruir de la seva conversa que lliurar-se a les refinades delícies de Venècia. Això explica per què Angelo Poliziano no dubtà a comparar-la amb l’insigne Giovanni Pico della Mirandola.
«Aquest llibre renuncia als lectors “objectius” que, revestits d’una benvolença barata i agra, miren de gairell l’Orient proper i els seus habitants […], i per temor al contagi engarjolen els emigrants pobres en barracots dins dels quals la solució d’un problema social queda en mans de la mort massiva.» Publicat el 1927, Jueus errants és un reportatge periodístic global que explica bona part dels motius de l’emigració dels jueus de l’Europa oriental cap als idealitzats països occidentals. Ens mostra la fragilitat dels immigrants i els contratemps amb què topen per raó de la intolerància de la població no jueva, però també la d’alguns jueus ben situats. Roth, amb la seva sagacitat acostumada, va preveure la catàstrofe, i ens permet constatar, cent anys després, que la humanitat —si encara se’n pot dir així— continua igual de podrida.
Serà el dijous 21 de novembre, a les 19 h, a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, com no podia ser d’altra manera.
Del 20 al 29 de setembre serem a la Setmana del Llibre en Català. Ens trobareu, amb tots els nostres títols, al mòdul 51 del passeig Lluís Companys. Us hi esperem! (Ep, no ens busqueu al Moll de la Fusta, on aquest any el malbaratament ha foragitat la cultura.)
A final d’agost, per primera vegada en català, una de les millors novel·les de Sinclair Lewis, el primer escriptor nord-americà guardonat amb el Nobel de Literatura: Elmer Gantry, amb una traducció de luxe de Carme Geronès.
Dimecres 3 de juliol, presentació de la Quarta dimensió, de Iannis Ritsos, a la llibreria Ona. A més, en rigorosa estrena, lectura dramatitzada de La sonata del clar de lluna!
Si voleu rebre informació de totes les novetats i els actes relacionats amb l’editorial, envieu-nos el vostre nom i la vostra adreça de contacte.