La barbàrie i la intolerància s’han apoderat del món abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. El nazisme ben consolidat, el comunisme més aparent que real, els patrioterismes de pa sucat amb oli i, sobretot, l’ús foraviat de les invencions tecnològiques —que tot ho governen sense que en siguem prou conscients— converteixen els homes i les dones en un reguitzell d’ombres que es venen al més-dient i que s’encaminen indefectiblement cap al desastre. «Aquesta és la seva hora; aquesta és l’hora de l’Anticrist», deia l’autor el 1934, any de publicació d’aquest llibre formidable. Per poc que ens fixem en el món d’avui, ens adonarem de seguida que Roth va ser un gran visionari.
«El seu Anticrist és premonitori del que va passar amb Hitler i, tal com tenim avui el món, torna a tenir plena vigència.»
Ignasi Aragay, Ara
«L’Anticrist és una mostra ferma i contundent de la pregona pulsió antiracista de Roth.»
Joan Garí, Ara
«Llegit ara, en els nostres dies trasbalsats, posa els pèls de punta perquè sembla que hàgim entrat en un bucle, ja que, com en aquells anys trenta, veiem indicis d’alguna forma d’apocalipsi que no necessàriament ha d’abocar a la fi del món sinó que revela el final d’un món, d’una època.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol
«Un torbador text visionari i al·legòric.»
Joan Safont Plumed, La Llança
«Al darrere d’aquest llibre hi ha un dolor aclaparat, una lucidesa punyent, un horror al que és evident que s’esdevindrà.»
Martí Domínguez, El Temps