En aquesta joia de la dramatúrgia francesa del segle xvii, Isaac de Benserade reescriu la faula ovidiana d’Ifis i Iante per convertir-la en una peça moderna i absolutament innovadora en què trobem el primer personatge principal lèsbic del teatre francès. Amb una reeixida adaptació del mite clàssic, l’autor ens presenta la relació de dues dones que s’enamoren, es casen i arriben a consumar el matrimoni amb l’aparent benedicció dels seus progenitors. L’autor desafia, doncs, les normes del seu temps amb aquesta obra transgressora i lliure de prejudicis que explora temes tan vigents com la identitat de gènere i l’homosexualitat femenina, i demostra, així mateix, que la fèrria rigidesa de les convencions socials pot doblegar-se de tant en tant.