Per bé que potser semblaria sobrer que algú volgués demostrar avui en dia la igualtat dels homes i les dones, l’afirmació d’aquesta igualtat en l’àmbit de les lletres —encara més si tenim en compte que provenia de la ploma d’una dona— degué causar un enorme rebombori al començament del segle XVII. L’evidència dels raonaments, la solidesa de l’argumentació i els testimonis irrefutables que es presenten en els dos tractats que conformen aquest volum, amb els quals Marie de Gournay s’avançà de molt a la seva època, expliquen, sens dubte, l’oblit injustificat a què han estat sotmesos.

«Seguint la mateixa senda que Montaigne, el seu admirat mestre, en aquests escrits dialoga amb els clàssics i es mostra sincera, planera i directa.»
Ignasi Aragay, Avui

«Marie Le Jars de Gournay era un dona d’una vastíssima cultura, que escrivia amb un estil brillant i que actuava amb coratge i des d’una admirable llibertat de criteri.»
Carles Duarte, El Periódico