• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Kazantzakis, Nikos

Nikos Kazantzakis (1883-1957) és indiscutiblement l’escriptor més conegut de les lletres gregues modernes. A més de conrear el teatre o la literatura de caire filosòfic ―amb escrits tan penetrants com, per exemple, l’Ascesi (Adesiara, 2008)―, algunes de les seves novel·les es compten entre les grans obres de la narrativa universal del segle XX. És el cas d’El Crist de nou crucificatAlexis ZorbàsLa llibertat o la mort o L’última temptació de Crist, que, publicada el 1954, ara oferim per primera vegada en traducció catalana.

Títols de l’autor

L’última temptació de Crist

26.00 978-84-16948-10-9

En Jesús és un senzill fuster de Natzaret que fabrica creus per als romans. Malvist pels jueus perquè col·labora amb l’ocupant fornint-li el material per als suplicis, i sentint-se culpable d’haver abocat a la prostitució la seva cosina Maria Magdalena, decideix purificar-se en un monestir del desert i inicia, a continuació, la seva tasca evangelitzadora acompanyat d’uns deixebles pusil·lànimes i toixos que l’abandonen quan les coses comencen a anar mal dades. Només la Temptació, companya perseverant, el segueix allà on va, i fins i tot quan en Jesús és a la creu, li posa al davant, en forma de somni, el veritable paradís. Una versió diferent de l’Evangeli segons els uns, una blasfèmia intolerable segons els altres, el cert és que aquesta novel·la excepcional no deixarà el lector indiferent.

«Parla del que hi ha de Déu en l’home i del que hi ha de l’home en Déu. Tot com en una contalla sentida vora el foc, mentre espetarreguen unes branques a la foguera i cada Homo sapiens se sent, al seu interior, com una criatura única que mereix la immortalitat.»
Joan Garí, Ara

Ascesi

14.00 978-84-92405-10-7

Cant de llibertat i de sofrença, cant de les virtuts i les misèries de la condició humana, aquesta obra cabdal, veritable reflex del pensament de Kazantzakis que fou publicada en la seva redacció definitiva l’any 1945 i que ell mateix considerava la més important que havia escrit mai, constitueix la màxima expressió de la lluita de l’individu, abocat irremeiablement a l’abisme de l’existència, per desprendre’s de tot allò que és superflu i de tots els obstacles que impedeixen a l’ànima l’ascensió definitiva.

«Kazantzakis gairebé crea una religió des de la més absoluta llibertat, des de l’abisme de la seva ànima que crida, que és com un ocell de foc, indomable.»
Ignasi Aragay, Avui