• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Llucià de Samòsata

Llucià de Samòsata (c. 120 – c. 185 dC), rètor professional de paraula mordaç i mentalitat provocadora, es destacà entre els membres de la Segona Sofística per la imaginació i la llibertat que va conferir a les seves obres, i ens va deixar un bon nombre d’escrits satírics caracteritzats per una enginyosa reinvenció de la forma literària. En són bons exemples les Converses de meuques (Adesiara, 2008), Contra un ignorant que comprava molts llibres (Adesiara, 2013), Icaromenip o l’home estratosfèric i Menip o la consulta dels morts (Adesiara, 2019), o el Paràsit, l’Elogi de la mosca, l’Art astrològica i els dos Fàlaris, que ara presentem per primera vegada en català.

Títols de l’autor

Paràsit i altres elogis

14.00 978-84-19908-13-1

Les excel·lents qualitats, el refinament i el savoir faire dels paràsits, els vividors que mengen sempre a casa dels rics; les virtuts mai no prou apreciades de la mosca; la noble i antiquíssima art de l’astrologia, peça clau per entendre la pràctica totalitat de la mitologia grega; o els mèrits i la bona fe d’un tirà tan sanguinari com el sicilià Fàlaris, entre altres preteses contradiccions, converteixen aquest volum en una mina gairebé inexhaurible de situacions tan divertides com desconcertants. En els textos que el conformen, Llucià, gran mestre de l’humor a l’antiguitat, ens ensenya que no hi ha res més sorprenent que el fet d’elogiar una cosa que, a primera vista, no sembla gens mereixedora d’elogi. I a fe que ho van aprendre els seus alumnes més avantatjats, com ho demostra l’Elogi de la follia d’Erasme.

Icaromenip o l’home estratosfèric / Menip o la consulta dels morts

12.00 978-84-16948-30-7

Menip de Gàdara, el filòsof cínic, atordit per la munió d’escoles filosòfiques que es contradiuen entre elles i fart de tanta vèrbola arrogant, decideix, d’una banda, pujar al cel per esbrinar —amb un socarrimat Empèdocles com a guia— l’estructura del cosmos i les causes dels fenòmens de la natura; i, de l’altra, baixar a l’Hades per preguntar a Tirèsias sobre la millor manera de viure. En els dos divertidíssims diàlegs que conformen aquest volum, Llucià ens fa veure, darrere la màscara de la paròdia, la crua realitat de les accions dels homes, actors de pacotilla que fan el seu trist paper en el teatre de la vida sense tenir en compte que la mort ens iguala a tots.

«Llucià se’ns apareix com un autor fresc, irreverent, intel·ligent, i molt més proper del que potser alguns podrien pensar d’entrada. I la seva obra és d’una vigència a prova de modes i d’èpoques perquè ens recorda la importància del pensament crític i l’efecte sanitós de la sàtira.»
Marc Sogues, Núvol

«Amè i sobri com Voltaire, les seues crítiques lleugeres a tots aquells individus –pitagòrics i mistèrics, entre altres–, que tant ens recorden algun ofuscat confident que sempre tracta d’alliçonar-nos, ens fan passar una estona agradabilíssima.»
Joan Belló Crespo, La Veu dels Llibres

Contra un ignorant que comprava molts llibres / Un intel·lectual sense cultura

14.00 978-84-92405-63-3

Com una malaltia inguarible que a casa nostra hom sol associar cada vegada més a un dia determinat del calendari, a l’antiga Grècia ja hi havia ignorants i aprenents d’intel·lectual que compraven llibres sense saber què adquirien i sense entendre res del que s’hi deia. Això sí, tal com ha passat en gairebé totes les èpoques, ells, ben cofois i orgullosos, presumien de savis. Llucià, home cultivat i excel·lent coneixedor del grec, arremet de manera despietada contra el funest «exhibicionisme» cultural de què fan gala els destinataris d’aquests opuscles, delerosos, ves per on, de practicar altres activitats no tan literàries.

«Magnífica, exhaustiva i alliçonadora síntesi de l’art del llibre. Bravo, bravissimo»
Jordi Llovet, El País

Converses de meuques

12.00 978-84-92405-04-6

Tema tabú per excel·lència en la majoria dels pobles, les meuques poden ufanar-se, sens dubte, d’exercir l’ofici més antic del món. Tingudes sovint per promotores de tota mena d’agressions als bons costums i a la decència de societats no gens mancades d’hipocresia, elles no han deixat mai de treballar a preu fet. En aquest llibre, Llucià ens les presenta en el context de les seves converses íntimes, quotidianes, on les vastes possibilitats de la professió meretrícia es combinen amb la gràcia, l’animació i l’espontaneïtat d’unes situacions que, si bé tenen lloc a l’antiga Grècia, són, pel seu caràcter profundament humà, ben actuals.

«L’edició és magnífica; les notes, excel·lents; la traducció, gloriosa. I Llucià, com diria Flaubert, és hénorme (amb hac). Quanta felicitat queda en el món entre les pàgines dels llibres!»
Jordi Llovet, El País