Sotmesos a les atzagaiades del destí, els personatges de Racine són dominats indefectiblement per les passions contradictòries. La pugna entre el poder i l’amor, que és presentada en aquesta peça de manera sublim, fa que l’elecció dels protagonistes es converteixi en un dilema enormement transcendental, però esdevé infructuosa malgrat tots els seus esforços. És ben bé aquesta lluita irresoluble allò que els acosta a nosaltres: són, al capdavall, febles i malsegurs com tota la humanitat. I això explica, sense cap mena de dubte, la perennitat d’aquesta obra.

«La Berenice de Mestres no tan sols manté les millors virtuts d’un text del classicisme francès del XVII, sinó que llisca de primera per ser dita als escenaris del XXI.»
Francesc Foguet i Boreu, El País