• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Sal·lusti

Gai Sal·lusti Crisp (Amitèrnum, 86 – Roma, 35 aC), senador i tribú de la plebs (52 aC), va viure en primera persona un dels períodes més convulsos de l’antiguitat: els últims anys de la República romana. I aquesta experiència li va servir per convertir-se, en paraules de l’eminent llatinista Manfred Fuhrmann, en el primer dels grans historiadors romans. A més de les Historiae —de les quals només es conserven fragments—, a ell devem dos dels títols més reeixits i influents de la historiografia antiga, La conjuració de Catilina (Adesiara, 2012) i La guerra contra Jugurta, que ara presentem en traducció catalana.

Títols de l’autor

La guerra contra Jugurta

16.00 978-84-943844-6-2

En els darrers anys del segle II aC, Jugurta, que ha esdevingut rei de Numídia valent-se de les intrigues, els enganys i l’assassinat dels seus cosins, gosa plantar cara a la totpoderosa Roma. Les lluites intestines pels càrrecs públics, el menyspreu del bé comú en favor del profit personal i la desídia d’alguns senadors, entre molts altres motius, ofereixen al rei africà, conscient que a Roma tot està en venda, el terreny adobat per reeixir gràcies al suborn i la compra de polítics —nihil nouum sub sole!—. Jugurta, finalment, fou capturat, però la República, fins aleshores ferma i incommovible, mostrava amb aquest episodi els primers símptomes de feblesa.

«A mesura que llegim les desventures de Jugurta i la seva guerra fracassada contra la República romana al segle II aC, ens sentim reconfortats. No és d’ara que el món és una disbauxa, és que ho ha estat sempre.»
Joan Esculies, Sàpiens

La conjuració de Catilina

14.00 978-84-92405-56-5

A les acaballes de la Roma republicana, un personatge oportunista de rang senatorial, Luci Sergi Catilina, ordeix una conjuració per assassinar Marc Tul·li Ciceró, que llavors era cònsol, i obtenir el poder. Tot i que el complot fou descobert, i la majoria dels conspiradors —amb Catilina al capdavant— van ser executats, aquest episodi va representar el principi de la fi d’un poble que, en pocs segles, havia aconseguit sotmetre el món. La lectura d’aquest llibre permet comprovar que les lluites acarnissades entre els partits, la decadència moral de la població, la corrupció generalitzada i la depravació dels costums, ahir com avui, únicament poden dur al desastre.