• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

D’ací i d’allà

La col·lecció «D’ací i d’allà» ofereix alguns dels títols més rellevants de la literatura universal de tots els temps en el camp del teatre, la poesia i, sobretot, la narrativa. Especialment en aquesta col·lecció, incloem sovint entre les nostres novetats obres d’interès innegable però de cultures petites com la nostra o que ens són força allunyades —sempre, tanmateix, amb traducció directa a partir de la llengua original—. Els llibres de poesia es presenten en edició bilingüe.

L’heresiarca i Cia.

20.00 978-84-92405-29-9

Capellans sacrílegs, drapaires de nissaga imperial, fundadors d’heretgies, barralers empedreïts, assassins canonitzats, raptors de noies casadores, poetes que comparteixen un mateix tovalló, visionaris que engalipen els turistes… Súmmum de la paròdia i la irreverència, però també reflex de les mil cares contradictòries de la vida, els personatges d’aquest llibre són la prova palmària del talent de l’autor. Com digué Philippe Soupault, «quan Apollinaire escrivia, adoptava voluntàriament el to del qui prediu l’avenir: era indiscutiblement excepcional», i no hi ha dubte que els contes de L’heresiarca i Cia. corroboren aquesta asserció.

«Amb goig saludem l’aparició de la traducció catalana d’un llibre esplèndid d’Apollinaire, el llibre de contes i narracions més solvent de l’autor.»
Jordi Llovet, El País

«Irreverent de cap a cap, regira les coses que s’havien cregut infal·libles i n’ensenya un revers terrible, de vegades sàdic, sense pietat sempre, basculant de la descripció suposadament realista a allò fantàstic.»
Anna Ballbona, Avui

«Al llarg dels més de vint contes d’Apollinaire passegen tot un seguit de personatges amb qui l’autor va haver de conviure i que descriu amb una pinzellada d’humor, irreverència i, sobretot, una finíssima intel·ligència per tal de mostrar les diferents cares de la humanitat.»
Àngels Gregori, Time Out

L’heretge de Soana

14.00 978-84-92405-55-8

El jove sacerdot Francesco Vela arriba a una parròquia apartada de la Suïssa italiana per tenir-hi cura de les ànimes. La seva extrema devoció, que fa que els habitants del llogaret el venerin com un sant, es veu trastocada tan bon punt visita, després d’una llarga ascensió, la pastura d’una família de pecadors a fi de reconciliar-los amb Déu. Llavors, impotent davant la sublimitat del paisatge i fascinat per la bellesa i la innocència de la filla gran dels pastors, el mossèn sent per primera vegada els instints més pregons de la naturalesa humana i, com un nou Adam, cau inexorablement en el deliri de l’amor primigeni.

«El misteri de l’amor i de la mort resta obert, no només en aquesta novel·la inspirada, sinó en la percepció de la vida sencera.»
Teresa Costa-Gramunt, L’Eco de Sitges

L’innocent

22.00 978-84-943844-4-8

La vida dissoluta de Tullio Hermil, un ric hisendat, contrasta amb la lleialtat i la comprensió de la seva muller, reclosa a la casa familiar amb la mare d’ell i les dues filles del matrimoni. Quan el disbauxat comença a posar seny i pretén recuperar la il·lusió i la passió perdudes, descobreix que la seva dona duu al ventre el fruit d’un altre home. La tensió entre l’amor renovat i la traïció recent esdevé insofrible per als dos protagonistes, i tan sols hi ha una manera d’alleugerir-la per sempre. Fou potser la violenta col·lisió de sentiments contradictoris el que va captivar Marcel Proust quan va llegir aquesta novel·la, com captivarà, sens dubte, els lectors d’avui.

L’última temptació de Crist

26.00 978-84-16948-10-9

En Jesús és un senzill fuster de Natzaret que fabrica creus per als romans. Malvist pels jueus perquè col·labora amb l’ocupant fornint-li el material per als suplicis, i sentint-se culpable d’haver abocat a la prostitució la seva cosina Maria Magdalena, decideix purificar-se en un monestir del desert i inicia, a continuació, la seva tasca evangelitzadora acompanyat d’uns deixebles pusil·lànimes i toixos que l’abandonen quan les coses comencen a anar mal dades. Només la Temptació, companya perseverant, el segueix allà on va, i fins i tot quan en Jesús és a la creu, li posa al davant, en forma de somni, el veritable paradís. Una versió diferent de l’Evangeli segons els uns, una blasfèmia intolerable segons els altres, el cert és que aquesta novel·la excepcional no deixarà el lector indiferent.

«Parla del que hi ha de Déu en l’home i del que hi ha de l’home en Déu. Tot com en una contalla sentida vora el foc, mentre espetarreguen unes branques a la foguera i cada Homo sapiens se sent, al seu interior, com una criatura única que mereix la immortalitat.»
Joan Garí, Ara

La cacera del Sauró

12.00 978-84-16948-54-3

Deu personatges excèntrics i estrafolaris, comandats per un capità que toca la campana de forma compulsiva i orientats només per un mapa en blanc, s’embarquen en una expedició impossible en cerca de l’espaventable Sauró, la criatura fabulosa i ignota que han sortit a caçar. Finalment, ai las!, el resultat de la cacera no és ben bé el que ells esperen. Paròdia humorística i desbaratada dels poemes èpics, joc lingüístic permanent, aquesta narració al·lucinant —considerada la principal obra en vers de Carroll— permet descobrir molts dels trets distintius que han meravellat els lectors de les aventures d’Alícia.

«El text és un monument a l’aventura de la imaginació i al viatge. Som en un reialme fantàstic, però també sensorial, una lectura que ens omple l’esperit d’idees i mots.»
David Castillo, El Punt/Avui

La dama de la lloba

15.00 978-84-16948-80-2

L’arrogància de l’home conquistador castigada per una dona que el menysprea massa per tenir-li por; la reina oriental que rebutja el poder i les riqueses per tal de ser completament lliure i no estar sotmesa al marit; un deliciós equívoc, amanit d’androgínia, que acaba amb una feliç història d’amor entre dues noies; les virtuts de l’amistat femenina; una proxeneta paradoxalment casta… En els bellíssims contes que conformen La dama de la lloba, la intrepidesa, l’altruisme, l’orgull i la passió de les protagonistes desafien les normes socials i capgiren els rols establerts al llarg dels segles. Renée Vivien va ser, sens dubte, una gran escriptora, però també sabia, com ens demostrà en aquest llibre prodigiós, que s’avançava de molt al seu temps.

«En els contes de La dama de la lloba Renée Vivien hi escriu fragments de vida intensa i lliure, que desafia les convencions socials a l’avançada del seu temps.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

«El seu amor per les dones lliures i diverses impregna cada racó d’aquesta degustació exquisida de modernitat.»
Purificació Mascarell, Caràcters

La dama de les camèlies

20.00 978-84-92405-46-6

Inspirada en una vivència real, la història de la relació entre Marguerite Gautier, la prostituta de luxe tísica, i el jove burgès Armand Duval s’ha convertit al llarg del temps en un dels grans monuments de l’amor impossible. Però al seu moment, i encara avui, aquesta novel·la colpidora, tot i el seu esperit romàntic, demostra a bastament que l’entusiasme de la joventut, les passions fervents, la voluntat de redempció de la dona caiguda queden anorreats per l’invencible llast dels prejudicis. I són aquests mateixos prejudicis que ens permeten veure la feblesa d’aquells que els mantenen vius i la noblesa de cor d’aquelles persones que la societat menysté. No és gens estrany que l’obra suscités un bon nombre d’epígons artístics i literaris, entre els quals es destaca, per damunt de tots, La Traviata de Giuseppe Verdi.

«Una novel·la apassionant i moderna, sens dubte molt més moderna que totes les bajanades amb què ens obsequien actualment els representants de la literatura fragmentària, postmoderna o autoreferencial.»
Damià Alou, Ara

«És tan aconsellable com agraïda: un cop la comences, és tan difícil deixar-la com imaginar que l’amor impossible que ens relata pugui acabar bé.»
Xavier Serrahima, El Punt / Avui

La font sagrada

22.00 978-84-92405-96-1

Entre els aristocràtics convidats a una mansió en plena natura, ens trobem una dona abans poc agraciada que sembla haver rejovenit d’una manera extraordinària —la qual cosa contrasta amb l’envelliment prematur del seu espòs, molt més jove que ella— i un home realment idiota que sembla haver adquirit, misteriosament, una intel·ligència captivadora. Gràcies a la ploma enginyosa de James, les converses ambigües, les insinuacions, els jocs de mirades i els flirteigs entre els convidats submergeixen el lector en el broll inescrutable de la font sagrada, que és l’única explicació possible d’aquests miracles.

La història del bon vell i la bonica joveneta

11.00 978-84-16948-41-3

En el curs de la Primera Guerra Mundial, a Trieste, una dona humil demana feina per a la seva filla a un empresari ja gran, que mou els fils escaients per trobar-li una plaça de conductora de tramvies. Al cap de poc, la noia coincideix per atzar amb el vell i inicien una relació sentimental ambigua i singular —l’última per a ell—, que el farà emmalaltir i acabarà per treure a la llum les interioritats més pregones que el neguitegen (els dubtes morals, l’instint de protecció, la culpa, la gelosia, el remordiment…). Poques vegades s’han expressat amb tanta justesa com en aquesta novel·la les contradiccions de l’edat i els envitricolls de l’amor.

La història dels set penjats

14.00 978-84-16948-16-1

Cinc joves terroristes que han planificat un atemptat contra un ministre del govern, un estonià que ha assassinat l’amo de la granja on feia de bracer i un sinistre bandit han estat sentenciats a morir a la forca. Els darrers dies dels condemnats són difícils i punyents, i les distintes reaccions que tenen tots ells davant la fi imminent posen de manifest que la nostra pugna contra el destí indefugible és enterament personal: la por, el neguit, la ràbia, les emocions, tot es desborda a mesura que s’acosta l’hora suprema. Mai com en aquesta novel·la no s’ha exposat d’una manera tan magistral l’aberració que suposa la pena de mort.

«Augusta literatura! La història dels set penjats s’ha de llegir tant sí com no.»
Jordi Llavina, La Conca

«Com els grans mestres russos, coneix i reflecteix l’ànima humana amb senzillesa penetrant. Aconsegueix fer de cada personatge una persona. Aconsegueix que el lector es fiqui en la seva pell, que se’ls faci seus, els compadeixi i fins i tot els arribi a estimar, no tant per les seves qualitats com per les seves debilitats.»
Ignasi Aragay, Ara

La llum i el dol

18.00 978-84-92405-68-8

Illa d’extraordinàries contradiccions, Sicília és el llindar del paradís i, al mateix temps, una terra d’ombres i fatalitats. Hi ha la Sicília celeste, amb gessamins d’Aràbia, delits de lluna i platges d’or, i la Sicília obscura, amb migdies cecs que cauen a plom sobre les carrerades i sang que s’eixuga lentament al peu d’un vell oliver. Per als qui ja la coneixeu i per als qui no hi heu estat mai —però, potser assaciats de bones lectures, voldríeu visitar-la alguna vegada—, aquest llibre serà indiscutiblement una grata sorpresa: el Bufalino més captivador i intimista us acompanyarà, a través de la llum i el dol, fins a les portes del somni.

«De l’esplèndida prosa de l’autor, el lector de seguida entén que, com en els poemes de Pavese sobre el seu país natal o els de Villangómez sobre Eivissa, Bufalino sap bé quin pa s’hi dóna, sobre tot allò de què escriu. Un pa que és un autèntic plaer poder degustar.»
Jordi Llavina, El Punt/Avui

«Si voleu fugir d’una lectura mafiocèntrica de Sicília, si la voleu veure amb els ulls d’algú sàviament instal·lat en el prejudici que la Magna Grècia és superior a la Grècia tout court, algú que va portar amb elegància el difícil luxe de ser sicilià, el vostre llibre és La llum i el dol
Ignasi Aragay, Ara

«Una obra majúscula. La lectura em va absorbir de tal manera que vaig beure’m el vi com si fos Coca-Cola.»
Jordi Llavina, La Vanguardia

«La dicció superba, el respecte pel lector, les càrregues de pensament, la gratificant absència de vaguetats líriques i temptacions profètiques, tot això fa d’aquests assajos una bona mostra del treball del sicilià.»
Pere Guixà, El País

La mare

18.00 978-84-92405-12-1

A la Sardenya més recòndita i feresta, el conflicte entre les obligacions del celibat i els embats de l’amor, la lluita inexorable entre els deures religiosos i les temptacions de la carn, fan d’un jove sacerdot una veritable joguina a les mans del destí. Ni la condició del protagonista, ni la presència obsessiva de la seva mare, convertida en la veu porfidiosa del remordiment, no poden aturar en absolut el curs implacable dels esdeveniments, que Deledda fa brollar de manera magistral en aquesta novel·la.

«L’escriptura de Deledda és clara i precisa, sap mesurar les paraules, no divaga.»
Joan Rico Vidal, Benzina

La monja

22.00 978-84-92405-17-6

Suzanne Simonin, tercera filla d’un matrimoni benestant, és obligada pels seus pares a prendre els hàbits en plena adolescència. El seu bon cor, la seva bellesa i la manca absoluta de vocació que demostra topen de manera indefectible amb la infausta realitat dels convents: la maldat, l’enveja, la rancúnia i les passions reprimides de les «germanes» li fan la mort desitjable i palesen massa bé la mesquinesa dels éssers humans. En aquesta novel·la, molt controvertida en el moment de la seva publicació, Diderot s’esplaia amb les aberracions de l’estat religiós i alhora entona un cant resolut a la llibertat i a la vida.

«Allò que més interessava Diderot no eren les brutícies ni l’anticlericalisme més tronat, sinó entrar a fons en la naturalesa humana —en la tragèdia de veure una voluntat individual sotmesa al poder d’una institució avalada per l’Església—. Si hagués tirat pel dret, La monja no seria l’obra mestra, que, sens dubte, és.»
Jordi Llovet, El País

La neu i altres complements circumstancials

18.00 978-84-92405-23-7

La vida i la mort, el temps i el paisatge, la poesia i els amics, les antigues contalles i els costums que es perden, tot plegat esdevé en l’obra de Xuan Bello esplèndida literatura que ens ha de servir per a comprendre, entre moltes altres coses, els destrets d’una terra mil·lenària que, si no canvien molt les coses, anirà de mal borràs. No hi ha dubte que la lectura de La neu i altres complements circumstancials —segurament el llibre de relats més intimista i personal de l’autor— ens ha de fer adonar que nosaltres som com a poble, tal vegada sense ser-ne gaire conscients, molt afins als asturians.

«Els textos de La neu i altres complements circumstancials semblen pensats perquè el lector s’hi deixi portar, a petits glops.»
Vicenç Pagès, El Periódico

«Una obreta deliciosa.»
Jordi Llavina, Presència

«És un llibre necessari, encara que el nostre món, cada dia que passa més allunyat de les veritables necessitats espirituals dels humans, no el reclami, com no es reclama res que faci pensar o somogui les consciències.»
Teresa Costa-Gramunt, Diari de Vilanova

La part que ens toca

27.00 978-84-92405-36-7

A la tardor del 1916, en el front del Somme, un simple soldat ras anomenat Bourne (l’alter ego de l’autor) ofereix un testimoni clarivident del dia a dia de les tropes britàniques en la Gran Guerra. Quan la violència és tan monstruosa com inútil, quan el desastre esdevé quotidià, els homes es converteixen en fantasmes deixats de la mà de Déu i només poden esperar, fastiguejats, que la part que els toca en la loteria dels obusos no els encerti fora de la trinxera. Injustament oblidada, ara podeu llegir per primera vegada en català la novel·la que T. E. Lawrence —el llegendari Lawrence d’Aràbia— va considerar «el llibre dels llibres» sobre la guerra.

«Els capítols finals ens ofereixen pàgines tan magnífiques com inoblidables, que quasi gosaríem dir-ne antològiques.»
Xavier Serrahima, Avui

«Manning aboca tot allò que va viure i veure, més les desmenjades i alhora punyents i lúcides reflexions, sobre la condició de l’home exposat a la guerra.»
Belén Ginart, Time Out

La sonata del clar de lluna

10.00 978-84-92405-53-4

L’any 1956, el poeta Dimitris Doukaris, amic de Ritsos, va anar a la casa atenesa de la poetessa Melissanthi per expressar-li el condol per la mort del seu marit. Quan va arribar l’hora del comiat, la dona li va dir que l’acompanyaria fins al cap del carrer. I després un tros més, i un altre, fins que van arribar a casa d’ell. Després ella se’n va tornar. El carrer feia pujada. Quan va arribar al capdamunt del turó, la seva silueta vestida de dol es va retallar contra la lluna plena que naixia. Aquesta senzilla anècdota que Doukaris explicà al seu amic va donar peu a aquest monòleg poètic, un dels més bells que s’hagin escrit mai.

«Fa goig llegir un poeta gran, però quan ens arriba en una traducció d’aquesta categoria, el plaer es multiplica fins a l’extrem en què el dolor que expressa s’atenua. La casa esquerdada de què parla Ritsos és un monument a la bellesa.»
David Castillo, El Punt / Avui

«En la Grècia actual de vagues generals i famílies arruïnades, quants grecs no deuen buscar refugi en Iannis Ritsos?»
Ignasi Aragay, Ara

«Una injecció de pathos que fa parlar el silenci.»
Anna Carreras, Time Out

1 3 4 5 7