• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

D’ací i d’allà

La col·lecció «D’ací i d’allà» ofereix alguns dels títols més rellevants de la literatura universal de tots els temps en el camp del teatre, la poesia i, sobretot, la narrativa. Especialment en aquesta col·lecció, incloem sovint entre les nostres novetats obres d’interès innegable però de cultures petites com la nostra o que ens són força allunyades —sempre, tanmateix, amb traducció directa a partir de la llengua original—. Els llibres de poesia es presenten en edició bilingüe.

Carretera enllà

20.00 978-84-92405-74-9

Publicat per primer cop el 1925, Carretera enllà és el llibre d’un «turista intel·ligent» que, amb unes observacions increïblement perspicaces i profundes sobre persones i llocs, sobre l’art i la ciència, parla de nosaltres mateixos. Els ramats de turistes avorrits que van als llocs de moda perquè ho diu la «convenció» i no pas perquè els agradi viatjar, l’enganyosa fascinació per la natura dels habitants de les ciutats, el procés d’erotització de la música popular, la persistència de certes persones a assistir a cada estrena teatral —encara que l’obra representada sigui una animalada—, els perills de l’oci excessiu i moltes altres qüestions ben actuals obliguen el lector a fer-se preguntes, a qüestionar-se el que llegeix com si fos escrit per a ell.

«Feliç doble reivindicació: Huxley i Tasis. El llibre és ple de perles fruit de la lúcida i heterodoxa mirada d’un observador que sap situar-se au-dessus de la mêlée
Ignasi Aragay, Ara

Cranford

20.00 978-84-92405-65-7

Amb una amable ironia, molt propera a la que trobem en certes obres de Jane Austen, Cranford ens presenta la vida quotidiana d’un poblet anglès de la primera meitat del segle XIX. Novel·la divertida i captivadora sobre les trifulgues d’un grup de dones de mitjana edat lleugerament excèntriques i ridículament esnobs que viuen apartades de la modernitat, conté alhora, darrere les aparences, la vanitat i les petites preocupacions de les protagonistes, una reflexió sobre problemes de gènere, socials i econòmics molt vigents en l’època en què va ser escrita, i encara ben rellevants avui dia.

«La seva enorme capacitat narrativa, la seva profunda sensibilitat humana i la seva aguda percepció de les problemàtiques socials, en un moment de profunds canvis, en fan una narradora d’aquelles els llibres de les quals es comencen i no es deixen fins al final.»
Stefano Cingolani, Lletres

Una dona

20.00 978-84-92405-57-2

«Un llibre que donés forma a totes les idees que s’agitaven caòticament en mi des de feia dos anys i que portés l’empremta de la passió. ¿És que no l’escriuria mai ningú? ¿És que no hi havia cap dona al món que hagués patit el que jo havia patit, que hagués rebut els advertiments que jo havia rebut de les coses animades i de les inanimades, i sabés extreure de tot plegat l’essència pura, l’obra mestra equivalent a una vida?» Vet aquí, tal com escriu l’autora, una definició insuperable d’aquesta novel·la, colpidora autobiografia d’una dona que lluita amb totes les forces per la seva llibertat i que s’ha de plantejar si, per aconseguir-la, cal renunciar a ser mare i esposa.

«Llegir aquest llibre és una sort, com tenir el privilegi d’assistir a l’eclosió dels primers brots d’un ametller.»
Marina Espasa, Ara

La dama de les camèlies

20.00 978-84-92405-46-6

Inspirada en una vivència real, la història de la relació entre Marguerite Gautier, la prostituta de luxe tísica, i el jove burgès Armand Duval s’ha convertit al llarg del temps en un dels grans monuments de l’amor impossible. Però al seu moment, i encara avui, aquesta novel·la colpidora, tot i el seu esperit romàntic, demostra a bastament que l’entusiasme de la joventut, les passions fervents, la voluntat de redempció de la dona caiguda queden anorreats per l’invencible llast dels prejudicis. I són aquests mateixos prejudicis que ens permeten veure la feblesa d’aquells que els mantenen vius i la noblesa de cor d’aquelles persones que la societat menysté. No és gens estrany que l’obra suscités un bon nombre d’epígons artístics i literaris, entre els quals es destaca, per damunt de tots, La Traviata de Giuseppe Verdi.

«Una novel·la apassionant i moderna, sens dubte molt més moderna que totes les bajanades amb què ens obsequien actualment els representants de la literatura fragmentària, postmoderna o autoreferencial.»
Damià Alou, Ara

«És tan aconsellable com agraïda: un cop la comences, és tan difícil deixar-la com imaginar que l’amor impossible que ens relata pugui acabar bé.»
Xavier Serrahima, El Punt / Avui

L’heresiarca i Cia.

20.00 978-84-92405-29-9

Capellans sacrílegs, drapaires de nissaga imperial, fundadors d’heretgies, barralers empedreïts, assassins canonitzats, raptors de noies casadores, poetes que comparteixen un mateix tovalló, visionaris que engalipen els turistes… Súmmum de la paròdia i la irreverència, però també reflex de les mil cares contradictòries de la vida, els personatges d’aquest llibre són la prova palmària del talent de l’autor. Com digué Philippe Soupault, «quan Apollinaire escrivia, adoptava voluntàriament el to del qui prediu l’avenir: era indiscutiblement excepcional», i no hi ha dubte que els contes de L’heresiarca i Cia. corroboren aquesta asserció.

«Amb goig saludem l’aparició de la traducció catalana d’un llibre esplèndid d’Apollinaire, el llibre de contes i narracions més solvent de l’autor.»
Jordi Llovet, El País

«Irreverent de cap a cap, regira les coses que s’havien cregut infal·libles i n’ensenya un revers terrible, de vegades sàdic, sense pietat sempre, basculant de la descripció suposadament realista a allò fantàstic.»
Anna Ballbona, Avui

«Al llarg dels més de vint contes d’Apollinaire passegen tot un seguit de personatges amb qui l’autor va haver de conviure i que descriu amb una pinzellada d’humor, irreverència i, sobretot, una finíssima intel·ligència per tal de mostrar les diferents cares de la humanitat.»
Àngels Gregori, Time Out

Contes de Provença

20.00 978-84-92405-25-1

Artífex de la renaixença de les lletres occitanes i descobridor de Frederic Mistral (de qui fou mestre), Josèp Romanilha va saber recollir en els seus contes el batec de la vida i de les riques tradicions de Provença. Una llengua saborosa i un gran nombre de situacions insòlites i inesperades, en les quals prevalen l’humor bonhomiós i la sornegueria dels personatges de vegades molt semblants als que trobem al Decameró o a les comèdies de Molière, ens mostren la imatge més diàfana i rutilant de la saviesa popular, que, com tothom sap, no acostuma a ser mai «políticament correcta».

«Un company de lectura que es fa estimar alegrement i admirar de debò.»
Joan Triadú, Avui

«Romanilha treballa de manera magistral, en uns textos en què no falta ni sobra res, i recupera, a més, el gust pels recursos propis de la narració recitada a la vora del foc, que és la forma més autèntica i essencial del conte.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

«Amb ell visitem una Provença divertida, de gats, de cans, de sants i de pecadors.»
Joan Daniel Bezsonoff, El Temps

Un viatge sentimental per França i Itàlia

18.00 978-84-16948-84-0

Després de l’èxit esclatant del Tristram Shandy, que el va convertir en un ídol de masses, Laurence Sterne va voler demostrar en l’obra que teniu a les mans, publicada per primer cop l’any 1768, l’esclat del seu enginy i la seva sensibilitat fora mida. Un viatge sentimental per França i Itàlia no és un llibre de viatges típic, sinó una novel·la genial sobre la vida quotidiana de l’època. En la descripció de les peripècies del protagonista —alter ego de l’autor—, no hi manquen la mordacitat, la picardia i la inventiva, però també hi trobem un capgirament de l’escala de valors d’una modernitat sorprenent. I és que, com diu Virginia Woolf en el pròleg: «Una noia pot ser més interessant que una catedral; un ase mort, més instructiu que un filòsof viu.»

«És un autor que escriu sense cap línia argumental, o molt plena de digressions, de manera que un sol capítol dels seus llibres val pel tot, gràcies, en especial, al bon humor i a l’elegància de l’estil. I ara ens hauríem d’esplaiar sobre la bellesa de la traducció de Mallafrè…»
Jordi Llovet, El País

Als estatges de la mort

18.00 978-84-16948-62-8

Concebut des del 1943 i publicat el 1947, aquest llibre constitueix una de les crides més impressionants i pertorbadores que s’han escrit mai perquè els estralls de la Xoà no siguin oblidats. Sachs hi obre una via poètica per dotar de veu els morts a fi que ens recordin, sense subterfugis, els horrors dels camps de concentració (el recull s’inicia precisament amb una colpidora invocació a «les xemeneies»), els éssers estimats que ja no hi són, els destins de tanta gent anònima truncats de soca-rel o els col·lectius desfets pel desastre. I aconsegueix que els estatges de la mort continuïn presents dins nostre perquè, entre tots, maldem perquè no tornin a existir.

PREMI PEN DE TRADUCCIÓ 2022

«Feliu Formosa, poeta, ens acosta Nelly Sachs com ens ha acostat tants altres clàssics de la literatura alemanya, amb precisió i passió, i ens la fa nostra en una mena «d’interrelació profunda i duradora», tal com afirma Heike van Lawick, autora de l’epíleg que acompanya el text i engrandeix el llibre. En resum, una joia necessària que ens regala, un cop més, Adesiara.»
Núria Busquet Molist, Caràcters

Ossos de sípia

18.00 978-84-16948-61-1

El vent que s’endinsa en el pomar, el raig de sol tardà que llisca d’un cel ple de borrallons, l’aigua límpida entrevista per casualitat entre els pedregams d’un areny, els matins ancorats com barques en rada, l’hora en què el rostre més impassible és travessat per una crua ganyota… Montale, artesà del detall i la concisió, mestre egregi de la metàfora, ens suggereix en aquest llibre esplèndid, reblert d’imatges tan exquisides com aquestes, les diverses formes de la vida que s’esmicola, la inconsistència del món en què vivim i la puixança indeleble dels records. I ens permet descobrir, al mateix temps, una de les deus principals de la millor poesia italiana de la modernitat.

«A l’hora de ressenyar el llibre d’un clàssic, d’algú que ha estat reconegut com un dels cims de la literatura contemporània, cal fer-ho amb humilitat i sabent que la millor presentació del llibre és el llibre mateix, sense additius ni comentaris que, per molt que es vulgui, mai no li estaran a l’alçada ni en podran resumir mai la qualitat. En el cas de qualsevol llibre d’Eugenio Montale, el ressenyador ha d’abillar-se de modèstia i dir: “Llegiu-lo i gaudiu-lo, que no us el podeu perdre.”»
Àngel Carbonell, Lletres Bàrbares

Històries de calendari

18.00 978-84-16948-29-1

Juli Cèsar, Sòcrates, Lao Tse, Giordano Bruno, Francis Bacon o el Buda són alguns dels personatges històrics que apareixen en les narracions i els poemes que donen forma a aquest llibre extraordinari. La imaginació desbordant de Bertolt Brecht ens els presenta en unes situacions insòlites i de vegades despietades, i la pretesa heterogeneïtat del conjunt esdevé en realitat una mostra inequívoca de la complexitat del nostre comportament, dels atzars que ens acompanyen i de la insignificança de les accions humanes. No és gens casual, doncs, que les Històries de calendari siguin una de les obres més reeditades de les lletres alemanyes del segle XX.

Gaspar de la Nit

18.00 978-84-16948-22-2

Gaspar de la Nit és, sense cap mena de dubte, una peça única que es va avançar al seu temps. El ric llegat de la història medieval, una fantasia desbordant, una genialitat i un lirisme fora del comú —que no van ser entesos pels contemporanis de l’autor, encara massa encotillats pel metre i la rima— són els ingredients fonamentals d’aquest llibre màgic i captivador, que impel·leix el lector a entrar en contacte amb un món sorprenent i desconegut, i que anticipa en certa manera l’obra de Charles Baudelaire, el qual, no pas per casualitat, confessà a L’esplín de París el deute poètic que havia contret amb Aloysius Bertrand.

«Un referent indispensable de la poesia moderna. Gaspar de la Nit ha projectat la seva llarga ombra sobre el conreu del poema en prosa en mans de creadors de la magnitud de Charles Baudelaire i John Ashbery, per citar l’alfa i l’omega de la tradició que recorre els segles XIX i XX.»
D. Sam Abrams, La República

«Gaspar de la Nit és considerat avui un clàssic de la literatura fantàstica i una obra mestra predecessora de la poesia simbolista. Ho sigui o no, té un mèrit indiscutible: el de ser una peça precursora, pionera i original.»
Joaquim Armengol, Ara

«Gaspar de la Nit no és solament l’assaig d’una nova forma, és també com un petit llibre de llegendes que encara pot seduir nous lectors.»
Manuel Castaño, El País

Nadja

18.00 978-84-16948-18-5

Una noia peculiar que sembla viure en un món de somni, que enlluerna justament pel seu caràcter tèrbol, acompanya el narrador pel París més genuí dels anys vint i l’atreu d’una manera especial perquè disposa de tots els mitjans per a fer possible aquesta atracció. I és que, després de diverses trobades, Breton intueix en ella, convertida en figura iniciàtica, l’anticipació de la «revolució surrealista». Llibre aparentment autobiogràfic, Nadja pretén traslladar als fets quotidians l’essència del pensament dels homes per aconseguir així la transformació total de la vida.

«És una de les millors portes d’entrada a la dimensió desconeguda bretoniana, plena d’associacions, de troballes inesperades i de llampecs metafòrics. Llegir-ne la història encara captiva.»
Jordi Nopca, Ara

«Una de les lectures imprescindibles de les velles avantguardes de principis del segle XX.»
Víctor García Tur, El País

La llum i el dol

18.00 978-84-92405-68-8

Illa d’extraordinàries contradiccions, Sicília és el llindar del paradís i, al mateix temps, una terra d’ombres i fatalitats. Hi ha la Sicília celeste, amb gessamins d’Aràbia, delits de lluna i platges d’or, i la Sicília obscura, amb migdies cecs que cauen a plom sobre les carrerades i sang que s’eixuga lentament al peu d’un vell oliver. Per als qui ja la coneixeu i per als qui no hi heu estat mai —però, potser assaciats de bones lectures, voldríeu visitar-la alguna vegada—, aquest llibre serà indiscutiblement una grata sorpresa: el Bufalino més captivador i intimista us acompanyarà, a través de la llum i el dol, fins a les portes del somni.

«De l’esplèndida prosa de l’autor, el lector de seguida entén que, com en els poemes de Pavese sobre el seu país natal o els de Villangómez sobre Eivissa, Bufalino sap bé quin pa s’hi dóna, sobre tot allò de què escriu. Un pa que és un autèntic plaer poder degustar.»
Jordi Llavina, El Punt/Avui

«Si voleu fugir d’una lectura mafiocèntrica de Sicília, si la voleu veure amb els ulls d’algú sàviament instal·lat en el prejudici que la Magna Grècia és superior a la Grècia tout court, algú que va portar amb elegància el difícil luxe de ser sicilià, el vostre llibre és La llum i el dol
Ignasi Aragay, Ara

«Una obra majúscula. La lectura em va absorbir de tal manera que vaig beure’m el vi com si fos Coca-Cola.»
Jordi Llavina, La Vanguardia

«La dicció superba, el respecte pel lector, les càrregues de pensament, la gratificant absència de vaguetats líriques i temptacions profètiques, tot això fa d’aquests assajos una bona mostra del treball del sicilià.»
Pere Guixà, El País

El doctor Glas

18.00 978-84-92405-50-3

Una noia jove, casada amb un pastor protestant vell i detestable, confessa al seu metge el calvari que suposa per a ella el seu matrimoni. El doctor, home solitari, retret i que no ha estat mai amb cap dona, pren la determinació d’ajudar-la, tot i que això pot comportar-li greus conseqüències. Escrita en forma de diari personal, aquesta novel·la, que l’any 1905, quan es va publicar a Suècia, va aixecar molta polseguera entre les classes benestants, planteja sense embuts —i amb una visió extremament moderna— algunes de les xacres de la societat que la majoria, emparant-se amb la delusòria «moral», prefereix dissimular.

«Un petit tresor, una resplendent perla literària que convé no perdre’s. Una delicatessen per a tots aquells paladars que es complauen assaborint la literatura que ens fa diferents, la gran literatura —en definitiva, la literatura.»
Xavier Serrahima, Núvol

«En cent cinquanta pàgines El doctor Glas explica el sexe, Déu i la policia com a instruments de repressió de forma més clara i eficaç que mil conferències actuals que es fan passar per crítiques.»
Anna Punsoda, El Nacional

Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin / La dama de piques

18.00 978-84-92405-35-0

Entre el conte fantàstic, en la línia d’E. T. A. Hoffmann, i el conte realista, crític amb un cert romanticisme i sovint no mancat d’ironia, Puixkin ens ofereix en aquests relats una mostra ben palpable de la seva traça a l’hora de construir personatges amb eficàcia i brevetat i de bastir històries sorprenents amb el llenguatge precís, clar i senzill que el va fer famós. No és pas casualitat que Txaikovski com a músic i Tolstoi com a escriptor li fossin deutors reconeguts. Ara el públic català té a l’abast la millor narrativa del pare de les lletres russes.

«Puixkin va inaugurar la literatura russa. És quasi impossible no estimar-lo.»
Xavier Cortadellas, Presència

«El control de Puixkin sobre la narració és total i avança la gran revolució en aquest gènere que imposaria Txèkhov uns quants anys després.»
Jordi Llavina, Avui

La neu i altres complements circumstancials

18.00 978-84-92405-23-7

La vida i la mort, el temps i el paisatge, la poesia i els amics, les antigues contalles i els costums que es perden, tot plegat esdevé en l’obra de Xuan Bello esplèndida literatura que ens ha de servir per a comprendre, entre moltes altres coses, els destrets d’una terra mil·lenària que, si no canvien molt les coses, anirà de mal borràs. No hi ha dubte que la lectura de La neu i altres complements circumstancials —segurament el llibre de relats més intimista i personal de l’autor— ens ha de fer adonar que nosaltres som com a poble, tal vegada sense ser-ne gaire conscients, molt afins als asturians.

«Els textos de La neu i altres complements circumstancials semblen pensats perquè el lector s’hi deixi portar, a petits glops.»
Vicenç Pagès, El Periódico

«Una obreta deliciosa.»
Jordi Llavina, Presència

«És un llibre necessari, encara que el nostre món, cada dia que passa més allunyat de les veritables necessitats espirituals dels humans, no el reclami, com no es reclama res que faci pensar o somogui les consciències.»
Teresa Costa-Gramunt, Diari de Vilanova

1 3 4 5 7