• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

D’ací i d’allà

La col·lecció «D’ací i d’allà» ofereix alguns dels títols més rellevants de la literatura universal de tots els temps en el camp del teatre, la poesia i, sobretot, la narrativa. Especialment en aquesta col·lecció, incloem sovint entre les nostres novetats obres d’interès innegable però de cultures petites com la nostra o que ens són força allunyades —sempre, tanmateix, amb traducció directa a partir de la llengua original—. Els llibres de poesia es presenten en edició bilingüe.

Carretera enllà

20.00 978-84-92405-74-9

Publicat per primer cop el 1925, Carretera enllà és el llibre d’un «turista intel·ligent» que, amb unes observacions increïblement perspicaces i profundes sobre persones i llocs, sobre l’art i la ciència, parla de nosaltres mateixos. Els ramats de turistes avorrits que van als llocs de moda perquè ho diu la «convenció» i no pas perquè els agradi viatjar, l’enganyosa fascinació per la natura dels habitants de les ciutats, el procés d’erotització de la música popular, la persistència de certes persones a assistir a cada estrena teatral —encara que l’obra representada sigui una animalada—, els perills de l’oci excessiu i moltes altres qüestions ben actuals obliguen el lector a fer-se preguntes, a qüestionar-se el que llegeix com si fos escrit per a ell.

«Feliç doble reivindicació: Huxley i Tasis. El llibre és ple de perles fruit de la lúcida i heterodoxa mirada d’un observador que sap situar-se au-dessus de la mêlée
Ignasi Aragay, Ara

Els Atrides

17.00 978-84-92405-75-6

Micenes és avui un munt de pedres que visiten un sens fi de turistes, i el pas inexorable del temps gairebé ha esborrat el record dels palaus formidables, de la nissaga reial dels Atrides, de la glòria i la prosperitat d’antany. Només el geni de Ritsos pot aprofundir, gràcies a la literatura, en aquest record: una Electra vetusta i decrèpita que es passeja pels replecs de la memòria, Orestes arrossegat indefectiblement per un destí de venjança i el revellit Agamèmnon, que, tot just tornat de Troia, està a punt de ser degollat per la seva dona, ens fan descobrir d’una manera absolutament colpidora la vanitat de tot plegat.

«El lector hi descobrirà un verb que flueix amb una potència extraordinària, que s’enfronta als grans interrogants de la vida en una tradició, com és la grega, carregada d’història, de sentit.»
Damià Alou, Ara

El paradís perdut

38.00 978-84-92405-72-5

El paradís perdut, una de les obres mestres de la poesia universal, manté intacta, encara avui, la seva sublimitat. Com digué Carles Riba, «amb Milton, a cada nova lectura, revivim, com qui tan intensament el visqué en el seu cor i en el seu cap, el drama del paradís, Adams que som cadascun de nosaltres. I això, miracle de la poesia, pren forma i signes en el llenguatge, allò que de més noble l’home guardà de la seva primera plenitud». I si és sublim el magne poema anglès, també ho és la imponent traducció que en va fer Josep M. Boix i Selva, i que ell mateix va anar esmenant, durant dècades, fins a la seva mort. Aquest volum inclou els canvis que el poeta i traductor barceloní va deixar anotats amb vista a una nova edició de l’obra.

«La versió de Boix i Selva és, indubtablement, una de les grans versions del poema de Milton a nivell europeu i internacional. La nova edició d’Adesiara és digna de tot elogi perquè és la més completa i acurada possible. El paradís perdut ha rebut el tracte de luxe que convé als grans clàssics.»
Sam Abrams, El Punt / Avui

«Una enorme aportació a la cultura catalana. No en va es tracta d’un dels textos cabdals de la història universal de la poesia.»
Toni Mata i Riu, Regió 7

«Qui es prengui la molèstia de llegir-la trobarà moments que molt poques obres ofereixen, potser només mitja dotzena en la història de la literatura, en què l’emoció estètica del vers s’uneix de tal manera a la lucidesa perceptiva que ens quedem amb l’alè contingut, i comprenem que els grans poetes, es diguin Milton o Boix i Selva, són, en la seva rebel·lió, els autèntics creadors del món.»
Damià Alou, Ara

«Una traducció perenne i majestuosa, d’aquelles que cauen només amb comptagotes en els grans idiomes de cultura com el nostre.»
Carles Cabrera, Diari de Mallorca

La llum i el dol

18.00 978-84-92405-68-8

Illa d’extraordinàries contradiccions, Sicília és el llindar del paradís i, al mateix temps, una terra d’ombres i fatalitats. Hi ha la Sicília celeste, amb gessamins d’Aràbia, delits de lluna i platges d’or, i la Sicília obscura, amb migdies cecs que cauen a plom sobre les carrerades i sang que s’eixuga lentament al peu d’un vell oliver. Per als qui ja la coneixeu i per als qui no hi heu estat mai —però, potser assaciats de bones lectures, voldríeu visitar-la alguna vegada—, aquest llibre serà indiscutiblement una grata sorpresa: el Bufalino més captivador i intimista us acompanyarà, a través de la llum i el dol, fins a les portes del somni.

«De l’esplèndida prosa de l’autor, el lector de seguida entén que, com en els poemes de Pavese sobre el seu país natal o els de Villangómez sobre Eivissa, Bufalino sap bé quin pa s’hi dóna, sobre tot allò de què escriu. Un pa que és un autèntic plaer poder degustar.»
Jordi Llavina, El Punt/Avui

«Si voleu fugir d’una lectura mafiocèntrica de Sicília, si la voleu veure amb els ulls d’algú sàviament instal·lat en el prejudici que la Magna Grècia és superior a la Grècia tout court, algú que va portar amb elegància el difícil luxe de ser sicilià, el vostre llibre és La llum i el dol
Ignasi Aragay, Ara

«Una obra majúscula. La lectura em va absorbir de tal manera que vaig beure’m el vi com si fos Coca-Cola.»
Jordi Llavina, La Vanguardia

«La dicció superba, el respecte pel lector, les càrregues de pensament, la gratificant absència de vaguetats líriques i temptacions profètiques, tot això fa d’aquests assajos una bona mostra del treball del sicilià.»
Pere Guixà, El País

El núvol missatger

16.00 978-84-92405-66-4

Maleït pel déu Kubera, un follet es veu separat de la seva dona i desposseït dels seus poders sobrenaturals durant tot un any. Aleshores, endut per la passió, prega a un núvol que porti un missatge d’amor a la seva estimada. Asseguren els entesos que els poetes indis mai no van suposar que la bellesa fos indescriptible, i no hi ha dubte que aquest poema exquisit i alhora emocionant és la prova més evident d’aquesta afirmació. Tan sols llegint-lo s’entenen plenament els mots que li dedicà Goethe: «La primera trobada amb una obra com aquesta marca sempre una època en la nostra vida.»

«Aquest Núvol missatger és una autèntica delícia. Benvingut sigui a la nostra literatura com a forma bellament incorporada. L’enhorabona.»
Víctor Obiols, Ara

«Un relat unitari ple de saviesa, personatges singulars, humor, passió, seny i, sobretot, un devessall d’imatges poètiques que ens endinsen en un món únic.»
Ada Castells, «Culturas», La Vanguardia

Cranford

20.00 978-84-92405-65-7

Amb una amable ironia, molt propera a la que trobem en certes obres de Jane Austen, Cranford ens presenta la vida quotidiana d’un poblet anglès de la primera meitat del segle XIX. Novel·la divertida i captivadora sobre les trifulgues d’un grup de dones de mitjana edat lleugerament excèntriques i ridículament esnobs que viuen apartades de la modernitat, conté alhora, darrere les aparences, la vanitat i les petites preocupacions de les protagonistes, una reflexió sobre problemes de gènere, socials i econòmics molt vigents en l’època en què va ser escrita, i encara ben rellevants avui dia.

«La seva enorme capacitat narrativa, la seva profunda sensibilitat humana i la seva aguda percepció de les problemàtiques socials, en un moment de profunds canvis, en fan una narradora d’aquelles els llibres de les quals es comencen i no es deixen fins al final.»
Stefano Cingolani, Lletres

Amors de Cassandra. Tria de sonets

16.00 978-84-92405-67-1

Els Amors de Cassandra simbolitzen indiscutiblement l’etapa d’entusiasme creatiu de Ronsard. Per a ell, dedicar-se en cos i ànima a Cassandra no volia dir només venerar una dona com qualsevol altra, sinó que era una tria alhora vital —Cassandra fou el seu primer amor— i literària —l’heroïna homònima del mite grec encarna la paraula profètica i la inspiració— que li permeté reunir una constel·lació de temes i d’imatges captivadores que havien d’esdevenir cabdals per als seus contemporanis i per a les lletres franceses posteriors. Aquest recull, que aplega cinquanta dels sonets més celebrats del poeta de Vendôme, és una mostra magnífica de la bellesa de la poesia.

«Acabo de tancar, estremit d’emoció, Amors de Cassandra, amb una lluminosa introducció de Caridad Martínez i una traducció, ras i curt, esplèndida de Begoña Capllonch»
Jordi Llavina, La Vanguardia

Perles de la nit. Poetes andalusines

17.00 978-84-92405-62-6

Al llarg del temps, els qui han escrit la història de l’Àndalus no han deixat de meravellar-se de la instintiva genialitat dels andalusins en el conreu de la poesia àrab clàssica. A hores d’ara, però, no ens hauria de sorprendre gens que el focus més important d’irradiació de la cultura àrab a Occident durant segles donés una bona florada de poetes extraordinàries. De la quarantena de noms que ens han arribat a través de les fonts —cosa que indica clarament que aquest tresor literari no va ser pas fruit de l’atzar—, apleguem en aquesta antologia gairebé tots els poemes que s’han conservat d’elles, rutilants perles de la nit que per primer cop fan llum en català.

«La lectura de les Perles de la nit revela la sensibilitat d’una època poc coneguda i el talent d’un seguit d’escriptores a qui la posteritat deu una compensació en forma de divulgació de la seva obra.»
Toni Mata i Riu, Regió 7

«Tota una festa literària.»
Isabel Robles, Levante

«Perles de la nit ens confirma que la poesia àrab clàssica és d’un alt nivell, en imatges, en sensualitat, en recursos, en llengua, en ritme, en força.»
Ada Castells, La Vanguardia

Una dona

20.00 978-84-92405-57-2

«Un llibre que donés forma a totes les idees que s’agitaven caòticament en mi des de feia dos anys i que portés l’empremta de la passió. ¿És que no l’escriuria mai ningú? ¿És que no hi havia cap dona al món que hagués patit el que jo havia patit, que hagués rebut els advertiments que jo havia rebut de les coses animades i de les inanimades, i sabés extreure de tot plegat l’essència pura, l’obra mestra equivalent a una vida?» Vet aquí, tal com escriu l’autora, una definició insuperable d’aquesta novel·la, colpidora autobiografia d’una dona que lluita amb totes les forces per la seva llibertat i que s’ha de plantejar si, per aconseguir-la, cal renunciar a ser mare i esposa.

«Llegir aquest llibre és una sort, com tenir el privilegi d’assistir a l’eclosió dels primers brots d’un ametller.»
Marina Espasa, Ara

L’heretge de Soana

14.00 978-84-92405-55-8

El jove sacerdot Francesco Vela arriba a una parròquia apartada de la Suïssa italiana per tenir-hi cura de les ànimes. La seva extrema devoció, que fa que els habitants del llogaret el venerin com un sant, es veu trastocada tan bon punt visita, després d’una llarga ascensió, la pastura d’una família de pecadors a fi de reconciliar-los amb Déu. Llavors, impotent davant la sublimitat del paisatge i fascinat per la bellesa i la innocència de la filla gran dels pastors, el mossèn sent per primera vegada els instints més pregons de la naturalesa humana i, com un nou Adam, cau inexorablement en el deliri de l’amor primigeni.

«El misteri de l’amor i de la mort resta obert, no només en aquesta novel·la inspirada, sinó en la percepció de la vida sencera.»
Teresa Costa-Gramunt, L’Eco de Sitges

La sonata del clar de lluna

10.00 978-84-92405-53-4

L’any 1956, el poeta Dimitris Doukaris, amic de Ritsos, va anar a la casa atenesa de la poetessa Melissanthi per expressar-li el condol per la mort del seu marit. Quan va arribar l’hora del comiat, la dona li va dir que l’acompanyaria fins al cap del carrer. I després un tros més, i un altre, fins que van arribar a casa d’ell. Després ella se’n va tornar. El carrer feia pujada. Quan va arribar al capdamunt del turó, la seva silueta vestida de dol es va retallar contra la lluna plena que naixia. Aquesta senzilla anècdota que Doukaris explicà al seu amic va donar peu a aquest monòleg poètic, un dels més bells que s’hagin escrit mai.

«Fa goig llegir un poeta gran, però quan ens arriba en una traducció d’aquesta categoria, el plaer es multiplica fins a l’extrem en què el dolor que expressa s’atenua. La casa esquerdada de què parla Ritsos és un monument a la bellesa.»
David Castillo, El Punt / Avui

«En la Grècia actual de vagues generals i famílies arruïnades, quants grecs no deuen buscar refugi en Iannis Ritsos?»
Ignasi Aragay, Ara

«Una injecció de pathos que fa parlar el silenci.»
Anna Carreras, Time Out

Fanny Hill

22.00 978-84-92405-52-7

Veritable insult a la religió i als bons costums —com exclamà, esquinçant-se les vestidures, l’Església anglicana per demanar-ne la prohibició—, Fanny Hill ha estat un dels llibres més perseguits i censurats de la història. Això no obstant, amb les peripècies eròtiques de la protagonista, que arriba a Londres a quinze anys i hi descobreix tots els secrets del sexe i dels plaers, però també de l’amor i de l’amistat, Cleland teixeix una novel·la esplèndida, que Guillaume Apollinaire va definir de manera magistral: «Fanny Hill és la germana anglesa de Manon Lescaut, però menys desgraciada, i el llibre on apareix té el sabor voluptuós dels contes que explicava Xahrazad.»

«L’eròtic Fanny Hill continua ben roent en la seva primera traducció en català.»
Ada Castells, «Culturas», La Vanguardia

«Una lectura que, per motius figurats i figuratius, resulta una immensa font de plaers.»
Damià Alou, Ara

«Ara, quan proliferen els succedanis comercials, llegir la senyora Hill és un tribut a la sensualitat i a la sexualitat més desacomplexades.»
Isidre Grau, El Punt / Avui

El doctor Glas

18.00 978-84-92405-50-3

Una noia jove, casada amb un pastor protestant vell i detestable, confessa al seu metge el calvari que suposa per a ella el seu matrimoni. El doctor, home solitari, retret i que no ha estat mai amb cap dona, pren la determinació d’ajudar-la, tot i que això pot comportar-li greus conseqüències. Escrita en forma de diari personal, aquesta novel·la, que l’any 1905, quan es va publicar a Suècia, va aixecar molta polseguera entre les classes benestants, planteja sense embuts —i amb una visió extremament moderna— algunes de les xacres de la societat que la majoria, emparant-se amb la delusòria «moral», prefereix dissimular.

«Un petit tresor, una resplendent perla literària que convé no perdre’s. Una delicatessen per a tots aquells paladars que es complauen assaborint la literatura que ens fa diferents, la gran literatura —en definitiva, la literatura.»
Xavier Serrahima, Núvol

«En cent cinquanta pàgines El doctor Glas explica el sexe, Déu i la policia com a instruments de repressió de forma més clara i eficaç que mil conferències actuals que es fan passar per crítiques.»
Anna Punsoda, El Nacional

Obra poètica

22.00 978-84-92405-48-0

Com Robert Musil o Franz Kafka, Georg Trakl pertany al grup selecte de grandiosos escriptors que no van triomfar en vida, però que han assolit una fama absolutament indiscutible. El seu malcontentament davant la societat, la negació rotunda que féu de la cultura burgesa del moment i el conflicte vital que arrossegava —el qual incloïa l’incest amb la seva germana— es van transformar en una poesia de presències pertorbadores, colors tardorals i imatges lacerants que va fer d’ell, en paraules de Claudio Magris, «un d’aquells poetes que, com Hölderlin, estan cridats a fundar una veritat o a revelar-ne l’absència».

«El món al·lucinat, angoixant i obsessiu de Trakl arriba en la nostra llengua amb una força sòbria i fascinant.»
Víctor Obiols, Ara

«Gràcies a aquesta tasca rigorosa de traducció tenim més fàcil l’accés a una poesia que, tot i el seu caràcter ombrívol i enigmàtic, ha obert camins expressius d’una fecunditat i una eficàcia emocional irrenunciable.»
Rubén Luzón, Caràcters

La dama de les camèlies

20.00 978-84-92405-46-6

Inspirada en una vivència real, la història de la relació entre Marguerite Gautier, la prostituta de luxe tísica, i el jove burgès Armand Duval s’ha convertit al llarg del temps en un dels grans monuments de l’amor impossible. Però al seu moment, i encara avui, aquesta novel·la colpidora, tot i el seu esperit romàntic, demostra a bastament que l’entusiasme de la joventut, les passions fervents, la voluntat de redempció de la dona caiguda queden anorreats per l’invencible llast dels prejudicis. I són aquests mateixos prejudicis que ens permeten veure la feblesa d’aquells que els mantenen vius i la noblesa de cor d’aquelles persones que la societat menysté. No és gens estrany que l’obra suscités un bon nombre d’epígons artístics i literaris, entre els quals es destaca, per damunt de tots, La Traviata de Giuseppe Verdi.

«Una novel·la apassionant i moderna, sens dubte molt més moderna que totes les bajanades amb què ens obsequien actualment els representants de la literatura fragmentària, postmoderna o autoreferencial.»
Damià Alou, Ara

«És tan aconsellable com agraïda: un cop la comences, és tan difícil deixar-la com imaginar que l’amor impossible que ens relata pugui acabar bé.»
Xavier Serrahima, El Punt / Avui

Memòries de la Casa Morta

27.00 978-84-92405-43-5

Condemnat a mort per haver conspirat presumptament contra Nicolau I, a Dostoievski li commutaren la pena per uns quants anys de treballs forçats en un presidi de Sibèria. Aquesta novel·la és, doncs, el reflex d’una experiència viscuda en primera persona. La Casa Morta, el model funest dels sinistres penals de la Rússia tsarista, converteix els presoners en ombres, però també permet penetrar el fons de l’ànima humana en les situacions més extremes i constatar la recurrència en aquell país de la humiliació davant els tirans —sigui quin sigui el règim polític que hi governa—, com tan bé van demostrar, emmirallant-se en aquesta obra, autors tan prestigiosos com Soljenitsin o Grossman.

«Aquest és el llibre que Soljenitsin, Grossman, Shalàmov, Dovlàtov i la resta de literatura concentracionària tenien al cap mente miraven de convertir en paraules les experiències traumàtiques. Amb Dostoievski és com si haguéssim trobat el dispositiu que ho va posar tot en marxa.»
Marina Espasa, Ara

«Sens dubte, és l’obra més humana i commovedora de Dostoievski.»
Joaquim Armengol, Presència