• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Aetas

La col·lecció «Aetas» està dedicada exclusivament a oferir traduccions acurades, en edició de butxaca i a un preu assequible, dels textos grecs o llatins més destacats de l’antiguitat, l’edat mitjana o el Renaixement. Les traduccions van sempre acompanyades del text original encarat i d’una introducció a cura d’un especialista.

La guerra contra Jugurta

16.00 978-84-943844-6-2

En els darrers anys del segle II aC, Jugurta, que ha esdevingut rei de Numídia valent-se de les intrigues, els enganys i l’assassinat dels seus cosins, gosa plantar cara a la totpoderosa Roma. Les lluites intestines pels càrrecs públics, el menyspreu del bé comú en favor del profit personal i la desídia d’alguns senadors, entre molts altres motius, ofereixen al rei africà, conscient que a Roma tot està en venda, el terreny adobat per reeixir gràcies al suborn i la compra de polítics —nihil nouum sub sole!—. Jugurta, finalment, fou capturat, però la República, fins aleshores ferma i incommovible, mostrava amb aquest episodi els primers símptomes de feblesa.

«A mesura que llegim les desventures de Jugurta i la seva guerra fracassada contra la República romana al segle II aC, ens sentim reconfortats. No és d’ara que el món és una disbauxa, és que ho ha estat sempre.»
Joan Esculies, Sàpiens

La meva ignorància i la de molts altres

14.00 978-84-92405-30-5

Petrarca, savi venerable, que ha obtingut els seus vastos coneixements després de molts anys d’estudi i de dedicació fervorosa a les lletres, és titllat d’ignorant per quatre joves pedants i malagraïts que el denigren perquè envegen la fama que ha assolit. Publicat tres anys abans de la seva mort i considerat el seu darrer gran tractat, aquest llibre constitueix l’assenyada defensa del vell mestre contra la falsa erudició, contra la xerrameca inútil dels setciències. Ara bé, com ell mateix afirma, quan la supèrbia humana desplega al vent les seves ales implumes, no hi ha res a fer: la cultura, avui com ahir, té mala peça al teler.

«Petrarca va escriure aquesta lletra per delimitar els límits de la pròpia ignorància i saviesa i els confins inabastables de la ximpleria i la ignorància de molta gent.»
Jordi Llovet, El País

«Tota una lliçó.»
Ignasi Aragay, Time Out

La música

12.00 978-84-92405-07-7

La música, tot i ser feta d’aire i moviment, perviu en el temps. Les innovacions canvien la tradició, però allò que fou innovació esdevé tradicional. Les melodies i els instruments es transformen, però el que és recent comparteix moltes coses amb el que és antic i li’n deu encara moltes més. Si coneixem bé la música del passat i el significat que els grecs li atorgaven, sens dubte coneixerem millor la nostra pròpia música i ens coneixerem millor com a éssers creatius que som. La lectura d’aquesta obra, un dels pocs tractats musicals de l’antiguitat que s’han conservat, és una bona manera d’aconseguir-ho.

«Un text idoni per a musicòlegs i melòmans, però també per a profans que s’acontenten amb el delit d’heure-se-les amb una matèria exposada perfectament per un escriptor elegant, entès i capaç.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

Les bacants

14.00 978-84-16948-72-7

Dionís, amb aparença mortal, arriba a Tebes per instituir-hi el seu culte, però Penteu, el jove rei de la ciutat, s’hi oposa amb un capteniment despòtic: captura algunes bacants del seguici dionisíac i empresona el déu, malgrat els advertiments que li fan sobre els beneficis que Dionís atorga als humans. Tanmateix, l’encegament i l’arrogància sempre sucumbeixen al poder insondable de la natura, com podeu llegir en un dels desenllaços més colpidors que ens ha donat la literatura grega antiga. Les bacants és una tragèdia gairebé inexhaurible, no ens deixa mai indiferents, perquè, a part de la seva bellesa intrínseca, potser desvetlla les contradiccions no resoltes que sempre romanen dins nostre.

Les granotes

14.00 978-84-92405-79-4

En temps de guerres i de crisi política, la ciutat d’Atenes —com qualsevol societat— necessita imperiosament bons poetes. Per desgràcia, els que hi havia ja han finat i els que encara viuen fan uns versos infames. Davant d’aquest destret, que per als grecs era inadmissible, Aristòfanes fa baixar Dionís al món dels morts a cercar-hi el gran Eurípides; però, després d’una hilarant competició poètica de la qual ha de fer de jutge, el déu del teatre fa tornar Èsquil entre els vius. En aquesta obra, considerada una de les millors comèdies de l’antiguitat, es demostra ben clarament que la crítica literària i les riallades no són pas incompatibles.

«¿Com acostar el lector contemporani als clàssics? Doncs bé, aquí en teniu la resposta. I ens cal començar, no pas destacant la genialitat d’Aristòfanes —per si calia fer-ho—, sinó valorant la feina del traductor, per afirmar sense ambages que l’acostament que sentim frec a frec a l’obra clàssica no seria possible sense la perícia, l’erudició i el do lingüístic que palesa Cristián Carandell.»
Víctor Obiols, Ara

Les santes putes del desert

16.00 978-84-16948-64-2

Com diu la dita, de tot hi ha en la vinya del Senyor, i a fe que ho corroboren les vides de les protagonistes d’aquest llibre: santa Maria Egipcíaca, durant una travessia a Jerusalem, va fer-s’ho, moguda per un desig irrefrenable, amb la tripulació del vaixell que la duia —fins i tot, com assenyala el biògraf, amb els homes que no ho volien—; santa Maria de Síria i santa Tais van ser les barjaules més sol·licitades dels bordells on treballaven; santa Pelàgia, reputada actriu de mim, va encisar pel seu atractiu una munió de bisbes reunits a Antioquia… En els segles IV i V de la nostra era, molta gent cercà la radicalitat cristiana fent vida ascètica als deserts d’Egipte. I el pas de la prostitució a l’eremitisme més fervorós és potser allò que demostra millor la forta personalitat d’aquestes dones.

«Una aproximació a un dels aspectes més controvertits d’un cristianisme que sempre es presenta des d’una condició idealitzada i reprimida. El que podem assegurar és que el llibre és apassionant i heterodox.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Una publicació d’extraordinària qualitat, tant per l’estudi inicial com per la traducció.»
Jordi Llovet, El País

Lisístrata

12.00 978-84-92405-28-2

A l’Atenes clàssica, els polítics incompetents, moguts pels seus interessos de sempre, han tornat a portar la ciutat a fer la guerra contra Esparta. Com que ells són del tot incapaços de sortir-se’n, les dones de tot Grècia, encapçalades per Lisístrata, decideixen aturar el conflicte amb l’únic mitjà que tenen al seu abast: abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els homes fins que no es firmi la pau. Representada per primera vegada l’any 411 aC, aquesta comèdia genial ens demostra irremissiblement que les coses, després de tants anys, almenys en política, no han canviat pas gaire.

«Si el gran mèrit del traductor és que un oblidi que està llegint una traducció, aquesta Lisístrata ho aconsegueix. El lector s’ho passa de conya amb el traginar d’unes dones que són ja les nostres contemporànies.»
Enric Gallén, Presència

«És una lectura ideal per fer-la caure a un institut de secundària —i també per fer-se un tip de rialles els grans— si algun mestre mongívol o un pare retrògrad no se’ns escandalitza amb la tria.»
Carles Cabrera, Diari de Mallorca

Manual de campanya electoral

12.00 978-84-16948-09-3

L’any 64 aC, Ciceró, que té el do de la paraula però no pertany a la noblesa senatorial, és candidat a les eleccions al consolat -la més alta magistratura de Roma- juntament amb sis aspirants més. La victòria sembla inassolible, però el seu germà, que li fa de «cap de campanya», li dóna tota mena de consells, normes de comportament i tàctiques per obtenir el càrrec. Gairebé tot és permès si l’objectiu s’ho val: la mentida en benefici del rèdit electoral, l’adulació, la propaganda, la divulgació dels escàndols dels rivals… Més de dos mil anys després, aquest llibre enlluernador ens continua sorprenent per la seva vigència.

Mostel·lària, una de fantasmes

14.00 978-84-16948-95-6

Després de tres anys fora de casa en viatge de negocis, el vell Teopròpides torna a Atenes, on el seu fill Filòlaques i els seus amics cràpules han fet de casa seva un cau de vicis, i de la seva vida, una disbauxa inacabable. Les gresques contínues i els serveis exclusius de Filemàcia, una prostituta que li té el cor robat, han fet que el jove dilapidi la fortuna paterna. Quan està al caire del precipici, el seu esclau Tranió, home astut i desvergonyit, s’empesca un seguit d’enganys per amagar-l’hi tot a l’ancià. El primer d’aquests enganys és que la casa està embruixada per la presència d’un fantasma, i, a partir d’aquí, les situacions còmiques no paren d’augmentar fins a l’insospitat desenllaç de l’obra, una de les millors comèdies que ens va deixar l’antiga Roma.

Poemes priapeus

12.00 978-84-92405-87-9

Fill il·lustre i contrafet de Dionís i d’Afrodita segons la majoria de les versions, Priap simbolitza, a Roma, la potència sexual masculina i la fertilitat dels camps. Amb el seu membre descomunal, sempre en erecció, les estàtues del déu protegeixen horts i jardins, com palesa aquest recull anònim no posterior al segle I dC, ara per primer cop en català. I si algun lladre pretén robar-li els fruits i fer-lo enfadar, Priap el castiga amb la seva arma implacable i l’ataca amb els seus versos irreverents. Mai com en aquests poemes no ha corregut més perill la integritat de matrones descarades, noietes porugues, joves imberbes i homes impotents.

«Llegint aquests versos es pot assegurar que no hem progressat gens i no fem res que no fessin els nostres avantpassats. Més aviat, al segle XXI, som més puritans que els ciutadans lliures de la Roma clàssica.»
Ada Castells, La Vanguardia

Sàtires

14.00 978-84-92405-11-4

Convençut que el poeta ha d’instruir i alhora delectar, màxima que ell mateix va fer famosa en la seva Art poètica, Horaci ens regala en aquesta obra un veritable manual de vida pràctica. Les delícies de l’amistat de debò, el poder il·limitat dels diners, els perills de la golafreria, els avantatges del sexe amb les meuques i, és clar, els inconvenients de practicar-lo amb les dones casades, la niciesa dels nous rics i fins les manies d’un precursor de la nouvelle cuisine: tot això, i molt més, és present en aquest llibre genial.

«Les Sàtires (en excel·lent traducció, la primera sense eufemismes ni bricolatge moralista) ens aboquen a les veritats del món, a les petites i a les més transcendentals com els perills del sexe, la veritable llibertat o la bogeria dels filòsofs que menyspreen els necis sense ser millors ni més savis.»
Jordi Galves, «Culturas», La Vanguardia

Teogonia

14.00 978-84-92405-54-1

Gràcies al do que rep de les Muses, Hesíode —poeta i profeta alhora— esdevé el cantaire del passat còsmic i llegendari dels hel·lens: els éssers primordials (Caos, Cel, Terra, Tàrtar, Eros), la castració d’Úranos, la desfeta del soberg Cronos, la lluita dels Titans i els Olímpics fins a la victòria de Zeus, però també l’engany de Prometeu —que comportà com a càstig la creació de la primera dona— i les múltiples unions de déus i deesses han fascinat durant segles els amants de les lletres. I és que potser els orígens de la nostra civilització encara són moltes vegades l’explicació del present que ens toca viure.