• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Aetas

La col·lecció «Aetas» està dedicada exclusivament a oferir traduccions acurades, en edició de butxaca i a un preu assequible, dels textos grecs o llatins més destacats de l’antiguitat, l’edat mitjana o el Renaixement. Les traduccions van sempre acompanyades del text original encarat i d’una introducció a cura d’un especialista.

Carta a la posteritat / Carta a Boccaccio

12.00 978-84-92405-00-8

Petrarca, figura cabdal del Renaixement, ens ha deixat un llegat literari impressionant, tant per la quantitat com per l’elevació del seu pensament; en són un magnífic compendi les dues cartes que publiquem. La primera va dirigida a la posteritat, és a dir, a tots nosaltres, i ens cal llegir-la: és una autobiografia ensems objectiva i apassionada. La segona, una epístola adreçada al seu gran amic Giovanni Boccaccio, és una mena d’apologia de la seva vida i de la seva tasca; en ella es mostra plenament conscient de la transcendència dels seus estudis i de la seva obra, destinada a obrir nous camins en el llindar d’una nova època. Les dues cartes poden ser llegides com un testament vital i literari de l’humanista per excel·lència.

«Aquesta feliç publicació és oportuna per capbussar-nos en el món interior i les contradiccions d’un dels grans poetes i humanistes del Renaixement.»
Antoni Gómez, Levante

Converses de meuques

12.00 978-84-92405-04-6

Tema tabú per excel·lència en la majoria dels pobles, les meuques poden ufanar-se, sens dubte, d’exercir l’ofici més antic del món. Tingudes sovint per promotores de tota mena d’agressions als bons costums i a la decència de societats no gens mancades d’hipocresia, elles no han deixat mai de treballar a preu fet. En aquest llibre, Llucià ens les presenta en el context de les seves converses íntimes, quotidianes, on les vastes possibilitats de la professió meretrícia es combinen amb la gràcia, l’animació i l’espontaneïtat d’unes situacions que, si bé tenen lloc a l’antiga Grècia, són, pel seu caràcter profundament humà, ben actuals.

«L’edició és magnífica; les notes, excel·lents; la traducció, gloriosa. I Llucià, com diria Flaubert, és hénorme (amb hac). Quanta felicitat queda en el món entre les pàgines dels llibres!»
Jordi Llovet, El País

La música

12.00 978-84-92405-07-7

La música, tot i ser feta d’aire i moviment, perviu en el temps. Les innovacions canvien la tradició, però allò que fou innovació esdevé tradicional. Les melodies i els instruments es transformen, però el que és recent comparteix moltes coses amb el que és antic i li’n deu encara moltes més. Si coneixem bé la música del passat i el significat que els grecs li atorgaven, sens dubte coneixerem millor la nostra pròpia música i ens coneixerem millor com a éssers creatius que som. La lectura d’aquesta obra, un dels pocs tractats musicals de l’antiguitat que s’han conservat, és una bona manera d’aconseguir-ho.

«Un text idoni per a musicòlegs i melòmans, però també per a profans que s’acontenten amb el delit d’heure-se-les amb una matèria exposada perfectament per un escriptor elegant, entès i capaç.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

El banquet dels cèsars

12.00 978-84-92405-15-2

Amb motiu de les festes Crònies, dies de llibertat i de disbauxa, Ròmul convida els déus i els cèsars a banquetejar plegats. En aquest peculiar simposi que com tots els simposis és l’àmbit idoni per al penjament i la pulla, els déus han de jutjar els mèrits dels grans homes d’estat i escollir-ne el més il·lustre. Juli Cèsar, August, Trajà i molts altres emperadors se sotmeten a aquest insòlit tribunal vanant-se de llurs gestes, però el vencedor, ai las!, no és un guerrer, sinó un filòsof. Amb aquest llibre esplèndid, que és ben actual, Julià ens brinda, com digué l’insigne Edward Gibbon, «una de les produccions més plaents i instructives del geni antic.»

«És tota una afortunada sorpresa que el maleït personatge torni als taulells de novetats i que sigui en una edició que també el posa a l’abast de tota mena de lectors, no únicament dels hel·lenistes.»
Lluís Bonada, El Temps

Cançoner de Ripoll

12.00 978-84-92405-20-6

Descoberts per Lluís Nicolau d’Olwer entre els textos miscel·lanis del manuscrit 74 del fons del monestir de Ripoll, els Carmina Riuipullensia que el mateix Nicolau atribuí a un «Anònim enamorat» i que se solen datar vers el darrer terç del segle XII constitueixen, sense cap mena de dubte, el recull poètic escrit en llatí més important del patrimoni literari del nostre país. El cançoner inclou vint composicions, de tema eròtic i mètrica variable, que l’agermanen indiscutiblement amb els Carmina Burana, el corpus de poesia més preat de les lletres llatines medievals.

«No fa ni un segle que llegim el Cançoner, però el valor és inqüestionable, ja que se situa a la cruïlla entre la fi de la gran tradició lírica de l’antiguitat llatina i l’esclat dels trobadors, en la línia de la poesia goliardesca, la dels Carmina Burana
Xavier Dilla, El País

«Una petita joia de la nostra literatura.»
Miquel Desclot, Revista de Girona

Lisístrata

12.00 978-84-92405-28-2

A l’Atenes clàssica, els polítics incompetents, moguts pels seus interessos de sempre, han tornat a portar la ciutat a fer la guerra contra Esparta. Com que ells són del tot incapaços de sortir-se’n, les dones de tot Grècia, encapçalades per Lisístrata, decideixen aturar el conflicte amb l’únic mitjà que tenen al seu abast: abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els homes fins que no es firmi la pau. Representada per primera vegada l’any 411 aC, aquesta comèdia genial ens demostra irremissiblement que les coses, després de tants anys, almenys en política, no han canviat pas gaire.

«Si el gran mèrit del traductor és que un oblidi que està llegint una traducció, aquesta Lisístrata ho aconsegueix. El lector s’ho passa de conya amb el traginar d’unes dones que són ja les nostres contemporànies.»
Enric Gallén, Presència

«És una lectura ideal per fer-la caure a un institut de secundària —i també per fer-se un tip de rialles els grans— si algun mestre mongívol o un pare retrògrad no se’ns escandalitza amb la tria.»
Carles Cabrera, Diari de Mallorca

Els mèrits de les dones

12.00 978-84-92405-33-6

Decisives per a l’existència dels seus pobles, les protagonistes d’aquest llibre van esdevenir, gràcies a les seves gestes, figures exemplars entre els grecs. El coratge, la prudència, la capacitat de lideratge o la defensa de la pàtria, entre molts altres mèrits, demostren a bastament que sovint eren elles les que portaven els pantalons o la túnica, per ser més precisos. Més de mil anys abans que Giovanni Boccaccio escrivís el conegut De claris mulieribus i que Christine de Pisan bastís la seva «ciutat de les dames», Plutarc ja havia ensenyat que les dones, a l’antiguitat, no solament filaven la llana.

«La lectura del llibre és un exercici esplèndid contra la intolerància.»
Toni Mata, Regió 7

«A mig camí entre les Vides i els Escrits morals, Els mèrits de les dones s’afegeix al catàleg de clàssics delicats —petits però nutritius— que Adesiara edita.»
Jordi Nopca, Time Out

Elogi de la calvície

12.00 978-84-92405-71-8

Per a desgràcia i perdició de barberies i clíniques capil·lars, la calvície és una virtut, gairebé un regal dels deús, i comporta un munt d’avantatges. I és que els calbs solen ser més forts i tenen més bona salut que els qui tenen cabells. Deia Pirandello que «l’art de l’humor ha estat sempre art d’excepció», i no hi ha dubte que la tasca de Sinesi en aquest llibre és excepcional, perquè assoleix la comicitat i l’humor amb l’elogi d’allò que, a primera vista, no és elogiable. Deutor de certs escrits de Llucià, l’Elogi de la calvície és considerat el millor encomi paradoxal que ens ha donat l’antiguitat, i va tenir una influència decisiva —directament o indirecta— en autors com Erasme, Berni i Rabelais.

«Ara que tornen a estar de moda, entre els homes, les testes pelades, és oportuna la publicació de l’Elogi de la calvície. Un curiós divertimento.»
Ignasi Aragay, Ara

«Aquest llibret ens és útil perquè ens ensenya a raonar i a fer un discurs ben travat i allunyat del benpensatisme estètic circumdant, perquè es riu sense complexos del rigor mortis dels postissos. I ens acara a la ximpleria de no veure que més enllà del nas de la mediocritat ambiental hi ha un geni que respira.»
Xavier Coromina, El Punt / Avui

Barcelona atacada pels francesos

12.00 978-84-92405-73-2

A l’abril del 1706, l’exèrcit de les Dues Corones, format per soldats francesos i espanyols i comandat per Felip d’Anjou en persona, assetja Barcelona per terra i per mar. Tot i que les tropes filipistes són molt superiors en armament i en nombre d’efectius, la valentia dels soldats austriacistes —amb l’arxiduc Carles al capdavant— i l’audàcia i el tremp dels barcelonins aconsegueixen resistir aferrissadament fins a l’arribada de l’estol aliat anglo-holandès. Dos anys més tard, el 1708, és publicat a la mateixa ciutat un exquisit poema èpic en llatí que, per mitjà de l’embolcall literari, escenifica els fets i celebra una de les derrotes més humiliants dels exèrcits borbònics. Aquest volum inclou l’edició del text llatí i la primera traducció que es fa del poema en una llengua moderna.

«Un testimoni anònim de primera categoria de la Guerra de Successió. L’original és escrit en hexàmetres llatins, però el lector trobarà, al costat, una bellíssima traducció en el català que ara es parla quan es parla bé.»
Jordi Llovet, El País

¿És breu, la vida?

12.00 978-84-92405-82-4

En una època com la nostra, dominada per les presses, l’estrès i algunes andròmines tecnològiques que provoquen encara més maldecaps —i no ens fan pas més lúcids—, cada vegada hi ha més gent que es pregunta per la durada de la vida. Però, dos mil anys enrere, Sèneca ja va afirmar que no disposem d’un període exigu de temps, sinó que n’arribem a perdre molt en ocupacions inútils, i que la nostra existència només és llarga si és plena. El llibre que teniu a les mans ens regala, sens dubte, els millors consells per obtenir aquesta plenitud: la lectura i el coneixement, l’estimació i la pràctica de les virtuts, l’oblit de les ambicions i, sobretot, la ciència de saber viure i morir.

«Aquesta és la primera versió catalana del discurs de Sèneca que podem considerar perfecta: ho és la traducció —com és habitual en la col·lecció “Aetas”—, ho és la introducció, en què Jordi Avilés només escampa una part de la seva sòlida saviesa de llatinista, i ho són les notes»
Jordi Llovet, El País

«Traducció nova i moderna, ben allunyada d’arcaismes, excel·lent. ¿És breu, la vida? és una magnífica font de reflexió a la qual és bo, molt, acudir-hi sovint. ¿Per què? És una meravellosa meditació sobre el pas del temps i la vida.»
Joaquim Armengol, Ara

«El seu pensament és ben actual, una vigència que es corrobora amb la lectura i amb la importància que ha tingut per a la cultura occidental des del Renaixement, i que esperem que continuï tenint-la.»
David Castillo, El Punt / Avui

«Caldrà reconèixer que també els clàssics filosòfics són adequats per ensenyar-nos certes virtuts vitals que la vida moderna tendeix a fer-nos oblidar, presa de les seves imperatives servituds.»
Joan Garí, El Temps

«Un sospita que si n’haguéssim fet més cas, potser sí que no ens semblaria tan breu, la vida. Viure-la plena és l’objectiu; el problema és atrevir-s’hi.»
Ada Castells, La Vanguardia

Poemes priapeus

12.00 978-84-92405-87-9

Fill il·lustre i contrafet de Dionís i d’Afrodita segons la majoria de les versions, Priap simbolitza, a Roma, la potència sexual masculina i la fertilitat dels camps. Amb el seu membre descomunal, sempre en erecció, les estàtues del déu protegeixen horts i jardins, com palesa aquest recull anònim no posterior al segle I dC, ara per primer cop en català. I si algun lladre pretén robar-li els fruits i fer-lo enfadar, Priap el castiga amb la seva arma implacable i l’ataca amb els seus versos irreverents. Mai com en aquests poemes no ha corregut més perill la integritat de matrones descarades, noietes porugues, joves imberbes i homes impotents.

«Llegint aquests versos es pot assegurar que no hem progressat gens i no fem res que no fessin els nostres avantpassats. Més aviat, al segle XXI, som més puritans que els ciutadans lliures de la Roma clàssica.»
Ada Castells, La Vanguardia

Judici a una meuca (Contra Neera)

12.00 978-84-92405-98-5

A l’Atenes del segle IV aC, una antiga prostituta amenaça de subvertir el rígid sistema jurídic de la polis perquè ha usurpat uns drets que no pertoquen a una forastera. Les aventures passades d’ella —que ara és tinguda per una honorable ciutadana— i les de la seva filla —que ha triomfat socialment, malgrat haver fet, probablement, el mateix ofici que la mare— es converteixen en una qüestió d’Estat i, al mateix temps, ens permeten descobrir que l’idealitzat sistema democràtic atenès no era tan irreprotxable com de vegades el presenten. Aquest llibre és, de fet, un dels poquíssims documents que conservem sobre la vida dels qui n’eren exclosos: els esclaus, els estrangers i, sobretot, les dones.

L’enemic de la barba

12.00 978-84-92405-99-2

On s’és vist que un emperador barbaespès com un filòsof no ofereixi banquets sumptuosos, ni assisteixi als espectacles de masses, ni es deixi llagotejar! Els habitants d’Antioquia de Síria, cobejosos de riqueses i amics de la disbauxa, veuen de mal ull la presència del sobirà a la ciutat i li blasmen, a manca d’altres raons més sòlides, l’aspecte físic. I és que Julià, home culte i amesurat, no era un emperador com els altres. Avesats com estem avui a contemplar les martingales indecents dels poderosos, resulta d’allò més colpidora aquesta sàtira descarnada contra la corrupció de tot un poble. Darrera obra de l’Apòstata, escrita pocs mesos abans de la seva mort, L’enemic de la barba és d’una actualitat sorprenent.

«La traducció és admirable. Serà una lectura alliçonadora per a tothom, començant per la classe política del nostre país, nació, pàtria o estat.»
Jordi Llovet, El País

Els acarnesos

12.00 978-84-16948-08-6

Atrapats en la guerra fratricida entre Atenes i Esparta, que s’allarga indefinidament per raó de la política corrupta de dirigents i militars els quals prefereixen fer durar la farsa bèl·lica com més temps millor per seguir cobrant els seus sous elevats, els pagesos atenesos malden per sobreviure dins les muralles de la ciutat un cop han perdut els camps i les collites a mans dels enemics. Un d’aquests pagesos, el sorneguer Diceòpolis, decideix acordar ell tot sol la pau amb Esparta com a simple particular, i fa veure als seus conciutadans i a tots nosaltres la ineptitud i la hipocresia dels governants, que massa sovint ens volen fer beure a galet.

Manual de campanya electoral

12.00 978-84-16948-09-3

L’any 64 aC, Ciceró, que té el do de la paraula però no pertany a la noblesa senatorial, és candidat a les eleccions al consolat -la més alta magistratura de Roma- juntament amb sis aspirants més. La victòria sembla inassolible, però el seu germà, que li fa de «cap de campanya», li dóna tota mena de consells, normes de comportament i tàctiques per obtenir el càrrec. Gairebé tot és permès si l’objectiu s’ho val: la mentida en benefici del rèdit electoral, l’adulació, la propaganda, la divulgació dels escàndols dels rivals… Més de dos mil anys després, aquest llibre enlluernador ens continua sorprenent per la seva vigència.

Icaromenip o l’home estratosfèric / Menip o la consulta dels morts

12.00 978-84-16948-30-7

Menip de Gàdara, el filòsof cínic, atordit per la munió d’escoles filosòfiques que es contradiuen entre elles i fart de tanta vèrbola arrogant, decideix, d’una banda, pujar al cel per esbrinar —amb un socarrimat Empèdocles com a guia— l’estructura del cosmos i les causes dels fenòmens de la natura; i, de l’altra, baixar a l’Hades per preguntar a Tirèsias sobre la millor manera de viure. En els dos divertidíssims diàlegs que conformen aquest volum, Llucià ens fa veure, darrere la màscara de la paròdia, la crua realitat de les accions dels homes, actors de pacotilla que fan el seu trist paper en el teatre de la vida sense tenir en compte que la mort ens iguala a tots.

«Llucià se’ns apareix com un autor fresc, irreverent, intel·ligent, i molt més proper del que potser alguns podrien pensar d’entrada. I la seva obra és d’una vigència a prova de modes i d’èpoques perquè ens recorda la importància del pensament crític i l’efecte sanitós de la sàtira.»
Marc Sogues, Núvol

«Amè i sobri com Voltaire, les seues crítiques lleugeres a tots aquells individus –pitagòrics i mistèrics, entre altres–, que tant ens recorden algun ofuscat confident que sempre tracta d’alliçonar-nos, ens fan passar una estona agradabilíssima.»
Joan Belló Crespo, La Veu dels Llibres