• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

La llum i el dol

18.00 978-84-92405-68-8

Illa d’extraordinàries contradiccions, Sicília és el llindar del paradís i, al mateix temps, una terra d’ombres i fatalitats. Hi ha la Sicília celeste, amb gessamins d’Aràbia, delits de lluna i platges d’or, i la Sicília obscura, amb migdies cecs que cauen a plom sobre les carrerades i sang que s’eixuga lentament al peu d’un vell oliver. Per als qui ja la coneixeu i per als qui no hi heu estat mai —però, potser assaciats de bones lectures, voldríeu visitar-la alguna vegada—, aquest llibre serà indiscutiblement una grata sorpresa: el Bufalino més captivador i intimista us acompanyarà, a través de la llum i el dol, fins a les portes del somni.

«De l’esplèndida prosa de l’autor, el lector de seguida entén que, com en els poemes de Pavese sobre el seu país natal o els de Villangómez sobre Eivissa, Bufalino sap bé quin pa s’hi dóna, sobre tot allò de què escriu. Un pa que és un autèntic plaer poder degustar.»
Jordi Llavina, El Punt/Avui

«Si voleu fugir d’una lectura mafiocèntrica de Sicília, si la voleu veure amb els ulls d’algú sàviament instal·lat en el prejudici que la Magna Grècia és superior a la Grècia tout court, algú que va portar amb elegància el difícil luxe de ser sicilià, el vostre llibre és La llum i el dol
Ignasi Aragay, Ara

«Una obra majúscula. La lectura em va absorbir de tal manera que vaig beure’m el vi com si fos Coca-Cola.»
Jordi Llavina, La Vanguardia

«La dicció superba, el respecte pel lector, les càrregues de pensament, la gratificant absència de vaguetats líriques i temptacions profètiques, tot això fa d’aquests assajos una bona mostra del treball del sicilià.»
Pere Guixà, El País

La mare

18.00 978-84-92405-12-1

A la Sardenya més recòndita i feresta, el conflicte entre les obligacions del celibat i els embats de l’amor, la lluita inexorable entre els deures religiosos i les temptacions de la carn, fan d’un jove sacerdot una veritable joguina a les mans del destí. Ni la condició del protagonista, ni la presència obsessiva de la seva mare, convertida en la veu porfidiosa del remordiment, no poden aturar en absolut el curs implacable dels esdeveniments, que Deledda fa brollar de manera magistral en aquesta novel·la.

«L’escriptura de Deledda és clara i precisa, sap mesurar les paraules, no divaga.»
Joan Rico Vidal, Benzina

La meva ignorància i la de molts altres

14.00 978-84-92405-30-5

Petrarca, savi venerable, que ha obtingut els seus vastos coneixements després de molts anys d’estudi i de dedicació fervorosa a les lletres, és titllat d’ignorant per quatre joves pedants i malagraïts que el denigren perquè envegen la fama que ha assolit. Publicat tres anys abans de la seva mort i considerat el seu darrer gran tractat, aquest llibre constitueix l’assenyada defensa del vell mestre contra la falsa erudició, contra la xerrameca inútil dels setciències. Ara bé, com ell mateix afirma, quan la supèrbia humana desplega al vent les seves ales implumes, no hi ha res a fer: la cultura, avui com ahir, té mala peça al teler.

«Petrarca va escriure aquesta lletra per delimitar els límits de la pròpia ignorància i saviesa i els confins inabastables de la ximpleria i la ignorància de molta gent.»
Jordi Llovet, El País

«Tota una lliçó.»
Ignasi Aragay, Time Out

La monja

22.00 978-84-92405-17-6

Suzanne Simonin, tercera filla d’un matrimoni benestant, és obligada pels seus pares a prendre els hàbits en plena adolescència. El seu bon cor, la seva bellesa i la manca absoluta de vocació que demostra topen de manera indefectible amb la infausta realitat dels convents: la maldat, l’enveja, la rancúnia i les passions reprimides de les «germanes» li fan la mort desitjable i palesen massa bé la mesquinesa dels éssers humans. En aquesta novel·la, molt controvertida en el moment de la seva publicació, Diderot s’esplaia amb les aberracions de l’estat religiós i alhora entona un cant resolut a la llibertat i a la vida.

«Allò que més interessava Diderot no eren les brutícies ni l’anticlericalisme més tronat, sinó entrar a fons en la naturalesa humana —en la tragèdia de veure una voluntat individual sotmesa al poder d’una institució avalada per l’Església—. Si hagués tirat pel dret, La monja no seria l’obra mestra, que, sens dubte, és.»
Jordi Llovet, El País

La monja enterrada en vida

14.00 978-84-92405-77-0

Una jove és obligada a prendre l’hàbit pel seu pare, ric i devot, que vol impedir que la noia es casi amb el seu cosí perquè és de la «raça dels lliberals». Per evitar el triomf de l’amor i apropiar-se el dot de la novícia, el mossèn i l’abadessa del convent l’enterren en vida, però ella és rescatada casualment per un veí prompte a satisfer els antulls de la seva dona prenyada… Aquesta obra, que es fa ressò d’una de les llegendes urbanes més truculentes de la Barcelona vuitcentista, va significar l’èxit més esclatant de l’autor. Potser la seva influència sobre les masses explica que, anys més tard, els revoltats de la Setmana Tràgica, en comptes d’ocupar llocs estratègics, s’atardessin desenterrant les monges dels monestirs que havien incendiat.

«L’obra més polèmica del teatre català. La reedició del drama de Jaume Piquet permet recuperar la figura, oblidada, d’un dels grans homes del teatre català del segle XIX, i un dels més influents en la societat del seu temps.»
Lluís Bonada, El Temps

La música

12.00 978-84-92405-07-7

La música, tot i ser feta d’aire i moviment, perviu en el temps. Les innovacions canvien la tradició, però allò que fou innovació esdevé tradicional. Les melodies i els instruments es transformen, però el que és recent comparteix moltes coses amb el que és antic i li’n deu encara moltes més. Si coneixem bé la música del passat i el significat que els grecs li atorgaven, sens dubte coneixerem millor la nostra pròpia música i ens coneixerem millor com a éssers creatius que som. La lectura d’aquesta obra, un dels pocs tractats musicals de l’antiguitat que s’han conservat, és una bona manera d’aconseguir-ho.

«Un text idoni per a musicòlegs i melòmans, però també per a profans que s’acontenten amb el delit d’heure-se-les amb una matèria exposada perfectament per un escriptor elegant, entès i capaç.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

La neu i altres complements circumstancials

18.00 978-84-92405-23-7

La vida i la mort, el temps i el paisatge, la poesia i els amics, les antigues contalles i els costums que es perden, tot plegat esdevé en l’obra de Xuan Bello esplèndida literatura que ens ha de servir per a comprendre, entre moltes altres coses, els destrets d’una terra mil·lenària que, si no canvien molt les coses, anirà de mal borràs. No hi ha dubte que la lectura de La neu i altres complements circumstancials —segurament el llibre de relats més intimista i personal de l’autor— ens ha de fer adonar que nosaltres som com a poble, tal vegada sense ser-ne gaire conscients, molt afins als asturians.

«Els textos de La neu i altres complements circumstancials semblen pensats perquè el lector s’hi deixi portar, a petits glops.»
Vicenç Pagès, El Periódico

«Una obreta deliciosa.»
Jordi Llavina, Presència

«És un llibre necessari, encara que el nostre món, cada dia que passa més allunyat de les veritables necessitats espirituals dels humans, no el reclami, com no es reclama res que faci pensar o somogui les consciències.»
Teresa Costa-Gramunt, Diari de Vilanova

La parada

16.00 978-84-16948-66-6

Cap escriptor català no ha retratat mai com Ruyra les pors, els desitjos, els malsons, ni ha donat tanta força a les mirades: el llambrec fugaç i decisiu de l’enamorament; l’esguard colpidor de la pobresa; la mirada d’espant que els gironins adrecen al cel quan s’acosta la fi del món; els ulls penetrants d’en Jeroni Baltrons, que li permeten desemmascarar les interioritats més pregones de les ànimes humanes; i, naturalment, en el relat que dóna nom al llibre, la il·lusió de l’aventura que compartim amb en Ramon, en Lluís i en Xaneta quan munten una parada per caçar ocells al cor de la nit i han de plantar cara al despietat Llambregues. Per això, i per moltes coses més que hi descobrireu, La parada continua sent un dels llibres cabdals de la tradició narrativa catalana.

«Ruyra, llegit avui, és un esclat cromàtic, un festí verbal que mereix una parada i fonda!»
Màrius Serra

«Llegir-lo és una festa, anar de vacances a un país exòtic i adonar-te que no t’has mogut de casa, que aquell país és el teu en un altre temps, en la teva llengua però amb una altra textura.»
Màrius Serra, La Vanguardia

«En aquests moments de literatura neorural i de compromís amb la natura, el seu estil és, de nou, una guia perfecta per endinsar-nos per una obra complexa i plena de matisos.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Una societat amb una mínima consciència i autoestima celebraria i esgotaria la reedició d’aquest llibre. Afinat, imaginatiu i precís en la comparació i la metàfora, Ruyra és la felicitat d’un idioma.»
Toni Sala, Núvol

«Perquè Ruyra és un clàssic de totes passades. Rellegir-lo és sempre un plaer: relats emocionants, plens de sensacions d’aventura, de por, d’il·lusió, amb una vivacitat extraordinària i un talent excepcional en la descripció i en els diàlegs.»
Xavier Dilla, El País

«Una peça magistral de la narrativa curta catalana.»
Xavier Pla, El Temps

La part que ens toca

27.00 978-84-92405-36-7

A la tardor del 1916, en el front del Somme, un simple soldat ras anomenat Bourne (l’alter ego de l’autor) ofereix un testimoni clarivident del dia a dia de les tropes britàniques en la Gran Guerra. Quan la violència és tan monstruosa com inútil, quan el desastre esdevé quotidià, els homes es converteixen en fantasmes deixats de la mà de Déu i només poden esperar, fastiguejats, que la part que els toca en la loteria dels obusos no els encerti fora de la trinxera. Injustament oblidada, ara podeu llegir per primera vegada en català la novel·la que T. E. Lawrence —el llegendari Lawrence d’Aràbia— va considerar «el llibre dels llibres» sobre la guerra.

«Els capítols finals ens ofereixen pàgines tan magnífiques com inoblidables, que quasi gosaríem dir-ne antològiques.»
Xavier Serrahima, Avui

«Manning aboca tot allò que va viure i veure, més les desmenjades i alhora punyents i lúcides reflexions, sobre la condició de l’home exposat a la guerra.»
Belén Ginart, Time Out

La rossa de mal pèl

22.00 978-84-16948-27-7

«Escriba otra novela menos cargada de especias y yo le prometo editarla…» Amb aquests mots Puig i Ferreter rebutjava publicar aquesta «novel·la de mals costums», retrat viu dels baixos fons de la Barcelona de l’any 1910, en especial del Districte Cinquè. Lloada per Rafael Tasis com una de les primeres obres de qualitat —amb la Vida privada de Sagarra— d’ocupar-se dels barris innobles de la ciutat, aquest debut novel·lístic de Josep Maria Francès va ser rebut amb recel per alguns, que li retreien els «quadres atrevits i irreals» i unes «innecessàries faltes al bon gust». Però justament això és el que dota aquest llibre singular d’un sabor que el lector contemporani, sens dubte, sabrà apreciar.

La sonata del clar de lluna

10.00 978-84-92405-53-4

L’any 1956, el poeta Dimitris Doukaris, amic de Ritsos, va anar a la casa atenesa de la poetessa Melissanthi per expressar-li el condol per la mort del seu marit. Quan va arribar l’hora del comiat, la dona li va dir que l’acompanyaria fins al cap del carrer. I després un tros més, i un altre, fins que van arribar a casa d’ell. Després ella se’n va tornar. El carrer feia pujada. Quan va arribar al capdamunt del turó, la seva silueta vestida de dol es va retallar contra la lluna plena que naixia. Aquesta senzilla anècdota que Doukaris explicà al seu amic va donar peu a aquest monòleg poètic, un dels més bells que s’hagin escrit mai.

«Fa goig llegir un poeta gran, però quan ens arriba en una traducció d’aquesta categoria, el plaer es multiplica fins a l’extrem en què el dolor que expressa s’atenua. La casa esquerdada de què parla Ritsos és un monument a la bellesa.»
David Castillo, El Punt / Avui

«En la Grècia actual de vagues generals i famílies arruïnades, quants grecs no deuen buscar refugi en Iannis Ritsos?»
Ignasi Aragay, Ara

«Una injecció de pathos que fa parlar el silenci.»
Anna Carreras, Time Out

La taverna

25.00 978-84-16948-38-3

Atacada brutalment a l’època per la seva indecència, La taverna descriu, en paraules de l’autor, «l’ensorrament fatal d’una família obrera dins del medi corromput dels nostres barris pobres». Al París del luxe i la disbauxa, que és també el París de la gana i la misèria, hi trobem Gervaise Macquart, una planxadora vinguda de la Provença que només desitja pujar honestament els seus fills i fer una vida normal. Però l’ambient implacable de les zones més humils de la ciutat, simbolitzat pels alambins de les tavernes —vertaderes màquines d’alcoholitzar—, engoleix tothom sense contemplacions, de manera que li és gairebé impossible lluitar contra l’ebrietat i la deixadesa persistents i contra la mesquinesa de l’entorn.

«La traducció, esplèndida, reprodueix la parla popular, embastardida, dels personatges. De fons, inalterable, el retrat naturalista, vívid i memorable, de la pobresa sense redempció, sovint amb pinzellades d’autèntica poesia.»
Jordi Llavina, Ara

La tomba del fanatisme

20.00 978-84-92405-03-9

«Hom em dirà que només parlo dels crims eclesiàstics i que no faig esment dels seculars. És que les abominacions dels sacerdots fan un contrast molt gran amb el que ensenyen al poble; és que ells afegeixen a llur seguit de maleses un crim no menys espantós, el de la hipocresia; com sigui que els seus costums haurien de ser els més purs, són encara més culpables. Ells insulten el gènere humà; persuadeixen els imbècils perquè s’enterrin vius en un monestir. Prediquen els hàbits, administren llurs olis i, en acabat, es llancen al llibertinatge o a les matances: és així com l’Església ha estat governada des dels furors d’Atanasi i d’Arri fins als nostres dies.»

«Quan el que cal és desemmascarar la farsa del poder, s’ha de parlar sense por a qüestionar-ho tot fins a les últimes conseqüències. Gràcies, mestre.»
Ada Castells, Avui

La vida i els fets d’en Justí Tant-se-val

23.00 978-84-16948-33-8

En Justí Tant-se-val és un mosso d’hostal despert i eixerit que veu transformada la vida que duu en el poble de Vilavent per l’arribada de Lluïsa de Marival, una noia de família noble el pare de la qual, condemnat a la guillotina, està empresonat en una sinistra masmorra de la França revolucionària. En Justí, enamorat de la jove, mou cel i terra i viu una pila d’aventures increïbles en el país veí (fins i tot s’entrevista amb Robespierre!) per tal de salvar el pare de la noia. La superació de la pèrdua dels éssers estimats, l’enlluernament dels primers amors, el desig impertorbable de justícia i, sobretot, la capacitat de sacrifici per assolir un ideal, per més inversemblant que sigui, continuen fent d’aquesta novel·la un veritable estímul per no deixar de fer allò en què creiem.

La vida l’he castigada vivint-la

20.00 978-84-16948-50-5

Autobiografia universal d’un moralista, d’un Sòcrates modern —com el van considerar un bon nombre dels seus contemporanis—, d’un home esquiu i malagradós, però alhora molt conscient de l’aspra realitat que l’envoltava («El bé és la infracció, el mal és norma, en la nostra existència»), les poesies de Cardarelli es nodreixen de la vida, de l’experiència, de les relacions sempre intricades entre el poeta i el món, i sorprenen el lector per una contenció acuradíssima, una estudiada musicalitat i una naturalitat esbalaïdora. En definitiva, una proposta poètica única, que només podia dur a bon port un nàufrag en el temps com el poeta de Tarquínia.

«Cardarelli és una veu única perquè no dissimula gens i el seu vers lliure travessa tots els racons de la seva personalitat.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Miquel Desclot ara ens n’ofereix totes les Poesie i fa el més difícil: que les traduccions siguin també plenament poemes. Ens ajudaran a conjurar la definició que Cardarelli va fer d’ell mateix: “Un home estimat per pocs, injuriat per molts, i entès veritablement per ningú.”»
Manuel Castaño, El País

Lenz

14.00 978-84-92405-19-0

La insignificança de l’ésser humà davant la natura, l’abisme tenebrós de l’existència, la crisi del jo creatiu en un món en plena transformació i el gran crepuscle del classicisme de Weimar, projectant-se contra un horitzó dramàtic fet de paisatges romàntics i d’esquizofrènia, acompanyen la figura corprenedora de Reinhold Lenz, el poeta que, en paraules de Goethe, «travessà com un meteor fugisser l’horitzó de la literatura alemanya i tornà a desaparèixer sobtadament». Büchner, basant-se en testimonis de l’època, ens el mostra en l’instant precís d’aquesta desaparició, xipollejant en les aigües negroses de la follia i arrapant-se a les desferres de la raó, la religió i la poesia.

«Un llibre de pes, gairebé imprescindible, una obra capaç de suscitar un inesgotable volum de reaccions, anàlisis i interpretacions, i, adés i adés, una notable quantitat de suggeriments literaris.»
Víctor Gayà, El Temps

1 9 10 11 15