• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Les santes putes del desert

16.00 978-84-16948-64-2

Com diu la dita, de tot hi ha en la vinya del Senyor, i a fe que ho corroboren les vides de les protagonistes d’aquest llibre: santa Maria Egipcíaca, durant una travessia a Jerusalem, va fer-s’ho, moguda per un desig irrefrenable, amb la tripulació del vaixell que la duia —fins i tot, com assenyala el biògraf, amb els homes que no ho volien—; santa Maria de Síria i santa Tais van ser les barjaules més sol·licitades dels bordells on treballaven; santa Pelàgia, reputada actriu de mim, va encisar pel seu atractiu una munió de bisbes reunits a Antioquia… En els segles IV i V de la nostra era, molta gent cercà la radicalitat cristiana fent vida ascètica als deserts d’Egipte. I el pas de la prostitució a l’eremitisme més fervorós és potser allò que demostra millor la forta personalitat d’aquestes dones.

«Una aproximació a un dels aspectes més controvertits d’un cristianisme que sempre es presenta des d’una condició idealitzada i reprimida. El que podem assegurar és que el llibre és apassionant i heterodox.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Una publicació d’extraordinària qualitat, tant per l’estudi inicial com per la traducció.»
Jordi Llovet, El País

Lisístrata

12.00 978-84-92405-28-2

A l’Atenes clàssica, els polítics incompetents, moguts pels seus interessos de sempre, han tornat a portar la ciutat a fer la guerra contra Esparta. Com que ells són del tot incapaços de sortir-se’n, les dones de tot Grècia, encapçalades per Lisístrata, decideixen aturar el conflicte amb l’únic mitjà que tenen al seu abast: abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els homes fins que no es firmi la pau. Representada per primera vegada l’any 411 aC, aquesta comèdia genial ens demostra irremissiblement que les coses, després de tants anys, almenys en política, no han canviat pas gaire.

«Si el gran mèrit del traductor és que un oblidi que està llegint una traducció, aquesta Lisístrata ho aconsegueix. El lector s’ho passa de conya amb el traginar d’unes dones que són ja les nostres contemporànies.»
Enric Gallén, Presència

«És una lectura ideal per fer-la caure a un institut de secundària —i també per fer-se un tip de rialles els grans— si algun mestre mongívol o un pare retrògrad no se’ns escandalitza amb la tria.»
Carles Cabrera, Diari de Mallorca

Llàstima que sigui una puta

16.00 978-84-92405-24-4

Menys innocent que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actual, aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor d’una manera del tot moderna, fins al punt que el tractament que Ford hi fa de l’incest va provocar que fos suprimida de les edicions fins al segle XX. La racionalitat, la passió, el poder i la vehemència que mouen els personatges contrasten radicalment amb la comicitat descarnada molt propera a l’humor negre que travessa l’obra, i això la converteix en una joia única de la dramatúrgia europea de tots els temps.

«La peça és d’una modernitat que difícilment suporta els temps políticament correctes.»
Avui

Llibre dels avars

22.00 978-84-16948-37-6

Qualitat o defecte que trobem tant a casa nostra com arreu del món, l’avarícia va ser també un dels trets característics d’alguns àrabs. En les històries que conformen aquest llibre sorprenent es mostren, com afirma l’autor, «les extravagàncies dels avars i les excuses dels garrepes, tot combinant la broma i el bon humor amb la seriositat i la reflexió». La frugalitat desmesurada en l’alimentació, els perills d’un reciclatge malaltís (que duu fins i tot a fer servir un mateix escuradents tot un mes!) o els nombrosos avantatges que té qualsevol malaltia a l’hora de gastar menys en menjar són algunes de les lliçons d’economia domèstica que, juntament amb moltes altres anècdotes insòlites, potser mouran el lector a l’estalvi, però ben segur que no li estalviaran el riure.

«Una joia de la literatura àrab.»
Valèria Gaillard, Ara

«En aquests dies d’opulència, llegeixin el Llibre dels avars; riuran.»
Gerard E. Mur, Núvol

Lo ferrer de tall

15.00 978-84-16948-51-2

Un baró cràpula i desvagat ordeix un pla per poder seduir Rosa, la filla d’un ferrer de tall íntegre i treballador. El patge del baró, tanmateix, obligat a col·laborar en la pèrfida acció, és captivat pels encants de la noia, i això fa que el pla tingui unes conseqüències del tot imprevistes per a l’aristòcrata. La crítica de la noblesa més depravada («¿És noble lo que ara feu / los nobles d’avui en dia? / Jugar, caçar tot lo dia, / dâ escàndols pertot arreu… / I entre tant folgar i riure / com raça degenerada / teniu l’espasa oxidada, / i ni sols sabeu escriure») contrasta amb la reivindicació de l’ètica del treball i de l’honradesa en aquesta obra, una de les més reeixides del període més fecund de Frederic Soler.

«El respecte del català prefabrià —encertat criteri dels editors— demostra que, en mans de Frederic Soler (1839-1895), la llengua tenia una vitalitat i una aptesa literària òptima. Escrit en vers heptasíl·lab, Lo ferrer de tall és un drama que, un segle i mig després d’haver estat escrit, flueix i sona prou bé, força més proper al català actual, per cert, que moltes carrinclonades renaixentistes.»
Xavier Dilla, El País

«Una obra imprescindible per conèixer i parlar amb propietat de la tradició teatral catalana.»
Pere Martí i Bertran, Revista de Girona

Manual de campanya electoral

12.00 978-84-16948-09-3

L’any 64 aC, Ciceró, que té el do de la paraula però no pertany a la noblesa senatorial, és candidat a les eleccions al consolat -la més alta magistratura de Roma- juntament amb sis aspirants més. La victòria sembla inassolible, però el seu germà, que li fa de «cap de campanya», li dóna tota mena de consells, normes de comportament i tàctiques per obtenir el càrrec. Gairebé tot és permès si l’objectiu s’ho val: la mentida en benefici del rèdit electoral, l’adulació, la propaganda, la divulgació dels escàndols dels rivals… Més de dos mil anys després, aquest llibre enlluernador ens continua sorprenent per la seva vigència.

Maria Glòria / No sempre la culpa és d’ella

16.00 978-84-16948-31-4

Considerada la novel·la per antonomàsia de les cosidores, Maria Glòria retrata, per mitjà de l’experiència vital i amorosa de la protagonista, les duríssimes condicions laborals, la incertesa permanent i les greus dificultats de subsistència de les noies que, en el seu domicili, cosien per a altri al començament del segle XX. Però Barcelona era en aquells anys —igual que ara— una ciutat de nombrosos contrastos, i, al costat de les estretors de molta gent, hi havia també una gran profusió de luxe desmesurat, balafiament i disbauxa, que, com denuncia l’excepcional relat No sempre la culpa és d’ella, entusiasmava alguns homes acomodats, encara que les seves esposes haguessin de dedicar-se a feines no gaire púdiques…

Mathilda

16.00 978-84-19908-03-2

Punyent, colpidora i introspectiva, Mathilda emergeix com una novel·la indiscutiblement romàntica i d’un marcat caràcter autobiogràfic. Narra la història d’una jove la mare de la qual mor en el part; després d’anys d’absència, el pare retorna a la vida de la noia i estableix amb ella una relació irracional i obsessiva. La pèrdua dels éssers estimats, l’amor il·lícit, la desesperació i la inexorabilitat de les accions humanes acompanyen el lector en aquest viatge íntim a través dels paisatges emocionals de la protagonista i el conviden a reflexionar sobre la naturalesa de les passions, sobre la concomitància de la culpa i la redempció, en aquest magnífic testimoni de la profunda sensibilitat de l’autora.

«Té tots els ingredients per haver estat destacada com una de les novel·les rellevants del romanticisme anglès.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

Memòries de la Casa Morta

27.00 978-84-92405-43-5

Condemnat a mort per haver conspirat presumptament contra Nicolau I, a Dostoievski li commutaren la pena per uns quants anys de treballs forçats en un presidi de Sibèria. Aquesta novel·la és, doncs, el reflex d’una experiència viscuda en primera persona. La Casa Morta, el model funest dels sinistres penals de la Rússia tsarista, converteix els presoners en ombres, però també permet penetrar el fons de l’ànima humana en les situacions més extremes i constatar la recurrència en aquell país de la humiliació davant els tirans —sigui quin sigui el règim polític que hi governa—, com tan bé van demostrar, emmirallant-se en aquesta obra, autors tan prestigiosos com Soljenitsin o Grossman.

«Aquest és el llibre que Soljenitsin, Grossman, Shalàmov, Dovlàtov i la resta de literatura concentracionària tenien al cap mente miraven de convertir en paraules les experiències traumàtiques. Amb Dostoievski és com si haguéssim trobat el dispositiu que ho va posar tot en marxa.»
Marina Espasa, Ara

«Sens dubte, és l’obra més humana i commovedora de Dostoievski.»
Joaquim Armengol, Presència

Monòlegs humorístics i extravagants

15.00 978-84-16948-99-4

No podem copsar del tot la figura de Pompeu Gener sense l’humor, un tret que domina bona part dels seus escrits. Influït pel cercle dels «hidròpates» francesos, els quals va conèixer a París, Gener en va manllevar la hilaritat i la mateixa forma del monòleg per escriure els divertidíssims textos que s’apleguen en aquest volum. El fet de demanar explicacions quan ningú no les vol donar, els maldecaps que pot arribar a provocar una parentela massa nombrosa, una detallada descripció del cel feta de primera mà pel diable, els desastres que el maleït progrés ocasiona o la creació d’una república federal en el cel, a fi de destronar el Pare Etern perquè és massa vell, són, entre moltes altres, algunes de les genialitats del gran Peius que podeu llegir en aquest llibre admirable.

Mostel·lària, una de fantasmes

14.00 978-84-16948-95-6

Després de tres anys fora de casa en viatge de negocis, el vell Teopròpides torna a Atenes, on el seu fill Filòlaques i els seus amics cràpules han fet de casa seva un cau de vicis, i de la seva vida, una disbauxa inacabable. Les gresques contínues i els serveis exclusius de Filemàcia, una prostituta que li té el cor robat, han fet que el jove dilapidi la fortuna paterna. Quan està al caire del precipici, el seu esclau Tranió, home astut i desvergonyit, s’empesca un seguit d’enganys per amagar-l’hi tot a l’ancià. El primer d’aquests enganys és que la casa està embruixada per la presència d’un fantasma, i, a partir d’aquí, les situacions còmiques no paren d’augmentar fins a l’insospitat desenllaç de l’obra, una de les millors comèdies que ens va deixar l’antiga Roma.

Nadja

18.00 978-84-16948-18-5

Una noia peculiar que sembla viure en un món de somni, que enlluerna justament pel seu caràcter tèrbol, acompanya el narrador pel París més genuí dels anys vint i l’atreu d’una manera especial perquè disposa de tots els mitjans per a fer possible aquesta atracció. I és que, després de diverses trobades, Breton intueix en ella, convertida en figura iniciàtica, l’anticipació de la «revolució surrealista». Llibre aparentment autobiogràfic, Nadja pretén traslladar als fets quotidians l’essència del pensament dels homes per aconseguir així la transformació total de la vida.

«És una de les millors portes d’entrada a la dimensió desconeguda bretoniana, plena d’associacions, de troballes inesperades i de llampecs metafòrics. Llegir-ne la història encara captiva.»
Jordi Nopca, Ara

«Una de les lectures imprescindibles de les velles avantguardes de principis del segle XX.»
Víctor García Tur, El País

Obra poètica

22.00 978-84-92405-48-0

Com Robert Musil o Franz Kafka, Georg Trakl pertany al grup selecte de grandiosos escriptors que no van triomfar en vida, però que han assolit una fama absolutament indiscutible. El seu malcontentament davant la societat, la negació rotunda que féu de la cultura burgesa del moment i el conflicte vital que arrossegava —el qual incloïa l’incest amb la seva germana— es van transformar en una poesia de presències pertorbadores, colors tardorals i imatges lacerants que va fer d’ell, en paraules de Claudio Magris, «un d’aquells poetes que, com Hölderlin, estan cridats a fundar una veritat o a revelar-ne l’absència».

«El món al·lucinat, angoixant i obsessiu de Trakl arriba en la nostra llengua amb una força sòbria i fascinant.»
Víctor Obiols, Ara

«Gràcies a aquesta tasca rigorosa de traducció tenim més fàcil l’accés a una poesia que, tot i el seu caràcter ombrívol i enigmàtic, ha obert camins expressius d’una fecunditat i una eficàcia emocional irrenunciable.»
Rubén Luzón, Caràcters

Odes

25.00 978-84-16948-49-9

Hi ha molt pocs llibres que hagin tingut una influència tan profunda al llarg de la història com aquestes Odes. Poeta contingut, sobri i amb un gust exquisit, Horaci hi reivindica la poesia lírica com a gènere literari i, amb majestuosa elegància i volguda diversitat, ens fa reflexionar sobre les qüestions essencials que sempre han atret la humanitat: l’ideal de saviesa, la brevetat de la vida, les conseqüències de l’amor en totes les seves variants, el significat de l’amistat, la imminència de la mort o la futilitat de les riqueses són alguns dels inestimables ensenyaments que podem aprendre, més de dos mil·lennis després, d’aquesta gran fita de la poesia.

«Les Odes tenen l’extraordinària capacitat de seduir-nos mentre ens adonem que, a part dels referents històrics, les coses no han canviat tant en més de vint segles.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Els versos d’Horaci, en aquesta bella i tan precisa traducció de Jaume Juan Castelló -a qui cal agrair, encara, l’esforç d’anotar tan bé el text-, serveixen per comprendre millor aquesta terra, però també el poeta i la seva circumstància.»
Jordi Llavina, Ara

«Posat que els futurs escriptors de poesia tinguessin algun interès a recuperar una tradició que ha donat universalment tan bones mostres de poesia, només caldria que llegissin les Odes d’Horaci en la versió de Jaume Juan.»
Jordi Llovet, El País

Ombres entre tenebres

18.00 978-84-16948-11-6

Ombres entre tenebres és el primer llibre en llengua catalana que novel·la la retirada i les vivències llastimoses dels fugitius republicans als camps de concentració francesos, on milers de catalans van haver de sobreviure en condicions infrahumanes després de la desfeta del 1939. Constitueix un document impagable de la història contemporània, atès que l’autor va compartir durant més d’un any les adversitats i els horrors que posa en boca dels protagonistes. Homenatge a l’èxode dels més desvalguts, als homes i les dones que ho deixaren tot enrere per salvar la vida, esdevé, en paraules de Domènec Guansé, «una recusació i una punyent denúncia de l’esperit feixistoide o de tolerància i simpatia imbècil amb el feixisme que bestialitza tot el que toca».

«L’avantatge d’aquesta novel·la respecte d’altres obres escrites a cop calent és que la focalització se centra en el poble ras sense contactes internacionals ni possibles per escapar de l’ensulsiada; la gent de carrer que la supremacia vencedora del cop d’estat sanguinari va expatriar aleshores i que la seva herència violentadora actual ha esborrat de la història, com si la població catalana d’extracció treballadora hagués estat definitivament anorreada per l’exili o en els camps d’extermini del mateix extracte ideològic que manté aquella supremacia nacionalista espanyola que encara corre.»
Xavier Coromina, El Punt / Avui

«Està molt ben escrita i és sublim si ens la mirem com el testimoniatge d’un temps i d’uns fets que mai no haurien d’haver passat, que mai no podem oblidar i que mai no hauríem de tornar a viure.»
Daniel P. Grau, La Veu dels Llibres

Ossos de sípia

18.00 978-84-16948-61-1

El vent que s’endinsa en el pomar, el raig de sol tardà que llisca d’un cel ple de borrallons, l’aigua límpida entrevista per casualitat entre els pedregams d’un areny, els matins ancorats com barques en rada, l’hora en què el rostre més impassible és travessat per una crua ganyota… Montale, artesà del detall i la concisió, mestre egregi de la metàfora, ens suggereix en aquest llibre esplèndid, reblert d’imatges tan exquisides com aquestes, les diverses formes de la vida que s’esmicola, la inconsistència del món en què vivim i la puixança indeleble dels records. I ens permet descobrir, al mateix temps, una de les deus principals de la millor poesia italiana de la modernitat.

«A l’hora de ressenyar el llibre d’un clàssic, d’algú que ha estat reconegut com un dels cims de la literatura contemporània, cal fer-ho amb humilitat i sabent que la millor presentació del llibre és el llibre mateix, sense additius ni comentaris que, per molt que es vulgui, mai no li estaran a l’alçada ni en podran resumir mai la qualitat. En el cas de qualsevol llibre d’Eugenio Montale, el ressenyador ha d’abillar-se de modèstia i dir: “Llegiu-lo i gaudiu-lo, que no us el podeu perdre.”»
Àngel Carbonell, Lletres Bàrbares

1 10 11 12 14