• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

L’arbre de foc

15.00 978-84-92405-92-3

Primer recull de Bartra publicat després de l’èxode republicà, L’arbre de foc és el fruit ufanós d’una etapa vital i intel·lectual absolutament decisiva. Les vivències agredolces de la guerra, la desolació i la melangia pel país esmicolat, però també l’esperança, l’amor i la solidaritat entre els companys, recorren aquest llibre per fer-ne una peça d’orfebreria amb un gavadal de joies, com ara els primers poemes de guerra que podem considerar totalment moderns a casa nostra. Massa inadvertit a causa dels atzars de la història, aquest poemari és una de les obres més belles i enriquidores de la lírica catalana.

«En la gran història del segle XX hi ha hagut massa guerres, massa morts, massa exilis, massa fils trencats. Publicacions com L’arbre de foc han de contribuir a cosir els estrips.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

«El llibre que va obrir una nova via a la poesia catalana.»
Josep Massot, La Vanguardia

«Amb les seves indiscutibles virtuts formals, quant a riquesa lèxica, maneig de metàfores potents, varietat mètrica i sentit del ritme —pocs poetes tenim tan aptes per al lluïment dels rapsodes—, sembla que Bartra pot començar a obtenir el reconeixement que mereix.»
Manuel Castaño, El País

«En tancar el llibre, el lector no resta indiferent davant d’una de les publicacions poètiques més importants dels darrers temps.»
Vicenç Llorca, Serra d’Or

Vita sexualis

15.00 978-84-92405-93-0

Prohibida un quant temps per la censura imperial arran de l’escàndol que va causar en la societat japonesa del seu temps, aquesta novel·la, no gaire llibertina, i fins i tot pudorosa des del punt de vista occidental, ens ofereix la iniciació eròtica del filòsof Shizuka Kanai, que descriu les seves experiències amoroses —des de trobades amb geishes fins a pràctiques homosexuals— dels sis als vint-i-un anys. Estructurada a manera de diari personal, Vita sexualis és, amb tot, un clam admirable contra la hipocresia i les maules que solen governar les societats dites civilitzades.

«Hi trobarem la sinceritat d’un home que explica les coses tal com són, amb els seus temors, els seus dubtes i els seus desitjos, però sense cap impostura. Parlant de sexe, aquesta honestedat és poc freqüent i molt d’agrair perquè tots hem anat alguna vegada tan despistats com el jove Kanai.»
Ada Castells, La Vanguardia

Discurs en lloança de les lletres i altres escrits humanístics

14.00 978-84-19908-10-0

En una època, el Renaixement, en què els homes podien aspirar a l’ascens social per mitjà de la literatura, Cassandra Fedele mostra la realitat de les dones cultes: no aconseguirien cap recompensa ni cap privilegi pel conreu de la literatura, sinó com a màxim gaudi i delectació, com llegim en el bell Discurs en lloança de les lletres. Ella, però, gràcies als seus vastos coneixements, fou escoltada en els àmbits acadèmics i va reunir a casa seva un cercle intel·lectual de primer ordre, on departia sobre filosofia, religió i literatura amb els humanistes més cèlebres i amb prohoms de tot Itàlia, que s’estimaven més fruir de la seva conversa que lliurar-se a les refinades delícies de Venècia. Això explica per què Angelo Poliziano no dubtà a comparar-la amb l’insigne Giovanni Pico della Mirandola.

Mostel·lària, una de fantasmes

14.00 978-84-16948-95-6

Després de tres anys fora de casa en viatge de negocis, el vell Teopròpides torna a Atenes, on el seu fill Filòlaques i els seus amics cràpules han fet de casa seva un cau de vicis, i de la seva vida, una disbauxa inacabable. Les gresques contínues i els serveis exclusius de Filemàcia, una prostituta que li té el cor robat, han fet que el jove dilapidi la fortuna paterna. Quan està al caire del precipici, el seu esclau Tranió, home astut i desvergonyit, s’empesca un seguit d’enganys per amagar-l’hi tot a l’ancià. El primer d’aquests enganys és que la casa està embruixada per la presència d’un fantasma, i, a partir d’aquí, les situacions còmiques no paren d’augmentar fins a l’insospitat desenllaç de l’obra, una de les millors comèdies que ens va deixar l’antiga Roma.

La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona

14.00 978-84-16948-83-3

Aquest llibre descriu els principals fets bèl·lics de la guerra de Successió. Com a jurista, Josep Plantí hi vindica l’opció política escollida pels catalans —en defensa de les seves constitucions, drets i llibertats— contra la Casa de Borbó. Com a testimoni ocular, descriu els fenòmens atmosfèrics que van esdevenir premonitoris (com el meteorit que travessà Catalunya el dia de Nadal del 1704), els episodis més cruels de la guerra i la repressió de la postguerra. I com a llatinista expert, ho fa amb una prosa treballada que vol recuperar el model clàssic. Gairebé tres segles després de la redacció del manuscrit, aquesta obra singular, d’una importància històrica cabdal, arriba en una acurada traducció catalana.

«Plantí reflexiona sobre Catalunya i l’exili, una reflexió que té, a més, un efecte mirall, d’una clara ressonància amb el nostre present, més enllà del valor testimonial històric. La desgràcia de Catalunya, el maltractament venjatiu, sistemàtic i permanent, ve de lluny i sembla repetir-se malgrat els intents de superar-la.»
Joaquim Armengol, Ara

Calígula

14.00 978-84-16948-75-8

¿Per què les legions i el poble romans van dipositar les seves esperances en el jove Gai Cèsar, dit Calígula, fill de l’enyorat Germànic? ¿Per què, després d’uns inicis prometedors al capdavant de l’imperi, va arruïnar Roma, va cometre tota mena de malvestats i es va convertir en un monstre? Al llarg de la història han estat nombrosos els intents de diagnosticar la pretesa malaltia que va patir, però el cert és que la seva figura continua essent un enigma indesxifrable. I la millor manera d’apropar-se a aquest personatge singular és llegint el Calígula que ens va deixar Suetoni, del qual va sorgir la imatge de l’emperador depravat que tots coneixem.

«El populisme i la conspiranoia no són malalties polítiques modernes. Són més velles que l’anar a peu. Són consubstancials al poder. Igual que quan ens fem ancians tenim molts números de la rifa per perdre el cap, a moltes persones que assoleixen el poder els passa el mateix: deixen de tocar de peus a terra i s’acaben comportant com déus capriciosos. Com més poder, més perill.»
Ignasi Aragay, Ara

«Encara avui dia, Suetoni és una de les fonts més fiables per entendre l’essència d’uns governants que varen dominar el món. És de les seves famoses Vides dels cèsars d’on s’ha extret aquest volum de Calígula, un retrat immisericorde, a vegades fins i tot cruel, que ens mostra furor i follia i que Adesiara ha recuperat en un moment decisiu del nostre temps.»
Jaume C. Pons Alorda, El Temps

Les bacants

14.00 978-84-16948-72-7

Dionís, amb aparença mortal, arriba a Tebes per instituir-hi el seu culte, però Penteu, el jove rei de la ciutat, s’hi oposa amb un capteniment despòtic: captura algunes bacants del seguici dionisíac i empresona el déu, malgrat els advertiments que li fan sobre els beneficis que Dionís atorga als humans. Tanmateix, l’encegament i l’arrogància sempre sucumbeixen al poder insondable de la natura, com podeu llegir en un dels desenllaços més colpidors que ens ha donat la literatura grega antiga. Les bacants és una tragèdia gairebé inexhaurible, no ens deixa mai indiferents, perquè, a part de la seva bellesa intrínseca, potser desvetlla les contradiccions no resoltes que sempre romanen dins nostre.

Els teixidors

14.00 978-84-16948-53-6

Poques vegades una obra literària ha respirat tanta veritat com Els teixidors. Basant-se en les revoltes que van tenir lloc l’any 1844 a Silèsia, on els treballadors del tèxtil malvivien en pèssimes condicions sotmesos al despotisme i l’arbitrarietat dels amos —com també passava aleshores a casa nostra—, Hauptmann escriu el primer drama en què una massa insurgida s’erigeix en protagonista. Potser mai no s’han descrit amb tanta precisió com en aquesta peça, considerada un dels moments culminants i no superats del teatre europeu, les perennes injustícies socials, els sofriments de la misèria extrema o la intrepidesa que la fam i la necessitat poden arribar a suscitar en els més desesperats.

Dues històries de Praga

14.00 978-84-16948-46-8

Praga, la ciutat dels clarobscurs i dels misteris, la ciutat literària per antonomàsia, és el marc on se situen les dues històries que conformen aquest volum, la del «Rei Bohusch», un homenet geperut ben peculiar, i la dels germans Wanka, que arriben a la capital amb la mare després d’haver perdut el pare en un accident de caça. En aquests relats magnífics, que ja permeten entreveure l’empremta del geni, un jove Rilke ens acompanya a la terra natal i a la infantesa (la seva i la de tot un poble), i ens fa descobrir, com ell mateix anticipa en el prefaci del llibre, que «només posseïm del passat allò que estimem, i volem posseir tot el que hem viscut».

«Rilke sempre va voler ser poeta. No va tenir una infantesa edènica i la seva vida va transitar amb dolor per no pocs sotracs existencials. Però poeta, i dels més grans, sí que ho va ser, com va ser també el gran escriptor que s’anuncia tan ple de força narrativa en les Dues històries de Praga
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

El malcarat

14.00 978-84-16948-45-1

Cnemó és un vell morrut, garrepa i rondinaire que viu reclòs a la seva finca només amb la filla; fins i tot la dona l’ha deixat, exasperada, per anar-se’n a viure amb el fill que havia tingut d’un matrimoni anterior. Amb tot, l’atzar, sempre tan esgarriacries, fa que Sòstrat, un jove de casa bona, caçant en les terres del malcarat, vegi la noia i se n’enamori bojament. Com calia esperar, el vell es nega a donar-l’hi per muller; però, després d’un seguit de trifulgues, l’esquerperia li serà castigada d’una manera ben alliçonadora. També coneguda —ja a l’antiguitat— amb el nom d’El misantrop, aquesta comèdia presenta l’arquetip d’un personatge altiu i bròfec que, per via de les adaptacions llatines, acabà influint en l’obra mestra de Molière.

Els avantatges i els desavantatges de les lletres

14.00 978-84-16948-25-3

En una època en què el saber s’ha convertit en una vil mercaderia, en què les carreres universitàries se solen escollir per les «sortides» professionals que se suposa -sovint erròniament- que tindran, en què l’ideal de vida desitjat per molta gent és enriquir-se ben de pressa, en què es valora més un bon tiberi que un bon llibre, els estudis literaris, per força, van de mal borràs. Reflexió rigorosa i personal sobre la professió del literat i sobre les privacions i els inconvenients que haurà d’afrontar el qui vulgui dedicar-se a l’estudi de les lletres, aquest llibre ens demostra que l’ocàs de les humanitats ja ve de lluny.

«L’eco del consell d’aquest savi renaixentista segueix ressonant avui amb tota la seva veritat.»
Ignasi Aragay, Ara

«Text revolucionari que hauria de ser lectura obligatòria entre els nostres aprenents.»
David Castillo, El Punt/Avui

«No hi ha res més tràgic i esfereïdor que llegir un llibre escrit fa cinc-cents, sis-cents o dos mil anys i adonar-se, esbalaït, que l’autor sembla estar descrivint l’ésser humà de l’any dos mil dinou.»
Joan Tello, Blog de l’Escola de Llibreria

El soldat fanfarró

14.00 978-84-16948-15-4

Narcisista de mena, ufanós de posseir una valentia i un atractiu sense parió i d’haver dut a terme les proeses militars més increïbles, el soldat Pirgopolinices es creu infinitament superior a tot i a tothom. Havent raptat a Atenes la cortesana Filocomàsia, s’està a Efes, on fa una vida regalada, i es creu irresistible al sexe femení. Però, com sol passar sempre als fatxendes, la realitat és una altra: l’amant de la noia, el veí i el seu propi esclau fan conxorxa i ordeixen un estratagema infal·lible per castigar la seva fanfàrria i deixar-lo amb un pam de nas, com podem veure en aquesta comèdia sensacional, sens dubte una de les millors de la literatura llatina.

La història dels set penjats

14.00 978-84-16948-16-1

Cinc joves terroristes que han planificat un atemptat contra un ministre del govern, un estonià que ha assassinat l’amo de la granja on feia de bracer i un sinistre bandit han estat sentenciats a morir a la forca. Els darrers dies dels condemnats són difícils i punyents, i les distintes reaccions que tenen tots ells davant la fi imminent posen de manifest que la nostra pugna contra el destí indefugible és enterament personal: la por, el neguit, la ràbia, les emocions, tot es desborda a mesura que s’acosta l’hora suprema. Mai com en aquesta novel·la no s’ha exposat d’una manera tan magistral l’aberració que suposa la pena de mort.

«Augusta literatura! La història dels set penjats s’ha de llegir tant sí com no.»
Jordi Llavina, La Conca

«Com els grans mestres russos, coneix i reflecteix l’ànima humana amb senzillesa penetrant. Aconsegueix fer de cada personatge una persona. Aconsegueix que el lector es fiqui en la seva pell, que se’ls faci seus, els compadeixi i fins i tot els arribi a estimar, no tant per les seves qualitats com per les seves debilitats.»
Ignasi Aragay, Ara

Unes quantes coses boniques

14.00 978-84-92405-88-6

Esclaus d’una vida que no ens permet ni una estona de recolliment, viatgers a la quinta forca perquè ens diuen que estem globalitzats, cosmopolites gairebé per imposició, arraconem massa sovint, inconscients, tot allò que ens toca més de prop: els rius i els pontarrons de la infantesa, els camins i els boscos on naixia l’aventura, la primera vegada que vam veure el mar i la neu, les rondalles dels avis, les lectures captivadores de la joventut… Aquest llibre és, sens dubte, el millor antídot contra aquest afany espontani nostre d’amagar, amb les cendres de l’oblit, el que ens ha fet tal com som.

«Una obra meravellosa.»
Jordi Llavina, El Punt / Avui

«Sí, deixeu-vos sorprendre per Xuan Bello. Deixeu que us amanyagui el seu sentit d’amistat i la seva veritat autèntica, que és aquella que mai no es diu del tot.»
Ignasi Aragay, Ara

«Quan llegeixo Xuan Bello, mai no m’hi avorreixo, i en surto sempre una mica més savi i amb un somriure als llavis. Cosa que, ben mirat, em sembla tot un programa vital. O nacional. O editorial.»
Jaume Subirana, El Periódico

«Tenim al davant un escriptor que no només sap captar les coses boniques, sinó que també les escriu amb un ofici magistral, comparable, posem per cas, amb l’execució d’una dificilíssima peça de violí.»
Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari

«L’obra de Bello es posiciona a favor de les coses que són autèntiques contra la pressa que condemna a l’oblit.»
Toni Mata, Regió 7

El sotstinent Susdit

14.00 978-84-92405-86-2

Per culpa d’uns errors de còpia d’un escrivent inexpert i massa apressat a l’hora de redactar l’ordre del dia del seu regiment, un tinent ben viu és declarat oficialment mort i un personatge inexistent veu la llum, perquè un paper en dóna fe, i va ascendint en l’escalafó fins a convertir-se en general de l’exèrcit rus. Gràcies a la destresa narrativa que Tiniànov demostra en aquesta breu novel·la, un joc d’equívocs hilarant ens permet constatar que la burocràcia pot arribar a ser d’allò més calamitosa —sobretot quan tot depèn del despotisme dels governants— i que els documents oficials, els reglaments i les constitucions, per més legals que es vulguin, també poden ser una absurda enganyifa.

«Quina deliciosa història!»
Jordi Llavina, El Punt / Avui

Les granotes

14.00 978-84-92405-79-4

En temps de guerres i de crisi política, la ciutat d’Atenes —com qualsevol societat— necessita imperiosament bons poetes. Per desgràcia, els que hi havia ja han finat i els que encara viuen fan uns versos infames. Davant d’aquest destret, que per als grecs era inadmissible, Aristòfanes fa baixar Dionís al món dels morts a cercar-hi el gran Eurípides; però, després d’una hilarant competició poètica de la qual ha de fer de jutge, el déu del teatre fa tornar Èsquil entre els vius. En aquesta obra, considerada una de les millors comèdies de l’antiguitat, es demostra ben clarament que la crítica literària i les riallades no són pas incompatibles.

«¿Com acostar el lector contemporani als clàssics? Doncs bé, aquí en teniu la resposta. I ens cal començar, no pas destacant la genialitat d’Aristòfanes —per si calia fer-ho—, sinó valorant la feina del traductor, per afirmar sense ambages que l’acostament que sentim frec a frec a l’obra clàssica no seria possible sense la perícia, l’erudició i el do lingüístic que palesa Cristián Carandell.»
Víctor Obiols, Ara

1 10 11 12 14