• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

El doctor Glas

18.00 978-84-92405-50-3

Una noia jove, casada amb un pastor protestant vell i detestable, confessa al seu metge el calvari que suposa per a ella el seu matrimoni. El doctor, home solitari, retret i que no ha estat mai amb cap dona, pren la determinació d’ajudar-la, tot i que això pot comportar-li greus conseqüències. Escrita en forma de diari personal, aquesta novel·la, que l’any 1905, quan es va publicar a Suècia, va aixecar molta polseguera entre les classes benestants, planteja sense embuts —i amb una visió extremament moderna— algunes de les xacres de la societat que la majoria, emparant-se amb la delusòria «moral», prefereix dissimular.

«Un petit tresor, una resplendent perla literària que convé no perdre’s. Una delicatessen per a tots aquells paladars que es complauen assaborint la literatura que ens fa diferents, la gran literatura —en definitiva, la literatura.»
Xavier Serrahima, Núvol

«En cent cinquanta pàgines El doctor Glas explica el sexe, Déu i la policia com a instruments de repressió de forma més clara i eficaç que mil conferències actuals que es fan passar per crítiques.»
Anna Punsoda, El Nacional

Obra poètica

22.00 978-84-92405-48-0

Com Robert Musil o Franz Kafka, Georg Trakl pertany al grup selecte de grandiosos escriptors que no van triomfar en vida, però que han assolit una fama absolutament indiscutible. El seu malcontentament davant la societat, la negació rotunda que féu de la cultura burgesa del moment i el conflicte vital que arrossegava —el qual incloïa l’incest amb la seva germana— es van transformar en una poesia de presències pertorbadores, colors tardorals i imatges lacerants que va fer d’ell, en paraules de Claudio Magris, «un d’aquells poetes que, com Hölderlin, estan cridats a fundar una veritat o a revelar-ne l’absència».

«El món al·lucinat, angoixant i obsessiu de Trakl arriba en la nostra llengua amb una força sòbria i fascinant.»
Víctor Obiols, Ara

«Gràcies a aquesta tasca rigorosa de traducció tenim més fàcil l’accés a una poesia que, tot i el seu caràcter ombrívol i enigmàtic, ha obert camins expressius d’una fecunditat i una eficàcia emocional irrenunciable.»
Rubén Luzón, Caràcters

El Renaixement. Estudis d’art i poesia

18.00 978-84-92405-49-7

Pico della Mirandola, Botticelli, Miquel Àngel, Leonardo o Du Bellay, però també la figura extraordinària de Johann Joachim Winckelmann —que fou clau per a la comprensió moderna de la cultura hel·lènica—, són alguns dels principals responsables de la fascinació que el Renaixement ha exercit fins als nostres dies entre els amants de les arts i les lletres. I no hi ha dubte que aquesta encisadora fascinació es deu en bona part a aquest llibre, considerat un dels més influents en la cultura anglesa de la fi del segle XIX. Publicat per la Institució de les Lletres Catalanes l’any 1938, és un goig per a nosaltres recuperar aquest text mític que ni la guerra civil ni el pas dels anys no han pogut fer oblidar.

«Genis per damunt de la seva època.»
Ignasi Aragay, Ara

La dama de les camèlies

20.00 978-84-92405-46-6

Inspirada en una vivència real, la història de la relació entre Marguerite Gautier, la prostituta de luxe tísica, i el jove burgès Armand Duval s’ha convertit al llarg del temps en un dels grans monuments de l’amor impossible. Però al seu moment, i encara avui, aquesta novel·la colpidora, tot i el seu esperit romàntic, demostra a bastament que l’entusiasme de la joventut, les passions fervents, la voluntat de redempció de la dona caiguda queden anorreats per l’invencible llast dels prejudicis. I són aquests mateixos prejudicis que ens permeten veure la feblesa d’aquells que els mantenen vius i la noblesa de cor d’aquelles persones que la societat menysté. No és gens estrany que l’obra suscités un bon nombre d’epígons artístics i literaris, entre els quals es destaca, per damunt de tots, La Traviata de Giuseppe Verdi.

«Una novel·la apassionant i moderna, sens dubte molt més moderna que totes les bajanades amb què ens obsequien actualment els representants de la literatura fragmentària, postmoderna o autoreferencial.»
Damià Alou, Ara

«És tan aconsellable com agraïda: un cop la comences, és tan difícil deixar-la com imaginar que l’amor impossible que ens relata pugui acabar bé.»
Xavier Serrahima, El Punt / Avui

La falsa i inventada donació de Constantí

16.00 978-84-92405-47-3

Durant l’edat mitjana, l’Església va basar el seu poder terrenal en l’anomenada donació de Constantí (Constitutum Constantini), un decret en virtut del qual l’emperador, en traslladar la seu de l’imperi a Constantinoble, feia donació al papa Silvestre I dels territoris que conformaven l’imperi romà d’Occident. Gairebé mil anys després, Lorenzo Valla, armat només amb l’escut de la veritat i amb els dards punyents de la història i la filologia, va demostrar de manera inequívoca la falsedat del document i féu sortir a la llum, gràcies a aquest llibre, un dels enganys més sòrdids i vergonyosos de la cúria romana.

«No és un llibre per a tothom, però farà les delícies de tot amant de la història en general, de tot aficionat a la filologia i de tota persona que hagi de fer un discurs ben lligat en una o altra avinentesa.»
Jordi Llovet, El País

«L’històric text que l’humanista va elaborar s’ha traduït no tan sols per la rellevància històrica que té, sinó també pel valor literari. Més en concret, per l’enginy filològic de l’autor i pel to sarcàstic i punyent de l’obra, trets que en fan llaminera la lectura, a qualsevol lector.»
Lluís Bonada, El Temps

«Un text decisiu de la història i l’humanisme europeus.»
Enric Sòria, Ara

«Una lliçó universal que reivindica el dret de la raó a desballestar les trampes del poder.»
Toni Mata i Riu, Regió 7

«Davant d’aquest frau documental, el debat sobre l’IBI de l’Església fa riure.»
Màrius Serra, La Vanguardia

Els bessons

14.00 978-84-92405-45-9

Dos germans bessons que l’atzar va separar quan eren infants acaben retrobant-se anys més tard després d’incomptables equívocs i una pila d’embolics que fan que es desbordin les situacions divertides. Malgrat la senzillesa de l’argument, el talent i la força còmica de Plaute van aconseguir, sens dubte, que aquesta comèdia d’intriga —la primera de tot el teatre clàssic llatí que es va representar en llengua vernacla— fascinés en èpoques posteriors il·lustres dramaturgs: The Comedy of Errors, de Shakespeare, i I due gemelli veneziani, de Goldoni, són, per posar-ne només un parell d’exemples, les seves successores més insignes.

«La tria d’aquest comediògraf llatí, molt popular en el seu temps, esdevé un altre encert, que evidencia la bona orientació d’aquesta magnífica iniciativa editorial, regal exquisit per als lectors més exigents.»
Francesc Foguet i Boreu, El País

Saviesa grega arcaica

36.00 978-84-92405-40-4

La filosofia occidental s’inicià a Grècia amb els tradicionalment anomenats «pensadors presocràtics», que foren emprats per Plató i Aristòtil com a antecedents a l’hora de bastir i formular els seus propis sistemes doctrinals. En aquesta obra es recullen i es tradueixen els testimonis i els fragments de les primeres generacions d’aquells pensadors, des de les acaballes del segle VII fins al primer terç del segle V, aproximadament: des del fragment cosmogònic del poeta Alcmà d’Esparta fins a les figures cabdals d’Heràclit i Parmènides, passant pels pensadors de Milet, els Set Savis, Ferecides i els llegendaris Orfeu i Pitàgoras. S’hi afegeixen algunes cosmologies arcaïtzants com les de Museu, Epimènides i Filó de Biblos, i els passatges cosmològics del papir de Derveni. El text grec de tots aquests pensadors s’edita per primera vegada al nostre país a partir de les edicions crítiques més actuals.

PREMI LIBERISLIBER 2012

«L’edició de presocràtics més actual del món i, a més, en català.»
Núria Escur, La Vanguardia

«Un llibre extraordinari.»
Víctor-M. Amela, La Vanguardia

«Una àmplia, rigorosa, esplèndida i fascinant recopilació dels testimonis sobre les figures intel·lectuals més rellevants del període arcaic de la cultura grega.»
Carles Duarte, Diari de Girona

«Hi ha llibres que surten rodons, perfectes en tots els sentits.»
Jordi Llovet, El País

Memòries de la Casa Morta

27.00 978-84-92405-43-5

Condemnat a mort per haver conspirat presumptament contra Nicolau I, a Dostoievski li commutaren la pena per uns quants anys de treballs forçats en un presidi de Sibèria. Aquesta novel·la és, doncs, el reflex d’una experiència viscuda en primera persona. La Casa Morta, el model funest dels sinistres penals de la Rússia tsarista, converteix els presoners en ombres, però també permet penetrar el fons de l’ànima humana en les situacions més extremes i constatar la recurrència en aquell país de la humiliació davant els tirans —sigui quin sigui el règim polític que hi governa—, com tan bé van demostrar, emmirallant-se en aquesta obra, autors tan prestigiosos com Soljenitsin o Grossman.

«Aquest és el llibre que Soljenitsin, Grossman, Shalàmov, Dovlàtov i la resta de literatura concentracionària tenien al cap mente miraven de convertir en paraules les experiències traumàtiques. Amb Dostoievski és com si haguéssim trobat el dispositiu que ho va posar tot en marxa.»
Marina Espasa, Ara

«Sens dubte, és l’obra més humana i commovedora de Dostoievski.»
Joaquim Armengol, Presència

Tots els monòlegs

14.00 978-84-92405-42-8

En una carta adreçada a Rusiñol arran de l’èxit de l’estrena del seu primer monòleg, el crític Josep Yxart l’exhortava: «Treballa força, envia alguna cosa grossa, atrevida, espontània i que faci escruixir». I les peces posteriors van demostrar que l’escriptor seguí aquest consell al peu de la lletra: un caçador que l’únic que mata és el temps, una enginyosa màquina que posarà fi a la fam mundial repartint escudella o una minyona que es vol suïcidar a còpia de beure Anís del Mono són alguns dels mítics episodis amb què el monòleg va atènyer al nostre país la modernitat escènica i literària.

«Llegides avui, aquestes petites perles tenen la gràcia de construir un microcosmos que barreja grosso modo el costumisme i la modernitat.»
Francesc Foguet i Boreu, El País

«És molt divertit i a l’època omplia els teatres amb les estrenes dels seus monòlegs.»
Martí Sales, Time Out

Hores angleses

18.00 978-84-92405-41-1

En forma de dietari i amb una prosa deliciosa, Hores angleses —publicat per primera vegada el 1938— narra les impressions de Ferran Soldevila durant la seva estada a la Gran Bretanya com a lecturer in Spanish a la Universitat de Liverpool. Fita indefugible de la prosa catalana contemporània, aquest llibre esdevingué un símbol del grau de maduresa assolida per la cultura catalana del primer terç del segle passat i es convertí en tot un referent per a diferents generacions d’intel·lectuals formades en la fosca nit del franquisme. La seva lectura, avui, a l’inici del segle XXI, ens permet constatar la seva plena vigència.

«Selecte com el te de les cinc.»
El País

«Un llibre que va contribuir a fixar la prosa dietarística catalana de manera determinant —a normalitzar-la, a banda d’enlairar-la al cim expressiu més alt— i que han fet seu molts lectors il·lustres.»
Lluís Bonada, El Temps

«En Soldevila conflueixen una ment preclara, una vida interessant i un relat solvent. Una reedició excel·lent.»
Carles Ribera, Presència

«Llegida a començament del segle XXI, Hores angleses suposa no únicament el gaudi de retrobar una peça massa oblidada de la baula cultural, sinó també la necessitat d’entroncar aquest present d’incertesa amb un passat lluminós, de “to europeu”, que encara ens pot donar moltes lliçons de futur.»
Francesc Foguet i Boreu, Llengua & Literatura

«Hores angleses presenta una forma literària plena d’harmonia i d’equilibri i és un exemple de l’alta qualitat que va arribar a aconseguir la prosa catalana de la dècada dels trenta.»
Enric Iborra, La Veu dels Llibres

Consells sobre política / A un governant incompetent

14.00 978-84-92405-44-2

Els grecs van crear la democràcia; els romans van evidenciar que amb una bona organització es podia governar el món; però, ben mirat, no és or tot el que lluu. Servint-se d’abundants exemples del passat, Plutarc ens ofereix una valuosíssima exposició de l’activitat política: la vida privada dels governants, la credibilitat i l’eficàcia dels discursos, els «favors» als amics i els avantatges de tenir coneguts a les altes esferes —i moltes altres qüestions d’aquesta mena— demostren que, al capdavall, la política no ha canviat pas gaire d’ençà de l’antiguitat, i això fa d’aquest llibre una guia excel·lent tant per als polítics (amb vocació o sense) com per als ciutadans (indignats o no).

«Sembla que no hagin passat les centúries. Tot ens sona estranyament familiar. Els polítics catalans haurien de llegir Plutarc.»
Ignasi Aragay, Ara

«Gràcies als déus, encara hi ha petites alegries que ajuden a desempolsar-se el tedi oceànic de les campanyes electorals.»
Quim Torra, Catalunya Oberta

«Ens arma d’argumentacions sòlides per assenyalar amb el dit aquells que han desatès les seves responsabilitats envers el poble, per dir-ho a la manera grega.»
Ada Castells, «Culturas», La Vanguardia

«Benvinguda aquesta excel·lent edició de Montserrat Nogueras, i glòria a aquesta iniciativa quasi inconcebible al país nostre ateses les barbaritats que se li escapen al conseller.»
Jordi Llovet, El País

«Un volum deliciós.»
Francesc-Marc Álvaro, La Vanguardia

«Plutarc ofereix una mena de màster en política, encara ben vigent.»
Xavier Coromina, El Punt / Avui

El viatge a sota terra de Niels Klim

22.00 978-84-92405-38-1

Com un altre Lil·liput, el món subterrani és fascinant, perquè sota terra hi ha tot un planeta curull de civilitzacions. Des del principat de Potu, una utopia de la societat igualitària i racional, habitat per arbres parlants —un clar referent dels ents que poblen la Terra Mitjana de Tolkien—, fins al país de Quama, on viuen homes salvatges, el viatge increïble de Niels Klim i les seves peripècies espaterrants ens ofereixen a mesura que avança la novel·la, amb una mirada aguda i sarcàstica, les atzagaiades més contundents que s’han llançat mai contra el funcionament de les societats «avançades».

«És un llibre divertidíssim, una sàtira punyent en forma de faula.»
Marina Espasa, Ara

«A l’inrevés de More i de manera semblant a Swift, Holberg ha perdut l’esperança i ha descobert la sàtira. No és impossible que hagués escoltat Monteverdi: “Oggi si ride.”»
Marià Veloy, Time Out

«Llibre que va sortir fa temps, però que té tant d’interès com si hagués sortit avui mateix i que seria útil rellegir.»
Umberto Eco, The New York Times (traducció al diari Ara)

Davant la cadira elèctrica: Sacco i Vanzetti

18.00 978-84-92405-39-8

Publicat pel Comitè de Defensa de Sacco i Vanzetti el 1927, poc abans de l’execució dels dos homes, Dos Passos analitza en aquest llibre la caça de rojos dels anys 1919-1920 —el context polític de la detenció i el procés dels dos anarquistes italians, inculpats d’un atracament que no havien comès—, examina els judicis i demostra que l’acusació va ser un muntatge per a incriminar dos innocents pel sol fet de ser immigrants i militants radicals. Aquest assaig sobre l’escàndol judicial més infame de la història dels Estats Units, només comparable a l’afer Dreyfus, és una prova concloent de les barbaritats que poden arribar a cometre els governs, per més «democràtics» que es proclamin.

«Amb precisió, la formidable crònica en forma d’assaig periodístic de Dos Passos ens endinsa en uns anys prou perillosos per als rebels i per als inconformistes.»
Daniel Bossio, BCNCultura

El naixement de la tragèdia

22.00 978-84-92405-37-4

Primera obra de l’autor, publicada quan tenia tan sols vint-i-vuit anys, El naixement de la tragèdia va suscitar, gairebé abans i tot que veiés la llum, una allau d’adhesions i, alhora, de crítiques aferrissades. Amb la contundència i l’entusiasme tempestuós que havien de caracteritzar els seus escrits posteriors, Nietzsche ofereix en aquest llibre els eixos principals de la seva particular concepció de la Grècia antiga com a mitjà d’entendre el temps present. L’antagonisme entre Apol·lo i Dionís, la mort de la tragèdia a les mans del «socràtic» Eurípides, la seva resurrecció wagneriana i moltes altres intuïcions genials forjaren, sens dubte, una vasta i ambiciosa mitologia que avui ens continua fascinant.

«Tot i ser el tast iniciàtic d’una trajectòria que ha marcat històricament la literatura i la filosofia, ja és una obra mestra. La lectura de la traducció de Manuel Carbonell permet assaborir tota la frescor i passió del text, una exhibició d’erudició.»
David Castillo, Avui

La part que ens toca

27.00 978-84-92405-36-7

A la tardor del 1916, en el front del Somme, un simple soldat ras anomenat Bourne (l’alter ego de l’autor) ofereix un testimoni clarivident del dia a dia de les tropes britàniques en la Gran Guerra. Quan la violència és tan monstruosa com inútil, quan el desastre esdevé quotidià, els homes es converteixen en fantasmes deixats de la mà de Déu i només poden esperar, fastiguejats, que la part que els toca en la loteria dels obusos no els encerti fora de la trinxera. Injustament oblidada, ara podeu llegir per primera vegada en català la novel·la que T. E. Lawrence —el llegendari Lawrence d’Aràbia— va considerar «el llibre dels llibres» sobre la guerra.

«Els capítols finals ens ofereixen pàgines tan magnífiques com inoblidables, que quasi gosaríem dir-ne antològiques.»
Xavier Serrahima, Avui

«Manning aboca tot allò que va viure i veure, més les desmenjades i alhora punyents i lúcides reflexions, sobre la condició de l’home exposat a la guerra.»
Belén Ginart, Time Out

Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin / La dama de piques

18.00 978-84-92405-35-0

Entre el conte fantàstic, en la línia d’E. T. A. Hoffmann, i el conte realista, crític amb un cert romanticisme i sovint no mancat d’ironia, Puixkin ens ofereix en aquests relats una mostra ben palpable de la seva traça a l’hora de construir personatges amb eficàcia i brevetat i de bastir històries sorprenents amb el llenguatge precís, clar i senzill que el va fer famós. No és pas casualitat que Txaikovski com a músic i Tolstoi com a escriptor li fossin deutors reconeguts. Ara el públic català té a l’abast la millor narrativa del pare de les lletres russes.

«Puixkin va inaugurar la literatura russa. És quasi impossible no estimar-lo.»
Xavier Cortadellas, Presència

«El control de Puixkin sobre la narració és total i avança la gran revolució en aquest gènere que imposaria Txèkhov uns quants anys després.»
Jordi Llavina, Avui

1 11 12 13 15