• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Odes

25.00 978-84-16948-49-9

Hi ha molt pocs llibres que hagin tingut una influència tan profunda al llarg de la història com aquestes Odes. Poeta contingut, sobri i amb un gust exquisit, Horaci hi reivindica la poesia lírica com a gènere literari i, amb majestuosa elegància i volguda diversitat, ens fa reflexionar sobre les qüestions essencials que sempre han atret la humanitat: l’ideal de saviesa, la brevetat de la vida, les conseqüències de l’amor en totes les seves variants, el significat de l’amistat, la imminència de la mort o la futilitat de les riqueses són alguns dels inestimables ensenyaments que podem aprendre, més de dos mil·lennis després, d’aquesta gran fita de la poesia.

«Les Odes tenen l’extraordinària capacitat de seduir-nos mentre ens adonem que, a part dels referents històrics, les coses no han canviat tant en més de vint segles.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Els versos d’Horaci, en aquesta bella i tan precisa traducció de Jaume Juan Castelló -a qui cal agrair, encara, l’esforç d’anotar tan bé el text-, serveixen per comprendre millor aquesta terra, però també el poeta i la seva circumstància.»
Jordi Llavina, Ara

«Posat que els futurs escriptors de poesia tinguessin algun interès a recuperar una tradició que ha donat universalment tan bones mostres de poesia, només caldria que llegissin les Odes d’Horaci en la versió de Jaume Juan.»
Jordi Llovet, El País

Ombres entre tenebres

18.00 978-84-16948-11-6

Ombres entre tenebres és el primer llibre en llengua catalana que novel·la la retirada i les vivències llastimoses dels fugitius republicans als camps de concentració francesos, on milers de catalans van haver de sobreviure en condicions infrahumanes després de la desfeta del 1939. Constitueix un document impagable de la història contemporània, atès que l’autor va compartir durant més d’un any les adversitats i els horrors que posa en boca dels protagonistes. Homenatge a l’èxode dels més desvalguts, als homes i les dones que ho deixaren tot enrere per salvar la vida, esdevé, en paraules de Domènec Guansé, «una recusació i una punyent denúncia de l’esperit feixistoide o de tolerància i simpatia imbècil amb el feixisme que bestialitza tot el que toca».

«L’avantatge d’aquesta novel·la respecte d’altres obres escrites a cop calent és que la focalització se centra en el poble ras sense contactes internacionals ni possibles per escapar de l’ensulsiada; la gent de carrer que la supremacia vencedora del cop d’estat sanguinari va expatriar aleshores i que la seva herència violentadora actual ha esborrat de la història, com si la població catalana d’extracció treballadora hagués estat definitivament anorreada per l’exili o en els camps d’extermini del mateix extracte ideològic que manté aquella supremacia nacionalista espanyola que encara corre.»
Xavier Coromina, El Punt / Avui

«Està molt ben escrita i és sublim si ens la mirem com el testimoniatge d’un temps i d’uns fets que mai no haurien d’haver passat, que mai no podem oblidar i que mai no hauríem de tornar a viure.»
Daniel P. Grau, La Veu dels Llibres

Ossos de sípia

18.00 978-84-16948-61-1

El vent que s’endinsa en el pomar, el raig de sol tardà que llisca d’un cel ple de borrallons, l’aigua límpida entrevista per casualitat entre els pedregams d’un areny, els matins ancorats com barques en rada, l’hora en què el rostre més impassible és travessat per una crua ganyota… Montale, artesà del detall i la concisió, mestre egregi de la metàfora, ens suggereix en aquest llibre esplèndid, reblert d’imatges tan exquisides com aquestes, les diverses formes de la vida que s’esmicola, la inconsistència del món en què vivim i la puixança indeleble dels records. I ens permet descobrir, al mateix temps, una de les deus principals de la millor poesia italiana de la modernitat.

«A l’hora de ressenyar el llibre d’un clàssic, d’algú que ha estat reconegut com un dels cims de la literatura contemporània, cal fer-ho amb humilitat i sabent que la millor presentació del llibre és el llibre mateix, sense additius ni comentaris que, per molt que es vulgui, mai no li estaran a l’alçada ni en podran resumir mai la qualitat. En el cas de qualsevol llibre d’Eugenio Montale, el ressenyador ha d’abillar-se de modèstia i dir: “Llegiu-lo i gaudiu-lo, que no us el podeu perdre.”»
Àngel Carbonell, Lletres Bàrbares

Pantxatantra

20.00 978-84-16948-28-4

El Pantxatantra («Cinc tractats sobre l’art del bon govern»), l’obra més universal de la literatura índia i un dels grans clàssics de tots els temps, representa per si sol tot un gènere, el de la faula. Com es pot perdre fàcilment allò que s’ha guanyat, com es poden obtenir els amics de debò, com cal actuar d’acord amb les circumstàncies, què han de fer els polítics íntegres amb els mals consellers… Vet aquí, entre moltes altres, algunes de les qüestions que han preocupat sempre la humanitat i que són bellament aclarides en aquest llibre, les delicioses històries d’animals del qual ens confirmen que la saviesa és molt antiga i ve d’Orient, però també que passen els segles i el món, en el fons, no ha canviat gaire.

«Quin bé de Déu de faules encadenades —sovint, amb una estructura que imita la del joc de les nines russes—, i de poesies sapiencials, sobre els bons i mals consellers, sobre la justa manera d’encarar les opcions que ens para la vida… Quin goig d’obra!»
Jordi Llavina, La Vanguardia

«Més Pantxatantra i menys Prozac també podria aplicar-se, perquè en la lectura d’aquestes faules hi ha un pretext idoni per reflexionar sobre la pròpia vida. De tan vell, el Pantxatantra és nou.»
Júlia Bacardit, Ara

Paràsit i altres elogis

14.00 978-84-19908-13-1

Les excel·lents qualitats, el refinament i el savoir faire dels paràsits, els vividors que mengen sempre a casa dels rics; les virtuts mai no prou apreciades de la mosca; la noble i antiquíssima art de l’astrologia, peça clau per entendre la pràctica totalitat de la mitologia grega; o els mèrits i la bona fe d’un tirà tan sanguinari com el sicilià Fàlaris, entre altres preteses contradiccions, converteixen aquest volum en una mina gairebé inexhaurible de situacions tan divertides com desconcertants. En els textos que el conformen, Llucià, gran mestre de l’humor a l’antiguitat, ens ensenya que no hi ha res més sorprenent que el fet d’elogiar una cosa que, a primera vista, no sembla gens mereixedora d’elogi. I a fe que ho van aprendre els seus alumnes més avantatjats, com ho demostra l’Elogi de la follia d’Erasme.

Pensaments i opuscles

32.00 978-84-16948-74-1

Els Pensaments són, substancialment, el que ens ha arribat dels materials preparatoris d’una apologia del cristianisme: un conjunt de notes sobre religió i altres temes que han aconseguit —cas únic en la història de la cultura— ser considerades un dels cims del pensament i de la literatura de tots els temps. Són susceptibles de diverses lectures: les dues principals són la filosòfica, que hi reconeix el pòsit de Montaigne i Descartes, i l’apologètica, que hi retroba el fons bíblic i augustinià, com també la influència dels catalans Ramon Martí i Ramon Sibiuda. Els Pensaments, que ara presentem en traducció catalana juntament amb alguns opuscles que els complementen, constitueixen un dels cims de la reflexió sobre la condició humana i tenen, a més, la virtut de fer entrar el cristianisme en el debat cultural.

PREMI PEN DE TRADUCCIÓ 2022

PREMIO NACIONAL A LA MEJOR TRADUCCIÓN 2022

«Els lectors catalans disposarem ara d’una de les millors edicions mai publicades arreu de l’obra de Blaise Pascal, un dels zenits del pensament francès del segle XVII. El lector trobarà tota mena d’explicacions i anotacions, a més d’una gran traducció, en aquesta magnífica edició del professor Pere Lluís Font.»
Jordi Llovet, El País

«Pascal és conegut pels seus “Pensaments”, que Pere Lluís Font ha traduït admirablement i explicat amb una encomiable minuciositat, no endebades hi ha consagrat un nombre ingent d’anys i un cabal d’esforç preciós.»
Jordi Llavina, Ara

Perles de la nit. Poetes andalusines

17.00 978-84-92405-62-6

Al llarg del temps, els qui han escrit la història de l’Àndalus no han deixat de meravellar-se de la instintiva genialitat dels andalusins en el conreu de la poesia àrab clàssica. A hores d’ara, però, no ens hauria de sorprendre gens que el focus més important d’irradiació de la cultura àrab a Occident durant segles donés una bona florada de poetes extraordinàries. De la quarantena de noms que ens han arribat a través de les fonts —cosa que indica clarament que aquest tresor literari no va ser pas fruit de l’atzar—, apleguem en aquesta antologia gairebé tots els poemes que s’han conservat d’elles, rutilants perles de la nit que per primer cop fan llum en català.

«La lectura de les Perles de la nit revela la sensibilitat d’una època poc coneguda i el talent d’un seguit d’escriptores a qui la posteritat deu una compensació en forma de divulgació de la seva obra.»
Toni Mata i Riu, Regió 7

«Tota una festa literària.»
Isabel Robles, Levante

«Perles de la nit ens confirma que la poesia àrab clàssica és d’un alt nivell, en imatges, en sensualitat, en recursos, en llengua, en ritme, en força.»
Ada Castells, La Vanguardia

Persèfone / Àiax / Filoctetes

17.00 978-84-943844-3-1

¿I si Persèfone no va ser raptada per Hades, sinó que s’hi va lliurar sense oposar resistència, captivada per la virilitat del déu i desitjosa —lluny d’aquest món nostre tan tèrbol— de la llibertat que atorguen les ombres? ¿I si Àiax, el gran heroi, s’hagués plantejat la inutilitat dels combats, sabedor que cap victòria ni cap derrota no és nostra i que els honors no valen res? ¿I si Neoptòlem, el fill d’Aquil·les, ja s’hagués preguntat per què els homes són menats com xais a les guerres pels interessos dels altres? En aquest llibre, Ritsos esdevé un mestre insuperable a l’hora de modernitzar la tradició i, a través dels personatges del mite, fer-nos veure la incertesa i la vacuïtat de les accions humanes.

Pescador d’Islàndia

20.00 978-84-19908-02-5

Considerada una de les novel·les més reeixides de l’autor, Pescador d’Islàndia presenta un retrat colpidor de la vida dels pescadors bretons que, un cop acabat l’hivern, s’embarcaven cap a Islàndia per fer la campanya, àrdua i perillosa, de la pesca del bacallà. Si bé és cert que Loti hi mostra la brega entre l’home i la mar, no per això oblida la lluita de les dones —mares, germanes, esposes— que resten a terra ferma amb les seves angoixes, els seus plors, la seva solitud, però també amb l’esperança del retorn, molt més incerta que l’amor que les manté vives. De la mar que dóna i pren, que fascina i esfereeix seguint l’impuls de la natura, l’autor en fa una mena de divinitat venjativa, ferotge, que, embogida per la seva set de possessió, destrueix els anhels més sublims d’aquells que s’estimen.

Petits poemes en prosa

20.00 978-84-16948-65-9

Desferres de les grans civilitzacions desaparegudes, el dandi, el flâneur, el mendicant o el drapaire, entre molts altres éssers marginals, són el corol·lari de la ciutat moderna. Volten pels carrers sense rumb ni finalitat, preferiblement de nit, en cerca de tot allò que els permeti ser lliures i gaudir de la felicitat i de l’ideal. Aquests poemes en prosa —que van ser publicats parcialment amb el títol de Le Spleen de Paris i que són també deutors del Gaspar de la Nit, d’Aloysius Bertrand, i del gran Edgar Allan Poe— constitueixen una prova manifesta de l’immens enginy de Baudelaire i evidencien alhora que la vida, ahir com avui, «és un formigueig de monstres innocents».

«Ressaltem l’enorme qualitat de la traducció de Sala-Sanahuja: una prosòdia tan elegant com la francesa, un lèxic amb petits senyals d’anacronisme molt ben triats (no fos cas que un lector es pensés que està llegint Espriu o Martí i Pol), i un ajustament perfecte al sentit de totes i cada una de les frases de Baudelaire. No es pot fer més bé. Per això direm que si aquests Petits poemes en prosa són una obra de primeríssima categoria, en català ho seran a causa de dos autors: l’escriptor parisenc i el traductor de casa.»
Jordi Llovet, El País

Poema de Gilgamesh

23.00 978-84-16948-77-2

El Poema de Gilgamesh és l’epopeia més important que ens van llegar les civilitzacions sumèria i babilònica, i l’obra culminant de més de tres mil anys d’escriptura cuneïforme. En aquesta primera fita de la literatura universal, la vellesa del text harmonitza com en cap altra creació amb la bellesa i la força de les imatges. No es tracta només d’un poema èpic que exalça les proeses de Gilgamesh, rei d’Uruk, i del seu company Enkidu, sinó també d’una obra que ens mostra amb tota justesa alguns dels temes que sempre han inquietat els éssers humans: la presència ineluctable de la mort, els lligams indissolubles de l’amistat, l’assoliment del poder, la cerca sempiterna de la immortalitat… En aquest volum presentem, a més de la traducció filològica —directament de la llengua accàdia— de tots els textos conservats, una versió poètica d’aquesta magna epopeia.

«La traducció de Lluís Feliu i Adelina Millet és una fita destacada per aturar-s’hi i contemplar aquesta eterna transformació de l’etern dins d’aquest llarg procés de reelaboració del relat de Gilgamesh, que s’origina més enllà del naixement de l’escriptura i que ben segur que sobreviurà el pas de les nostres vides.»
Carlos Francesch, Núvol

«Som dins una aventura de la història de la humanitat, que caldria no llegir exclusivament des dels paràmetres occidentals, sinó deixar-se inundar per la imaginació i escoltar-lo en veu alta des de la intimitat de la lectura personal.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Fa por i alhora emoció veure en el que pensaven els nostres rebesavis remots, en com continuar vivint, d’alguna manera, en com escapar a la cruel llei de l’inevitable pas del temps.»
Jordi Galves, El Nacional

Poema del bosc

15.00 978-84-16948-42-0

Començat a compondre en el moment àlgid de la carrera artística de l’autor, el Poema del bosc, considerat el millor representant del prerafaelitisme literari a casa nostra, és un pletòric i ambiciós cant èpic a la natura com a espai de transcendència que l’home d’avui ha oblidat per complet. El bosc, sempre inabastable per més que el vulguem dominar, és un indret mític, misteriós, fascinant; el bosc és ple de goges, de sirenes, d’ondines, d’herois; el bosc, en definitiva, amb tota la seva puixança, és com una religió que recorre els cants d’aquest poema excels a fi que la poesia moderna, massa allunyada dels valors primigenis, retorni a la natura i a la vida.

«Riquer retrata el paradís.»
David Castillo, El Punt/Avui

«El Poema del bosc, d’Alexandre de Riquer, és un dels més excel·lents poemes modernistes que s’han escrit a casa nostra. I és tan visionari i tan contemporani als nostres dies que fa feredat.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

Poemes

11.00 978-84-92405-32-9

«El millor de Rupert Brooke ja és per sempre un bé català. Un bé molt ric, sobre el qual els nostres amants de la poesia sens dubte multiplicaran delícies i reflexions —i tant de bo si també més d’un contricions— en retrobar, radiants i nous en un aire serè, conceptes i valors poètics que ací de vegades temem que s’hagin fet vells abans d’haver-se elevat d’arran de terra.» Amb aquests mots, Carles Riba celebrava que el lector català pogués llegir en la nostra llengua un dels poetes més purs que va donar el segle XX. Apareguda l’any 1931 a les Publicacions de «La Revista», la traducció de Marià Manent, que ara recuperem, continua essent insuperable.

«Una molt bella tria de poemes que l’editorial Adesiara ha decidit recuperar. Una decisió feliç, certament, perquè l’edició d’aquests Poemes ens retorna a la vegada un apunt crític de Riba, la traducció de Manent i, per descomptat, la radiant serenitat de les paraules de Brooke.»
Pere Ballart, Lletres

«I la seva poesia segueix despertant delicades passions.»
Ignasi Aragay, Time Out

Poemes 1925-1930

13.00 978-84-92405-85-5

L’any 1922, T. S. Eliot publica The Waste Land, que es converteix ben aviat en un dels models indiscutibles de la poesia anglesa, i el 1945 surten a llum els Four Quartets, que el poeta considerava la seva obra mestra. Entre aquestes dues fites, hi ha uns anys de tenaç activitat intel·lectual i espiritual, on l’etapa que va del 1925 al 1930 es revela absolutament decisiva per a la seva obra posterior. Aquest volum inclou els tres reculls que Eliot va escriure en aquest breu però intens període: Els homes espantall (1925), Dimecres de Cendra (1930) i Poemes d’Ariel (1927-1930), una mostra excel·lent de la millor poesia del segle XX.

Poemes de cos i d’ànima

20.00 978-84-16948-24-6

La mort dels éssers estimats, l’amor i el desamor, la guerra i la mort dels companys al front o la pèrdua irreparable de la fe en Déu i en la religió van ser capítols transcendents de la biografia de Iehuda Amikhai com ho poden ser de qualsevol persona. El poeta, que es va convertir en la veu de l’israelià laic en la Jerusalem dels miracles i els profetes, de les mesquites i les sinagogues, ens apareix amb els seus neguits i els seus errors, però també amb tota la seva esplendor. Ell, com molts de nosaltres, es va veure obligat a participar en un circ del qual es volia escapar, un circ anomenat vida, ple de contrastos paradoxals que esdevenen d’una extraordinària bellesa en els poemes d’aquest recull.

PREMI LIBERISLIBER LIRA 2019

«Els versos il·lustren el bo i millor de l’obra lírica d’Amikhai. L’aparició de Poemes de cos i d’ànima, en l’elegant edició d’Adesiara, és una notícia excel·lent.»
Jordi Llavina, Ara

«Una confidència —i una ensenyança— escrita des de l’exactitud del dolor i la confusió de la felicitat.»
Alfred Mondria, El Trapezi

«Poemes de cos i d’ànima és una festa, un autèntic plaer.»
Adrià Targa, La Lectora

Poemes priapeus

12.00 978-84-92405-87-9

Fill il·lustre i contrafet de Dionís i d’Afrodita segons la majoria de les versions, Priap simbolitza, a Roma, la potència sexual masculina i la fertilitat dels camps. Amb el seu membre descomunal, sempre en erecció, les estàtues del déu protegeixen horts i jardins, com palesa aquest recull anònim no posterior al segle I dC, ara per primer cop en català. I si algun lladre pretén robar-li els fruits i fer-lo enfadar, Priap el castiga amb la seva arma implacable i l’ataca amb els seus versos irreverents. Mai com en aquests poemes no ha corregut més perill la integritat de matrones descarades, noietes porugues, joves imberbes i homes impotents.

«Llegint aquests versos es pot assegurar que no hem progressat gens i no fem res que no fessin els nostres avantpassats. Més aviat, al segle XXI, som més puritans que els ciutadans lliures de la Roma clàssica.»
Ada Castells, La Vanguardia

1 11 12 13 15