• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Els mèrits de les dones

12.00 978-84-92405-33-6

Decisives per a l’existència dels seus pobles, les protagonistes d’aquest llibre van esdevenir, gràcies a les seves gestes, figures exemplars entre els grecs. El coratge, la prudència, la capacitat de lideratge o la defensa de la pàtria, entre molts altres mèrits, demostren a bastament que sovint eren elles les que portaven els pantalons o la túnica, per ser més precisos. Més de mil anys abans que Giovanni Boccaccio escrivís el conegut De claris mulieribus i que Christine de Pisan bastís la seva «ciutat de les dames», Plutarc ja havia ensenyat que les dones, a l’antiguitat, no solament filaven la llana.

«La lectura del llibre és un exercici esplèndid contra la intolerància.»
Toni Mata, Regió 7

«A mig camí entre les Vides i els Escrits morals, Els mèrits de les dones s’afegeix al catàleg de clàssics delicats —petits però nutritius— que Adesiara edita.»
Jordi Nopca, Time Out

Poemes

11.00 978-84-92405-32-9

«El millor de Rupert Brooke ja és per sempre un bé català. Un bé molt ric, sobre el qual els nostres amants de la poesia sens dubte multiplicaran delícies i reflexions —i tant de bo si també més d’un contricions— en retrobar, radiants i nous en un aire serè, conceptes i valors poètics que ací de vegades temem que s’hagin fet vells abans d’haver-se elevat d’arran de terra.» Amb aquests mots, Carles Riba celebrava que el lector català pogués llegir en la nostra llengua un dels poetes més purs que va donar el segle XX. Apareguda l’any 1931 a les Publicacions de «La Revista», la traducció de Marià Manent, que ara recuperem, continua essent insuperable.

«Una molt bella tria de poemes que l’editorial Adesiara ha decidit recuperar. Una decisió feliç, certament, perquè l’edició d’aquests Poemes ens retorna a la vegada un apunt crític de Riba, la traducció de Manent i, per descomptat, la radiant serenitat de les paraules de Brooke.»
Pere Ballart, Lletres

«I la seva poesia segueix despertant delicades passions.»
Ignasi Aragay, Time Out

Vides seques

17.00 978-84-92405-31-2

La misèria i les privacions de la vida al nord-est del Brasil, les desigualtats insalvables entre els qui manen i els qui obeeixen o la manca generalitzada d’educació que ja va bé als primers per cometre els seus abusos de poder travessen com una daga la punyent història del mulato Fabiano i la seva família. Amb aquesta novel·la impressionant i commovedora, que va rebre el premi de la Fundació William Faulkner i que és tinguda per una obra mestra de les lletres brasileres, Graciliano Ramos va aconseguir que els desposseïts truquessin a la porta de la societat.

«Un llibre impressionant, de la mena d’obres que ens expliquen una història agònica, de condició exemplar. L’estil de Ramos refulgeix com la poesia autèntica.»
Jordi Llavina, Presència

«Ramos sap com administrar les desgràcies de la família de pagerols i aconsegueix que el lector pateixi amb ells i per ells, que desitgi la seva supervivència tot i comprovar que la seva condemna és inexorable.»
Jordi Nopca, Time Out

L’heresiarca i Cia.

20.00 978-84-92405-29-9

Capellans sacrílegs, drapaires de nissaga imperial, fundadors d’heretgies, barralers empedreïts, assassins canonitzats, raptors de noies casadores, poetes que comparteixen un mateix tovalló, visionaris que engalipen els turistes… Súmmum de la paròdia i la irreverència, però també reflex de les mil cares contradictòries de la vida, els personatges d’aquest llibre són la prova palmària del talent de l’autor. Com digué Philippe Soupault, «quan Apollinaire escrivia, adoptava voluntàriament el to del qui prediu l’avenir: era indiscutiblement excepcional», i no hi ha dubte que els contes de L’heresiarca i Cia. corroboren aquesta asserció.

«Amb goig saludem l’aparició de la traducció catalana d’un llibre esplèndid d’Apollinaire, el llibre de contes i narracions més solvent de l’autor.»
Jordi Llovet, El País

«Irreverent de cap a cap, regira les coses que s’havien cregut infal·libles i n’ensenya un revers terrible, de vegades sàdic, sense pietat sempre, basculant de la descripció suposadament realista a allò fantàstic.»
Anna Ballbona, Avui

«Al llarg dels més de vint contes d’Apollinaire passegen tot un seguit de personatges amb qui l’autor va haver de conviure i que descriu amb una pinzellada d’humor, irreverència i, sobretot, una finíssima intel·ligència per tal de mostrar les diferents cares de la humanitat.»
Àngels Gregori, Time Out

La meva ignorància i la de molts altres

14.00 978-84-92405-30-5

Petrarca, savi venerable, que ha obtingut els seus vastos coneixements després de molts anys d’estudi i de dedicació fervorosa a les lletres, és titllat d’ignorant per quatre joves pedants i malagraïts que el denigren perquè envegen la fama que ha assolit. Publicat tres anys abans de la seva mort i considerat el seu darrer gran tractat, aquest llibre constitueix l’assenyada defensa del vell mestre contra la falsa erudició, contra la xerrameca inútil dels setciències. Ara bé, com ell mateix afirma, quan la supèrbia humana desplega al vent les seves ales implumes, no hi ha res a fer: la cultura, avui com ahir, té mala peça al teler.

«Petrarca va escriure aquesta lletra per delimitar els límits de la pròpia ignorància i saviesa i els confins inabastables de la ximpleria i la ignorància de molta gent.»
Jordi Llovet, El País

«Tota una lliçó.»
Ignasi Aragay, Time Out

Lisístrata

12.00 978-84-92405-28-2

A l’Atenes clàssica, els polítics incompetents, moguts pels seus interessos de sempre, han tornat a portar la ciutat a fer la guerra contra Esparta. Com que ells són del tot incapaços de sortir-se’n, les dones de tot Grècia, encapçalades per Lisístrata, decideixen aturar el conflicte amb l’únic mitjà que tenen al seu abast: abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els homes fins que no es firmi la pau. Representada per primera vegada l’any 411 aC, aquesta comèdia genial ens demostra irremissiblement que les coses, després de tants anys, almenys en política, no han canviat pas gaire.

«Si el gran mèrit del traductor és que un oblidi que està llegint una traducció, aquesta Lisístrata ho aconsegueix. El lector s’ho passa de conya amb el traginar d’unes dones que són ja les nostres contemporànies.»
Enric Gallén, Presència

«És una lectura ideal per fer-la caure a un institut de secundària —i també per fer-se un tip de rialles els grans— si algun mestre mongívol o un pare retrògrad no se’ns escandalitza amb la tria.»
Carles Cabrera, Diari de Mallorca

El vicari de Wakefield

22.00 978-84-92405-27-5

El destí implacable i la malvestat humana disfressada de distinció aboquen el reverend Charles Primrose i la seva família, viva imatge de l’afabilitat i la virtut, a una espiral de desgràcies que els du a la ruïna i l’aflicció més absolutes. En aquesta tendra novel·la es demostra més bé que en cap altra, com va dir Giuseppe Tomasi di Lampedusa, que amb la força d’ànim i la bondat es pot superar la gran tragèdia de la vida. Devia ser per això mateix i per la destresa de Goldsmith a l’hora d’escriure-la que aquesta senzilla història va colpir especialment escriptors de la sensibilitat d’Austen, Goethe o Dickens.

«El principal motiu per llegir aquest llibre és que és ben escrit i ben traduït. No hi ha gaires novel·les que hagin aguantat tan bé el pas del temps.»
Xavier Cortadellas, Presència

Quartetes

14.00 978-84-92405-26-8

Si la nostra estada en aquest món és precària i fugaç; si les creences religioses no valen per a res; si fins els més savis són incapaços de resoldre els misteris de l’existència, ¿de què ens serveixen les pors, les inquietuds, la fe? L’escepticisme de Khayyam davant la vida esdevé en els seus poemes una poderosa exhortació al gaudi de la natura i dels plaers. I la força colpidora de la imatge poètica contrasta amb la concisió i la senzillesa dels versos en aquesta obra insubstituïble de les lletres universals que va meravellar, entre molts altres autors, figures tan destacades com T. S. Eliot, Ezra Pound o Marguerite Yourcenar.

«Hi ha pocs llibres que originin una fiblada profunda i veritable en el lector. Una fiblada que és també una sensació d’ulls com plats, de regirament intern, d’al·lucinar i de fer-li sentir que ha trobat escrit d’una manera precisa i justa allò que, sense saber-ho, feia temps que volia dir.»
Anna Ballbona, Presència

«Entre l’amargor i el carpe diem, la condensació d’alguns poemes de Khayyam és un miracle en quatre versos.»
Enric Sòria, El País

«Allunyat de fanatismes, conscient del caràcter efímer de l’existència, Khayyam ens desafia a fer un exercici de saviesa i de plenitud.»
Carles Duarte, El Periódico

«Obriu per on obriu el llibre, les quartetes us salten al damunt carregades de sentit i saviesa, ritme i forma, ironia o sarcasme, lleugeresa i contundència.»
Àlex Susanna, El Mundo

«Omar Khayyam és un poeta clàssic, com Virgili, el Dant, Matsuo Basho, Ausiàs March o Góngora. Aquesta edició bilingüe permetrà al lector català constatar-ho en cada un dels versos.»
Jordi Llavina, Avui

Contes de Provença

20.00 978-84-92405-25-1

Artífex de la renaixença de les lletres occitanes i descobridor de Frederic Mistral (de qui fou mestre), Josèp Romanilha va saber recollir en els seus contes el batec de la vida i de les riques tradicions de Provença. Una llengua saborosa i un gran nombre de situacions insòlites i inesperades, en les quals prevalen l’humor bonhomiós i la sornegueria dels personatges de vegades molt semblants als que trobem al Decameró o a les comèdies de Molière, ens mostren la imatge més diàfana i rutilant de la saviesa popular, que, com tothom sap, no acostuma a ser mai «políticament correcta».

«Un company de lectura que es fa estimar alegrement i admirar de debò.»
Joan Triadú, Avui

«Romanilha treballa de manera magistral, en uns textos en què no falta ni sobra res, i recupera, a més, el gust pels recursos propis de la narració recitada a la vora del foc, que és la forma més autèntica i essencial del conte.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

«Amb ell visitem una Provença divertida, de gats, de cans, de sants i de pecadors.»
Joan Daniel Bezsonoff, El Temps

Llàstima que sigui una puta

16.00 978-84-92405-24-4

Menys innocent que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actual, aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor d’una manera del tot moderna, fins al punt que el tractament que Ford hi fa de l’incest va provocar que fos suprimida de les edicions fins al segle XX. La racionalitat, la passió, el poder i la vehemència que mouen els personatges contrasten radicalment amb la comicitat descarnada molt propera a l’humor negre que travessa l’obra, i això la converteix en una joia única de la dramatúrgia europea de tots els temps.

«La peça és d’una modernitat que difícilment suporta els temps políticament correctes.»
Avui

La neu i altres complements circumstancials

18.00 978-84-92405-23-7

La vida i la mort, el temps i el paisatge, la poesia i els amics, les antigues contalles i els costums que es perden, tot plegat esdevé en l’obra de Xuan Bello esplèndida literatura que ens ha de servir per a comprendre, entre moltes altres coses, els destrets d’una terra mil·lenària que, si no canvien molt les coses, anirà de mal borràs. No hi ha dubte que la lectura de La neu i altres complements circumstancials —segurament el llibre de relats més intimista i personal de l’autor— ens ha de fer adonar que nosaltres som com a poble, tal vegada sense ser-ne gaire conscients, molt afins als asturians.

«Els textos de La neu i altres complements circumstancials semblen pensats perquè el lector s’hi deixi portar, a petits glops.»
Vicenç Pagès, El Periódico

«Una obreta deliciosa.»
Jordi Llavina, Presència

«És un llibre necessari, encara que el nostre món, cada dia que passa més allunyat de les veritables necessitats espirituals dels humans, no el reclami, com no es reclama res que faci pensar o somogui les consciències.»
Teresa Costa-Gramunt, Diari de Vilanova

Cançoner de Ripoll

12.00 978-84-92405-20-6

Descoberts per Lluís Nicolau d’Olwer entre els textos miscel·lanis del manuscrit 74 del fons del monestir de Ripoll, els Carmina Riuipullensia que el mateix Nicolau atribuí a un «Anònim enamorat» i que se solen datar vers el darrer terç del segle XII constitueixen, sense cap mena de dubte, el recull poètic escrit en llatí més important del patrimoni literari del nostre país. El cançoner inclou vint composicions, de tema eròtic i mètrica variable, que l’agermanen indiscutiblement amb els Carmina Burana, el corpus de poesia més preat de les lletres llatines medievals.

«No fa ni un segle que llegim el Cançoner, però el valor és inqüestionable, ja que se situa a la cruïlla entre la fi de la gran tradició lírica de l’antiguitat llatina i l’esclat dels trobadors, en la línia de la poesia goliardesca, la dels Carmina Burana
Xavier Dilla, El País

«Una petita joia de la nostra literatura.»
Miquel Desclot, Revista de Girona

Igualtat entre els homes i les dones / Greuge de les dones

11.00 978-84-92405-22-0

Per bé que potser semblaria sobrer que algú volgués demostrar avui en dia la igualtat dels homes i les dones, l’afirmació d’aquesta igualtat en l’àmbit de les lletres encara més si tenim en compte que provenia de la ploma d’una dona degué causar un enorme rebombori al començament del segle XVII. L’evidència dels raonaments, la solidesa de l’argumentació i els testimonis irrefutables que es presenten en els dos tractats que conformen aquest volum, amb els quals Marie de Gournay s’avançà de molt a la seva època, expliquen, sens dubte, l’oblit injustificat a què han estat sotmesos.

«Seguint la mateixa senda que Montaigne, el seu admirat mestre, en aquests escrits dialoga amb els clàssics i es mostra sincera, planera i directa.»
Ignasi Aragay, Avui

«Marie Le Jars de Gournay era un dona d’una vastíssima cultura, que escrivia amb un estil brillant i que actuava amb coratge i des d’una admirable llibertat de criteri.»
Carles Duarte, El Periódico

Escrits o Mitologia personal

18.00 978-84-92405-21-3

La sobirania irrebatible de l’inconscient, l’eclosió lliure i il·limitada dels instints més pregons, el lirisme captivador que ens ofereixen els relats d’aquest llibre, en què Embirikos combina de manera magistral la poètica surrealista amb l’immens llegat de la tradició grega, evoquen, a qui els ha llegit, aquests mots que l’autor escriu en el text que fa de pròleg: «I així un nou món s’obrí davant meu, com una florida inesperada de meravelles inesgotables. Un món al voltant meu i a dins meu, infinit i incalculable, un món veritablement fascinant.»

Lenz

14.00 978-84-92405-19-0

La insignificança de l’ésser humà davant la natura, l’abisme tenebrós de l’existència, la crisi del jo creatiu en un món en plena transformació i el gran crepuscle del classicisme de Weimar, projectant-se contra un horitzó dramàtic fet de paisatges romàntics i d’esquizofrènia, acompanyen la figura corprenedora de Reinhold Lenz, el poeta que, en paraules de Goethe, «travessà com un meteor fugisser l’horitzó de la literatura alemanya i tornà a desaparèixer sobtadament». Büchner, basant-se en testimonis de l’època, ens el mostra en l’instant precís d’aquesta desaparició, xipollejant en les aigües negroses de la follia i arrapant-se a les desferres de la raó, la religió i la poesia.

«Un llibre de pes, gairebé imprescindible, una obra capaç de suscitar un inesgotable volum de reaccions, anàlisis i interpretacions, i, adés i adés, una notable quantitat de suggeriments literaris.»
Víctor Gayà, El Temps

La monja

22.00 978-84-92405-17-6

Suzanne Simonin, tercera filla d’un matrimoni benestant, és obligada pels seus pares a prendre els hàbits en plena adolescència. El seu bon cor, la seva bellesa i la manca absoluta de vocació que demostra topen de manera indefectible amb la infausta realitat dels convents: la maldat, l’enveja, la rancúnia i les passions reprimides de les «germanes» li fan la mort desitjable i palesen massa bé la mesquinesa dels éssers humans. En aquesta novel·la, molt controvertida en el moment de la seva publicació, Diderot s’esplaia amb les aberracions de l’estat religiós i alhora entona un cant resolut a la llibertat i a la vida.

«Allò que més interessava Diderot no eren les brutícies ni l’anticlericalisme més tronat, sinó entrar a fons en la naturalesa humana —en la tragèdia de veure una voluntat individual sotmesa al poder d’una institució avalada per l’Església—. Si hagués tirat pel dret, La monja no seria l’obra mestra, que, sens dubte, és.»
Jordi Llovet, El País