• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Ilíada

45.00 978-84-16948-32-1

La Ilíada és el poema èpic més antic de la literatura grega i l’obra principal que va conformar la identitat dels grecs com a poble. Al costat de l’Odissea, ha influït decisivament, al llarg dels segles, en la cultura occidental. La ira d’Aquil·leu contra Agamèmnon, els combats acarnissats entre aqueus i troians, la darrera trobada d’Hèctor i Andròmaca, els enganys i les ingerències dels déus, la mort de Pàtrocle o la compassió del victoriós Aquil·leu davant les súpliques del vell Príam són alguns dels episodis més impressionants i inoblidables de la guerra de Troia que han acompanyat els lectors —i els oients— de totes les èpoques, i que trobareu en aquest volum gràcies a l’esplèndida traducció de Montserrat Ros.

«Juntament amb les de Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Josep Carner, Andreu Nin i Joaquim Mallafrè, la Ilíada de Montserrat Ros se situa en el primer rengle de les grans traduccions de la literatura catalana. No, no exagere.»
Enric Iborra, La serp blanca

«Tinc la certesa que Joan Solà hauria saludat aquesta magna traducció de la Ilíada feta per Montserrat Ros amb paraules d’encomi —i gosaria dir que, fins i tot, d’entusiasme—. I és que ens trobem davant un autèntic esdeveniment filològic i editorial: una obra mestra. La traducció de Ros és un prodigi de bellesa i precisió.»
Jordi Llavina,  Ara

«Un dels grans esdeveniments editorials d’aquest any.»
Bernat Puigtobella, Núvol

Epigrames

45.00 978-84-16948-81-9

Gairebé dos mil·lennis després de la composició d’aquests poemes punyents i extraordinaris, sembla que la humanitat no ha canviat pas gaire: espavilats, lladres, vells lascius, caçadors d’herències, aprofitats, nou-rics, bagasses i un seguit inacabable de personatges ens ensenyen que les més nobles virtuts i els vicis més abjectes no passen mai de moda. Diuen els entesos que per conèixer de debò l’antiga Roma cal llegir indefectiblement el Satíricon de Petroni i els Epigrames de Marcial. Però pareu compte: com passa amb el roser, que ens captiva l’olfacte per l’aroma i la vista pel color de les roses, de tant en tant aquests epigrames us poden sorprendre amb una temible fiblada.

«Marcial en estat pur: lúcid, irònic, desvergonyit, adulador dels poderosos i, sovint, molt rigorós amb els febles. Un poeta molt del nostre temps!»
Jordi Llavina, La República

«Jaume Juan Castelló ja ens havia regalat a la mateixa editorial Adesiara un Horaci i un Ovidi memorables. Ara ens ofereix íntegrament, en un català sense censures ni autocensures morals, un Marcial excepcional, alegre i punyent, sense pudor, obscè, procaç, alhora moralista i misogin, sempre jovial i divertit a l’orella diligent, lúcid analista de la naturalesa humana, implacable censor de vicis i falses virtuts.»
Manel Garcia Sánchez, El País

1 14 15