• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

La sonata del clar de lluna

10.00 978-84-92405-53-4

L’any 1956, el poeta Dimitris Doukaris, amic de Ritsos, va anar a la casa atenesa de la poetessa Melissanthi per expressar-li el condol per la mort del seu marit. Quan va arribar l’hora del comiat, la dona li va dir que l’acompanyaria fins al cap del carrer. I després un tros més, i un altre, fins que van arribar a casa d’ell. Després ella se’n va tornar. El carrer feia pujada. Quan va arribar al capdamunt del turó, la seva silueta vestida de dol es va retallar contra la lluna plena que naixia. Aquesta senzilla anècdota que Doukaris explicà al seu amic va donar peu a aquest monòleg poètic, un dels més bells que s’hagin escrit mai.

«Fa goig llegir un poeta gran, però quan ens arriba en una traducció d’aquesta categoria, el plaer es multiplica fins a l’extrem en què el dolor que expressa s’atenua. La casa esquerdada de què parla Ritsos és un monument a la bellesa.»
David Castillo, El Punt / Avui

«En la Grècia actual de vagues generals i famílies arruïnades, quants grecs no deuen buscar refugi en Iannis Ritsos?»
Ignasi Aragay, Ara

«Una injecció de pathos que fa parlar el silenci.»
Anna Carreras, Time Out

Clara, o sobre la vinculació de la natura amb el món dels esperits

Clara és la lliuta cos a cos d’un home contra la mort. Colpit per una devastadora tragèdia personal, Schelling es treu la toga del pensador acadèmic i mobilitza tots els seus recursos per defensar la idea de la permanència de la vida en un altre pla de la realitat. Sumit pel dolor en un estat d’esperit ensems lúcid i delirant, l’autor assoleix en aquesta obra un equilibri entre la profunditat conceptual i la delicadesa de sentiment que gairebé no té precedents en la literatura filosòfica. ¿Quins són els límits de la matèria? ¿Quin lloc ocupa l’home en el cosmos? ¿Com se’ns manifesta el món espiritual? Text visionari i nocturnal, quinta essència de la sensibilitat romàntica, Clara és una exploració al·lucinant sobre els límits de l’existència i sobre la relació entre l’home i la natura.

«He xalat com un vedell amb Clara, un diàleg filosòfic sobre la naturalesa humana, la mort i el més enllà, obra de gran altura literària (altura literària, sí)»
Jordi Llavina, La Vanguardia

«Un dels llibres de filosofia més peculiars, i personals, de tot el Romanticisme alemany, un llibre adolorit i meravellós que és la més arravatada refutació de la mort que ha gosat confegir, fins on jo sé, un cap occidental»
Enric Soria, El País

1 14 15