• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Carretera enllà

20.00 978-84-92405-74-9

Publicat per primer cop el 1925, Carretera enllà és el llibre d’un «turista intel·ligent» que, amb unes observacions increïblement perspicaces i profundes sobre persones i llocs, sobre l’art i la ciència, parla de nosaltres mateixos. Els ramats de turistes avorrits que van als llocs de moda perquè ho diu la «convenció» i no pas perquè els agradi viatjar, l’enganyosa fascinació per la natura dels habitants de les ciutats, el procés d’erotització de la música popular, la persistència de certes persones a assistir a cada estrena teatral —encara que l’obra representada sigui una animalada—, els perills de l’oci excessiu i moltes altres qüestions ben actuals obliguen el lector a fer-se preguntes, a qüestionar-se el que llegeix com si fos escrit per a ell.

«Feliç doble reivindicació: Huxley i Tasis. El llibre és ple de perles fruit de la lúcida i heterodoxa mirada d’un observador que sap situar-se au-dessus de la mêlée
Ignasi Aragay, Ara

Carta a la posteritat / Carta a Boccaccio

12.00 978-84-92405-00-8

Petrarca, figura cabdal del Renaixement, ens ha deixat un llegat literari impressionant, tant per la quantitat com per l’elevació del seu pensament; en són un magnífic compendi les dues cartes que publiquem. La primera va dirigida a la posteritat, és a dir, a tots nosaltres, i ens cal llegir-la: és una autobiografia ensems objectiva i apassionada. La segona, una epístola adreçada al seu gran amic Giovanni Boccaccio, és una mena d’apologia de la seva vida i de la seva tasca; en ella es mostra plenament conscient de la transcendència dels seus estudis i de la seva obra, destinada a obrir nous camins en el llindar d’una nova època. Les dues cartes poden ser llegides com un testament vital i literari de l’humanista per excel·lència.

«Aquesta feliç publicació és oportuna per capbussar-nos en el món interior i les contradiccions d’un dels grans poetes i humanistes del Renaixement.»
Antoni Gómez, Levante

Cartes sobre l’educació estètica de l’home

16.00 978-84-16948-20-8

Publicades per primera vegada el 1795, aquestes cartes signifiquen el primer esforç de Schiller per sistematitzar el seu pensament filosòfic en tots els seus vessants i constitueixen un intent d’establir, en l’època més esplendorosa de la cultura germànica, un lligam entre els problemes de moral, d’estètica, de filosofia de la història i de política del seu temps, temes que els seus contemporanis havien tractat d’una manera parcial i sovint inconnexa. Com afirma Jordi Llovet a la introducció del volum, «pocs llibres han assolit, en la història dels textos sobre estètica, una importància i una repercussió tan grans i tan perdurables».

«Ara que la política s’ha apoderat de les nostres vides, ara que hem esdevingut ciutadans obsedits per la llibertat, ara és el moment de dir, amb Schiller, que només la bellesa ens salvarà. Francament, és un autèntic plaer estètic i intel·lectual llegir Schiller vist per Llovet.»
Ignasi Aragay, Ara

«Llegir avui en dia aquestes cartes després de fer un repàs a la graella televisiva ens obre molts punts de reflexió que, si seguim fins al final, ens diran molt de la societat en què vivim.»
Damià Alou, Ara

«Aquesta correspondència sintetitza i condensa un pensament no exclusivament des dels aspectes formals, sinó que s’endinsa en qüestions morals fonamentals per bastir una de les grans catedrals de la cultura alemanya.»
David Castillo, El Punt/Avui

Casar-se

24.00 978-84-16948-86-4

El matrimoni, sosté Strindberg, va ser una invenció de la societat benestant per mantenir la família, les propietats i la posició. I, fent això, les classes altes van fer recular l’instint natural tot qualificant-lo de sensualitat i dissimulant-lo amb la galanteria. Atacs contundents contra les relacions matrimonials del gran món, pulles lacerants contra l’incipient feminisme de l’època (que, com deia l’autor, «afecta només la dona culta i és, per tant, una qüestió de camarilla»), els relats que conformen aquest llibre inclassificable van suscitar les ires de la burgesia —però també l’aclamació de les classes populars— i un judici que l’escriptor finalment va guanyar, tot i que li va malmetre força la salut mental.

Clara, o sobre la vinculació de la natura amb el món dels esperits

Clara és la lliuta cos a cos d’un home contra la mort. Colpit per una devastadora tragèdia personal, Schelling es treu la toga del pensador acadèmic i mobilitza tots els seus recursos per defensar la idea de la permanència de la vida en un altre pla de la realitat. Sumit pel dolor en un estat d’esperit ensems lúcid i delirant, l’autor assoleix en aquesta obra un equilibri entre la profunditat conceptual i la delicadesa de sentiment que gairebé no té precedents en la literatura filosòfica. ¿Quins són els límits de la matèria? ¿Quin lloc ocupa l’home en el cosmos? ¿Com se’ns manifesta el món espiritual? Text visionari i nocturnal, quinta essència de la sensibilitat romàntica, Clara és una exploració al·lucinant sobre els límits de l’existència i sobre la relació entre l’home i la natura.

«He xalat com un vedell amb Clara, un diàleg filosòfic sobre la naturalesa humana, la mort i el més enllà, obra de gran altura literària (altura literària, sí)»
Jordi Llavina, La Vanguardia

«Un dels llibres de filosofia més peculiars, i personals, de tot el Romanticisme alemany, un llibre adolorit i meravellós que és la més arravatada refutació de la mort que ha gosat confegir, fins on jo sé, un cap occidental»
Enric Soria, El País

Confessions d’una màscara

20.00 978-84-16948-63-5

Dins les fèrries i immutables estructures tradicionals del Japó dels anys trenta i quaranta del segle passat, amb la guerra de rerefons, en Koo-chan, un jove esmerlit i malaltís (alter ego de l’autor), s’inicia en la vida i descobreix que els impulsos que el mouen són ben diferents dels de la resta dels joves de la seva edat: les noies no li fan ni fred ni calor; l’olor de suor dels cepats portadors d’excrements i els pantalons arrapats dels xicots que fan gimnàstica l’esperonen d’allò més en la seva descoberta del sexe, i, per acabar-ho d’adobar, sent una fascinació irrefrenable pels vessaments de sang i per la mort. Per sobreviure li cal una màscara, una màscara que, en massa èpoques fosques de la història, ha permès camuflar, al Japó i a tot arreu, el jo veritable de moltes persones.

«Una exquisidesa de novel·la en què la màscara resultant –el retrat moral del personatge– revela el rictus amarg de la vida. Un exercici magistral sobre la confusió de sentiments, la por i la rebel·lia que no acaba de manifestar-se mai del tot.»
Jordi Llavina, Ara

«Una novel·la punyent, corprenedora, esborronadora.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

Consells sobre política / A un governant incompetent

14.00 978-84-92405-44-2

Els grecs van crear la democràcia; els romans van evidenciar que amb una bona organització es podia governar el món; però, ben mirat, no és or tot el que lluu. Servint-se d’abundants exemples del passat, Plutarc ens ofereix una valuosíssima exposició de l’activitat política: la vida privada dels governants, la credibilitat i l’eficàcia dels discursos, els «favors» als amics i els avantatges de tenir coneguts a les altes esferes —i moltes altres qüestions d’aquesta mena— demostren que, al capdavall, la política no ha canviat pas gaire d’ençà de l’antiguitat, i això fa d’aquest llibre una guia excel·lent tant per als polítics (amb vocació o sense) com per als ciutadans (indignats o no).

«Sembla que no hagin passat les centúries. Tot ens sona estranyament familiar. Els polítics catalans haurien de llegir Plutarc.»
Ignasi Aragay, Ara

«Gràcies als déus, encara hi ha petites alegries que ajuden a desempolsar-se el tedi oceànic de les campanyes electorals.»
Quim Torra, Catalunya Oberta

«Ens arma d’argumentacions sòlides per assenyalar amb el dit aquells que han desatès les seves responsabilitats envers el poble, per dir-ho a la manera grega.»
Ada Castells, «Culturas», La Vanguardia

«Benvinguda aquesta excel·lent edició de Montserrat Nogueras, i glòria a aquesta iniciativa quasi inconcebible al país nostre ateses les barbaritats que se li escapen al conseller.»
Jordi Llovet, El País

«Un volum deliciós.»
Francesc-Marc Álvaro, La Vanguardia

«Plutarc ofereix una mena de màster en política, encara ben vigent.»
Xavier Coromina, El Punt / Avui

Contes de Provença

20.00 978-84-92405-25-1

Artífex de la renaixença de les lletres occitanes i descobridor de Frederic Mistral (de qui fou mestre), Josèp Romanilha va saber recollir en els seus contes el batec de la vida i de les riques tradicions de Provença. Una llengua saborosa i un gran nombre de situacions insòlites i inesperades, en les quals prevalen l’humor bonhomiós i la sornegueria dels personatges de vegades molt semblants als que trobem al Decameró o a les comèdies de Molière, ens mostren la imatge més diàfana i rutilant de la saviesa popular, que, com tothom sap, no acostuma a ser mai «políticament correcta».

«Un company de lectura que es fa estimar alegrement i admirar de debò.»
Joan Triadú, Avui

«Romanilha treballa de manera magistral, en uns textos en què no falta ni sobra res, i recupera, a més, el gust pels recursos propis de la narració recitada a la vora del foc, que és la forma més autèntica i essencial del conte.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

«Amb ell visitem una Provença divertida, de gats, de cans, de sants i de pecadors.»
Joan Daniel Bezsonoff, El Temps

Contra un ignorant que comprava molts llibres / Un intel·lectual sense cultura

14.00 978-84-92405-63-3

Com una malaltia inguarible que a casa nostra hom sol associar cada vegada més a un dia determinat del calendari, a l’antiga Grècia ja hi havia ignorants i aprenents d’intel·lectual que compraven llibres sense saber què adquirien i sense entendre res del que s’hi deia. Això sí, tal com ha passat en gairebé totes les èpoques, ells, ben cofois i orgullosos, presumien de savis. Llucià, home cultivat i excel·lent coneixedor del grec, arremet de manera despietada contra el funest «exhibicionisme» cultural de què fan gala els destinataris d’aquests opuscles, delerosos, ves per on, de practicar altres activitats no tan literàries.

«Magnífica, exhaustiva i alliçonadora síntesi de l’art del llibre. Bravo, bravissimo»
Jordi Llovet, El País

Converses de meuques

12.00 978-84-92405-04-6

Tema tabú per excel·lència en la majoria dels pobles, les meuques poden ufanar-se, sens dubte, d’exercir l’ofici més antic del món. Tingudes sovint per promotores de tota mena d’agressions als bons costums i a la decència de societats no gens mancades d’hipocresia, elles no han deixat mai de treballar a preu fet. En aquest llibre, Llucià ens les presenta en el context de les seves converses íntimes, quotidianes, on les vastes possibilitats de la professió meretrícia es combinen amb la gràcia, l’animació i l’espontaneïtat d’unes situacions que, si bé tenen lloc a l’antiga Grècia, són, pel seu caràcter profundament humà, ben actuals.

«L’edició és magnífica; les notes, excel·lents; la traducció, gloriosa. I Llucià, com diria Flaubert, és hénorme (amb hac). Quanta felicitat queda en el món entre les pàgines dels llibres!»
Jordi Llovet, El País

Correspondència amb Goethe

25.00 978-84-92405-97-8

«¿Com és possible que no se’n parli arreu, del teu amor? ¿Què ha passat, d’aleshores ençà, que sigui memorable?» Tan sols uns quants iniciats, com Rilke —de qui són aquests mots—, han estat capaços de veure en les cartes de Bettine von Arnim un dels cims de l’expressió de l’amor absolut i incondicional, un amor que no necessita ser correspost perquè conté la crida i la resposta. L’admiració que professava a l’idolatrat Goethe, que s’acostava a la seixantena i ja havia assolit la glòria literària, va fer que la correspondència que la jove escriptora mantingué amb el poeta esdevingués una exquisida obra literària que ens continua captivant a tots.

PREMI PEN DE TRADUCCIÓ 2016

«Bettine és l’escriptora que sap expressar l’amor més absolut i incondicional, la qual cosa no deixa de ser una creació artística que es basta a ella mateixa.»
Valèria Gaillard, El Punt/Avui

Cranford

20.00 978-84-92405-65-7

Amb una amable ironia, molt propera a la que trobem en certes obres de Jane Austen, Cranford ens presenta la vida quotidiana d’un poblet anglès de la primera meitat del segle XIX. Novel·la divertida i captivadora sobre les trifulgues d’un grup de dones de mitjana edat lleugerament excèntriques i ridículament esnobs que viuen apartades de la modernitat, conté alhora, darrere les aparences, la vanitat i les petites preocupacions de les protagonistes, una reflexió sobre problemes de gènere, socials i econòmics molt vigents en l’època en què va ser escrita, i encara ben rellevants avui dia.

«La seva enorme capacitat narrativa, la seva profunda sensibilitat humana i la seva aguda percepció de les problemàtiques socials, en un moment de profunds canvis, en fan una narradora d’aquelles els llibres de les quals es comencen i no es deixen fins al final.»
Stefano Cingolani, Lletres

Crepuscle dels ídols

20.00 978-84-16948-87-1

Llibre de maduresa, el darrer del qual Nietzsche va poder controlar l’edició, el Crepuscle dels ídols és una superba introducció a tota la seva filosofia i una mostra preexcel·lent de la seva particular manera de «filosofar amb el martell», tal com indica el subtítol de l’obra. El filòsof hi identifica la decadència de l’Europa del segle XIX i malda per destruir-ne els fonaments ideològics, a fi de revertir-los i transcendir-los per mitjà de la transvaloració de tots els valors (Umwertung aller Werte). La major part dels escriptors, dels pensadors, dels artistes i dels erudits del seu temps hi són fulminats pels dards dels seus aforismes, que esdevenen per a nosaltres, lectors del segle XXI, esclats fulgurants en una època de creixent penombra intel·lectual.

«Vet aquí un llibre, doncs, tan aconsellable com les millors pàgines dels altres dos grans revolucionaris dels sistemes socials, l’individu i els valors, poc abans o després de Nietzsche: Marx i Freud.»
Jordi Llovet, El País

Davant la cadira elèctrica: Sacco i Vanzetti

18.00 978-84-92405-39-8

Publicat pel Comitè de Defensa de Sacco i Vanzetti el 1927, poc abans de l’execució dels dos homes, Dos Passos analitza en aquest llibre la caça de rojos dels anys 1919-1920 —el context polític de la detenció i el procés dels dos anarquistes italians, inculpats d’un atracament que no havien comès—, examina els judicis i demostra que l’acusació va ser un muntatge per a incriminar dos innocents pel sol fet de ser immigrants i militants radicals. Aquest assaig sobre l’escàndol judicial més infame de la història dels Estats Units, només comparable a l’afer Dreyfus, és una prova concloent de les barbaritats que poden arribar a cometre els governs, per més «democràtics» que es proclamin.

«Amb precisió, la formidable crònica en forma d’assaig periodístic de Dos Passos ens endinsa en uns anys prou perillosos per als rebels i per als inconformistes.»
Daniel Bossio, BCNCultura

De Barcelona a l’Havana… passant per Darnius

20.00 978-84-16948-71-0

De Barcelona a l’Havana… passant per Darnius (1942) va ser un dels primers llibres publicats en català a Mèxic i un testimoni directe de l’èxode del 1939. El volum narra, en primera persona i a través de disset cròniques, el periple d’exili de Josep M. Poblet des que va marxar de Barcelona fins que va arribar a Cuba, a primers de juliol del 1939. L’autor posa de manifest, en un to afable i bonhomiós, el xoc que li va suposar el Nou Món, en contraposició amb la Catalunya d’abans de la guerra, però sense perdre mai l’optimisme, i amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes com a divisa personal. Aquest llibre és indubtablement un document literari de gran valor històric que restitueix una veu heterodoxa i singular entre els diversos testimonis que posseïm de la diàspora catalana.

«Poblet es mostra, en aquestes pàgines acolorides i saboroses, com un home resolt a aprofitar al màxim el que li arribi d’una experiència que no desitjava, però que no pot defugir. Aquesta em sembla que és la gràcia principal d’aquest aplec de disset cròniques que abasten des de la fugida del país fins a l’arribada i establiment a Cuba.»
Jordi Llavina, La República

De la pau i del combat

22.00 978-84-943844-0-0

Molt diferent, per l’estil i pel contingut, de les obres que va publicar abans de la guerra civil, aquest llibre es pot considerar el testament vital i literari de Josep Pous i Pagès. Les narracions que s’hi apleguen, escrites a l’exili francès i molt influïdes pels Pensaments de Pascal, són una magnífica descripció de la misèria i la grandesa de la condició humana: la tràgica soledat de l’expatriat, les angúnies de viure una guerra rere l’altra, l’angoixa existencial del vagabund, però també els agradables records de la infantesa, l’esplendor del paisatge, la joia de la música o la bonhomia de la gent donen a aquestes pàgines una bellesa poètica realment admirable.

«Pous i Pagès mostra la seva cara més romàntica i transcendent, sempre amb l’ideal d’una Catalunya civilitzada. Des del seu present tràgic, idealitza el passat per no perdre l’esperança en el futur.»
Ignasi Aragay, Ara