• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

L’última temptació de Crist

26.00 978-84-16948-10-9

En Jesús és un senzill fuster de Natzaret que fabrica creus per als romans. Malvist pels jueus perquè col·labora amb l’ocupant fornint-li el material per als suplicis, i sentint-se culpable d’haver abocat a la prostitució la seva cosina Maria Magdalena, decideix purificar-se en un monestir del desert i inicia, a continuació, la seva tasca evangelitzadora acompanyat d’uns deixebles pusil·lànimes i toixos que l’abandonen quan les coses comencen a anar mal dades. Només la Temptació, companya perseverant, el segueix allà on va, i fins i tot quan en Jesús és a la creu, li posa al davant, en forma de somni, el veritable paradís. Una versió diferent de l’Evangeli segons els uns, una blasfèmia intolerable segons els altres, el cert és que aquesta novel·la excepcional no deixarà el lector indiferent.

«Parla del que hi ha de Déu en l’home i del que hi ha de l’home en Déu. Tot com en una contalla sentida vora el foc, mentre espetarreguen unes branques a la foguera i cada Homo sapiens se sent, al seu interior, com una criatura única que mereix la immortalitat.»
Joan Garí, Ara

Cal·lírroe

25.00 978-84-19908-05-6

La bellíssima Cal·lírroe, una noia siracusana de noble llinatge, s’enamora del formós Quèreas i s’hi acaba casant, però la gelosia d’ell ocasiona accidentalment la mort de la jove, o, si més no, això és el que pensen els seus conciutadans, que l’enterren amb tots els honors. Rescatada viva per un lladre de tombes, Cal·lírroe és venuda a Milet, on trobarà tota mena de contratemps. Paral·lelament, Quèreas, assabentat per atzar que la seva dona ha estat raptada, emprèn un viatge ple de perills en cerca de l’estimada, viatge que el duu moltes vegades al llindar de la mort. Però la passió dels enamorats fa possible, com calia esperar, el retrobament definitiu. Qualificada sovint de romàntica, aquesta novel·la és, comptat i debatut, una esplèndida història d’amor.

Provincianes

25.00 978-84-19908-00-1

Les Provincianes són una obra de circumstàncies sobre les disputes entre els jansenistes i els jesuïtes a la França del segle XVII. L’enginy de Pascal, elevant els debats de l’anècdota a la categoria, les va saber convertir en una obra clàssica. Són divuit espaterrants «cartes obertes», anònimes i clandestines, escrites per un parisenc, primer a un amic provincià per informar-lo dels tripijocs de la Sorbona i de la laxitud de la moral jesuítica, i després als jesuïtes mateixos per reprotxar-los la seva política maquiavèl·lica. Pascal hi denuncia el verbalisme teològico-polític, la moral acomodatícia, l’esperit de partit i la tàctica de la desqualificació, és a dir, quatre vicis, considerats avui «de manual», que fan que aquest llibre sigui d’una actualitat permanent.

Heroides

25.00 978-84-16948-69-7

¿Què sentia Ariadna traïda pel seu amant i abandonada en una illa deserta? ¿Com és que Hèlena es va deixar seduir per Paris? ¿Quines angoixes afligien Penèlope després de vint anys d’absència del marit? ¿De què es dolien Fedra, Dido o Medea en els moments crucials de les seves històries? Amb un enginy extraordinari i una enorme voluntat d’experimentació, Ovidi ens presenta una col·lecció de vint-i-una cartes en vers en què dóna veu a algunes heroïnes mítiques, i també a alguns herois, decidit a explorar, no sense una bona dosi d’ironia i de manipulació juganera, els sentiments, les emocions i els turments que suscita l’amor.

Tal qual

25.00 978-84-16948-52-9

Els mèrits de la literatura, la pintura, la música i les arts en general dins d’una societat cada vegada més dominada per la «ciència»; la dignitat dels versos; la dubtosa oposició entre clàssics i moderns; els encerts i els punts febles de les religions; el capteniment de la gent assenyada davant de l’estupidesa de la majoria; la naturalesa i els límits del pensament humà… Per mitjà de breus anotacions –sovint tan sols per mitjà d’enginyosos aforismes–, Valéry ens convida en aquest llibre a una festa per a l’intel·lecte, un lluminós estat de la qüestió sobre la nostra civilització, sobre l’evolució o el retrocés intel·lectual de la humanitat i, principalment, sobre el paper de la literatura en la formació de l’esperit de les persones.

PREMI SERRA D’OR DE TRADUCCIÓ 2021

«Un quadern de notes per obrir les ments, un dels millors conjunts d’aforismes, on els jocs de paraules, paradoxes, comparacions, metàfores ens porten a un pensament lúcid i, alhora, canviant, d’una modernitat aclaparadora.»
David Castillo, El Punt/Avui

«El llibre és ple de moments lúcids, molts d’ells escrits de matinada, que colpegen el lector.»
Berta Galofré Claret, Núvol

«Un d’aquells llibres que fan gran una literatura.»
Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari

«Tots els pensaments que Valéry va escriure, sempre entre l’alba i l’hora d’anar a treballar en una feina burocràtica (com Kafka), posseeixen la mateixa lluïssor que les coses més intel·ligents que es puguin llegir en els annals de la literatura francesa moderna i contemporània.»
Jordi Llovet, El País

«El text de Valéry hauria de ser a totes les cases, i encara que el poeta va escriure aquest seguit de reflexions, aforismes, idees sobre l’home, l’estupidesa, la civilització, els nostres límits, la literatura, la pintura, la música i les arts en general en vuit quaderns per no ser llegits, el cert és que fer-ho és una autèntica festa. I tenir-ho traduït en català per Antoni Clapés, i amb una introducció de Jordi Marrugat, encara més.»
Xavier Graset, El Punt/Avui

«Aquests pensaments, per la seva capacitat de transcendir l’anècdota, per l’agudesa del seu sentit crític, no han perdut vigència. Com en tots els llibres d’aquestes característiques, cap lector dirà que l’encerta sempre, però sí que haurà de reconèixer que la immensa majoria de les seves afirmacions són de mal rebatre i que, mentre existeixi la literatura, orientaran el nostre criteri.»
Manuel Castaño, El País

Odes

25.00 978-84-16948-49-9

Hi ha molt pocs llibres que hagin tingut una influència tan profunda al llarg de la història com aquestes Odes. Poeta contingut, sobri i amb un gust exquisit, Horaci hi reivindica la poesia lírica com a gènere literari i, amb majestuosa elegància i volguda diversitat, ens fa reflexionar sobre les qüestions essencials que sempre han atret la humanitat: l’ideal de saviesa, la brevetat de la vida, les conseqüències de l’amor en totes les seves variants, el significat de l’amistat, la imminència de la mort o la futilitat de les riqueses són alguns dels inestimables ensenyaments que podem aprendre, més de dos mil·lennis després, d’aquesta gran fita de la poesia.

«Les Odes tenen l’extraordinària capacitat de seduir-nos mentre ens adonem que, a part dels referents històrics, les coses no han canviat tant en més de vint segles.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Els versos d’Horaci, en aquesta bella i tan precisa traducció de Jaume Juan Castelló -a qui cal agrair, encara, l’esforç d’anotar tan bé el text-, serveixen per comprendre millor aquesta terra, però també el poeta i la seva circumstància.»
Jordi Llavina, Ara

«Posat que els futurs escriptors de poesia tinguessin algun interès a recuperar una tradició que ha donat universalment tan bones mostres de poesia, només caldria que llegissin les Odes d’Horaci en la versió de Jaume Juan.»
Jordi Llovet, El País

La taverna

25.00 978-84-16948-38-3

Atacada brutalment a l’època per la seva indecència, La taverna descriu, en paraules de l’autor, «l’ensorrament fatal d’una família obrera dins del medi corromput dels nostres barris pobres». Al París del luxe i la disbauxa, que és també el París de la gana i la misèria, hi trobem Gervaise Macquart, una planxadora vinguda de la Provença que només desitja pujar honestament els seus fills i fer una vida normal. Però l’ambient implacable de les zones més humils de la ciutat, simbolitzat pels alambins de les tavernes —vertaderes màquines d’alcoholitzar—, engoleix tothom sense contemplacions, de manera que li és gairebé impossible lluitar contra l’ebrietat i la deixadesa persistents i contra la mesquinesa de l’entorn.

«La traducció, esplèndida, reprodueix la parla popular, embastardida, dels personatges. De fons, inalterable, el retrat naturalista, vívid i memorable, de la pobresa sense redempció, sovint amb pinzellades d’autèntica poesia.»
Jordi Llavina, Ara

Els dimonis de Loudun

25.00 978-84-16948-13-0

L’any 1617, Urbain Grandier, un capellà jove i atractiu, és enviat a la vila de Loudun perquè es faci càrrec de la rectoria de Saint-Pierre. Les seves maneres de dandi i les seves proeses amatòries amb certes dones respectables, que li fan guanyar molts enemics, ni tan sols passen desapercebudes a les ursulines del convent local. Les germanes, suggestionades per la fama del sacerdot i mogudes pel furor uterinus, comencen a patir sospitoses possessions diabòliques que acaben sent un negoci i un reclam turístic immillorable. Amb intrigues i acusacions falses de bruixeria, les disset monges histèriques, juntament amb uns exorcistes tinyetes i uns jutges venuts —ajudats pels interessos urbanístics de Richelieu—, duen a la foguera l’innocent Grandier. Aquest llibre és el relat d’una història real que demostra fins on poden arribar l’odi i l’enveja dels homes.

PREMI CIUTAT DE BARCELONA DE TRADUCCIÓ 2018

Zanoni

25.00 978-84-16948-07-9

En els anys de la Revolució Francesa, només queden al món dos individus immortals que conserven els poders benèfics i els coneixements extraordinaris propis de la societat secreta de la Rosa-Creu, Mejnour i el seu deixeble Zanoni. Però les encisadores qualitats d’una bella cantant napolitana posen en perill una tradició hermètica de segles: Zanoni se n’enamora i ha d’escollir entre l’amor humà i el domini de l’ideal, entre la passió i la saviesa il·limitada. ¿És compatible l’amor i la immortalitat? Aquesta tria, en una època de culte foll a la traïció, a la sang i a la guillotina, pot tenir unes conseqüències inesperades i irreversibles.

«Més de 500 pàgines on la riquesa de Bulwer-Lytton està igualada per la riquesa de Mallafrè.»
Víctor Garcia-Tur, El País

Satíricon

25.00 978-84-16948-03-1

Encolpi, un jove bisexual, i el seu amant Gitó, un adolescent bellíssim, passen les més eixelebrades peripècies pels baixos fons de la Roma imperial: s’escapen d’un bordell, pateixen vexacions sexuals, són convidats a un sopar extravagant a la mansió d’un nou-ric, fugen amb un vell poeta que fa versos execrables i van a parar a la ciutat dels caçadors d’herències, on el protagonista és castigat amb una impotència persistent. Més que cap altra obra antiga, aquest llibre ens acosta a la vida quotidiana dels romans gràcies a una combinació magistral de realisme, sàtira i fantasia. El Satíricon, una de les novel·les més antigues que s’han conservat, encara sorprèn per la seva modernitat.

«És magnífica la traducció de Sebastià Giralt, és magnífica la introducció i també ho són les notes aclaridores del final. El Satíricon és literatura de la bona, per això es mereix que, després de tants segles, encara la continuem llegint.»
Antònia Carré, El Punt/Avui

«Una obra per gaudir, per paladejar i per deixar-se seduir, constatant que les baixeses i les paròdies de fa 2.000 anys són molt semblants a les d’ara mateix.»
Esteve Plantada, Nació Digital

L’escena antiga

25.00 978-84-16948-00-0

Coneixem i podem llegir les grans peces del teatre àtic del segle V aC i les millors comèdies llatines de l’època republicana, però sabem ben poca cosa de les arts escèniques en el món grecoromà. ¿Com eren els edificis teatrals? ¿Com eren les màscares que duien els actors? ¿Per què, tot i la importància del mim, la pantomima o la dansa a l’antiguitat, se n’ha conservat una documentació tan escassa? ¿A què eren degudes les diatribes furibundes dels Pares de l’Església contra els espectacles? Aquest llibre, que recull —per primera vegada en català— obres com La dansa de Llucià de Samòsata, Els espectacles de Tertul·lià o l’anònima Alcestis de Barcelona, entre d’altres, és un company de viatge imprescindible per al lector curiós que vulgui endinsar-se en la història de l’espectacle.

«L’escena antiga dona a conèixer —en unes traduccions d’Esther Artigas i Roser Homar que llisquen de primera i que es llegeixen amb plaer— textos —una bona part inèdits fins ara en català— d’un gran interès per conèixer més de prop la vitalitat i la persistència formidables de l’espectacle en el món grecoromà.»
Francesc Foguet i Boreu, El País

Correspondència amb Goethe

25.00 978-84-92405-97-8

«¿Com és possible que no se’n parli arreu, del teu amor? ¿Què ha passat, d’aleshores ençà, que sigui memorable?» Tan sols uns quants iniciats, com Rilke —de qui són aquests mots—, han estat capaços de veure en les cartes de Bettine von Arnim un dels cims de l’expressió de l’amor absolut i incondicional, un amor que no necessita ser correspost perquè conté la crida i la resposta. L’admiració que professava a l’idolatrat Goethe, que s’acostava a la seixantena i ja havia assolit la glòria literària, va fer que la correspondència que la jove escriptora mantingué amb el poeta esdevingués una exquisida obra literària que ens continua captivant a tots.

PREMI PEN DE TRADUCCIÓ 2016

«Bettine és l’escriptora que sap expressar l’amor més absolut i incondicional, la qual cosa no deixa de ser una creació artística que es basta a ella mateixa.»
Valèria Gaillard, El Punt/Avui

Emma

25.00 978-84-92405-78-7

Una noia de només vint-i-un anys, captivadora, llesta i ben educada, es pensa que ho té tot per poder riure’s del món. Convençuda de la seva superioritat social i intel·lectual, i massa pagada d’ella mateixa, decideix no casar-se mai i, a la vegada, es lliura amb afany a la treballosa tasca de casar els altres, creient-se coneixedora dels sentiments de tothom. Però el cor de les persones sol ser molt més complex i inabastable, i l’amor, ja ho deien els antics, tot ho venç. Amb aquesta novel·la es demostra indiscutiblement, com va afirmar Pietro Citati, que Jane Austen coneixia tots els secrets de la realitat.

«Tenir finalment a l’abast aquesta Emma que fa de tan bon llegir pot fer una mica de profilaxi a la nostra competència lectora. Hi ajudarà, a més, la traductora, que abandona la carrincloneria usual i aposta per recrear un estil gens apegalós, rigorós i del dia.»
Xavier Coromina, El Punt/Avui

Casar-se

24.00 978-84-16948-86-4

El matrimoni, sosté Strindberg, va ser una invenció de la societat benestant per mantenir la família, les propietats i la posició. I, fent això, les classes altes van fer recular l’instint natural tot qualificant-lo de sensualitat i dissimulant-lo amb la galanteria. Atacs contundents contra les relacions matrimonials del gran món, pulles lacerants contra l’incipient feminisme de l’època (que, com deia l’autor, «afecta només la dona culta i és, per tant, una qüestió de camarilla»), els relats que conformen aquest llibre inclassificable van suscitar les ires de la burgesia —però també l’aclamació de les classes populars— i un judici que l’escriptor finalment va guanyar, tot i que li va malmetre força la salut mental.

L’agent secret

23.00 978-84-19908-15-5

Ambientada a la ciutat de Londres, aquesta novel·la trepidant narra la doble vida del senyor Verloc, un humil botiguer taciturn i alhora un agent secret que treballa per a una ambaixada estrangera i que està infiltrat en un obscur escamot anarquista. És a ell a qui encarreguen una arriscada missió que pot canviar no sols el destí de la seva existència, sinó fins i tot el rumb de la política internacional, i que tindrà unes conseqüències imprevistes. L’agent secret, una de les obres més brillants de l’autor, ens ofereix una visió premonitòria de l’important paper que van arribar a tenir el terrorisme i els grups revolucionaris en el segle xx, i esdevé, al mateix temps, una lectura imprescindible per als amants de les novel·les d’espionatge.

Les amistats perilloses

23.00 978-84-16948-97-0

La marquesa de Merteuil i el vescomte de Valmont, els experts més consumats de tot París en l’art de la seducció, tramen venjar-se del comte de Gercourt pervertint Cécile Volanges, una noieta ignorant, promesa per la seva mare a casar-se amb el comte. Cécile, però, està molt enamorada del jove Danceny, passerell com ella en les qüestions amatòries. Tot i que al principi no està per orgues, entestat a conquistar la inabastable presidenta de Tourvel, una dona casada i devota, exemple de virtut en els cercles aristocràtics que tots comparteixen, Valmont acaba participant en el joc. Aleshores l’engany, la dissimulació, la immoralitat i la depravació més descarnada no tenen aturador fins que s’aconsegueixen els objectius —per bé que les conseqüències poden ser funestes—, com podeu descobrir en aquesta gran fita de la novel·la llibertina.

«Les amistats perilloses ofereix un retrat de la condició humana davant de les paradoxes modernes de la llibertat i el mal, que queden flotant en les pàgines com una excrescència inesperada de la Il·lustració amb què la literatura, és a dir, nosaltres, hem continuat bregant fins avui.»
Joan Burdeus, Núvol