• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Armance

20.00 978-84-16948-67-3

Fill d’una família aristocràtica d’antiga soca, l’Octave de Malivert és, als seus vint anys, un partit envejable, i més ara que la noblesa rebrà la indemnització dels béns sostrets durant la Revolució. Enginyós i cultivat, la seva sensibilitat, però, no encaixa amb aquesta societat àvida de diners i mancada d’escrúpols. En un món on per fer-se valer tothom desitja un lloc prestigiós, l’Octave no aspira a situar-se ni ambiciona res. És en l’Armance de Zohiloff, cosina llunyana, intel·ligent i plena de tendresa, que trobarà l’ésser a qui poder obrir el seu cor. Ella serà la confident, l’amiga, l’altre jo, però no aconseguirà entendre l’actitud desconcertant de l’Octave. El joc abominable d’uns nobles mesquins i corromputs impedirà que el jove li reveli un «secret inconfessable», i això tindrà conseqüències fatals.

«Aquest llibre excel·leix en l’anàlisi de l’amor, en la seva variadíssima i impredictible casuística. Stendhal hi descriu molt bé quines circumstàncies concorren (fatalment) en la trobada entre dues ànimes, com també quins poden ser els ardits malaurats que es componen, des de fora, per mirar de fer fracassar una relació amorosa.»
Jordi Llavina, La República

La parada

16.00 978-84-16948-66-6

Cap escriptor català no ha retratat mai com Ruyra les pors, els desitjos, els malsons, ni ha donat tanta força a les mirades: el llambrec fugaç i decisiu de l’enamorament; l’esguard colpidor de la pobresa; la mirada d’espant que els gironins adrecen al cel quan s’acosta la fi del món; els ulls penetrants d’en Jeroni Baltrons, que li permeten desemmascarar les interioritats més pregones de les ànimes humanes; i, naturalment, en el relat que dóna nom al llibre, la il·lusió de l’aventura que compartim amb en Ramon, en Lluís i en Xaneta quan munten una parada per caçar ocells al cor de la nit i han de plantar cara al despietat Llambregues. Per això, i per moltes coses més que hi descobrireu, La parada continua sent un dels llibres cabdals de la tradició narrativa catalana.

«Ruyra, llegit avui, és un esclat cromàtic, un festí verbal que mereix una parada i fonda!»
Màrius Serra

«Llegir-lo és una festa, anar de vacances a un país exòtic i adonar-te que no t’has mogut de casa, que aquell país és el teu en un altre temps, en la teva llengua però amb una altra textura.»
Màrius Serra, La Vanguardia

«En aquests moments de literatura neorural i de compromís amb la natura, el seu estil és, de nou, una guia perfecta per endinsar-nos per una obra complexa i plena de matisos.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Una societat amb una mínima consciència i autoestima celebraria i esgotaria la reedició d’aquest llibre. Afinat, imaginatiu i precís en la comparació i la metàfora, Ruyra és la felicitat d’un idioma.»
Toni Sala, Núvol

«Perquè Ruyra és un clàssic de totes passades. Rellegir-lo és sempre un plaer: relats emocionants, plens de sensacions d’aventura, de por, d’il·lusió, amb una vivacitat extraordinària i un talent excepcional en la descripció i en els diàlegs.»
Xavier Dilla, El País

«Una peça magistral de la narrativa curta catalana.»
Xavier Pla, El Temps

Confessions d’una màscara

20.00 978-84-16948-63-5

Dins les fèrries i immutables estructures tradicionals del Japó dels anys trenta i quaranta del segle passat, amb la guerra de rerefons, en Koo-chan, un jove esmerlit i malaltís (alter ego de l’autor), s’inicia en la vida i descobreix que els impulsos que el mouen són ben diferents dels de la resta dels joves de la seva edat: les noies no li fan ni fred ni calor; l’olor de suor dels cepats portadors d’excrements i els pantalons arrapats dels xicots que fan gimnàstica l’esperonen d’allò més en la seva descoberta del sexe, i, per acabar-ho d’adobar, sent una fascinació irrefrenable pels vessaments de sang i per la mort. Per sobreviure li cal una màscara, una màscara que, en massa èpoques fosques de la història, ha permès camuflar, al Japó i a tot arreu, el jo veritable de moltes persones.

«Una exquisidesa de novel·la en què la màscara resultant –el retrat moral del personatge– revela el rictus amarg de la vida. Un exercici magistral sobre la confusió de sentiments, la por i la rebel·lia que no acaba de manifestar-se mai del tot.»
Jordi Llavina, Ara

«Una novel·la punyent, corprenedora, esborronadora.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

L’educació del gènere humà

11.00 978-84-16948-60-4

Quan Lessing va publicar L’educació del gènere humà, el 1780, havien de passar encara quatre anys perquè Kant adoptés el famós lema Sapere aude, que resumia el sentit de la Il·lustració. El valor que ell donava a aquest corrent se centrava en l’ús de la pròpia raó com a eina principal del coneixement, contraposada a la preeminència a Europa, durant força segles, de la mentalitat religiosa. El poder que havien assolit les institucions eclesiàstiques feia que qualsevol referència al tema fos susceptible de ser censurada o castigada amb severitat, i per això cal llegir amb molta atenció —i sovint entre línies— aquesta obra cabdal del pensament il·lustrat que reivindica la raó per sobre de tot i planteja la necessitat d’una divinitat prescindint de la revelació i dels escrits d’hermenèutica religiosa.

Les santes putes del desert

16.00 978-84-16948-64-2

Com diu la dita, de tot hi ha en la vinya del Senyor, i a fe que ho corroboren les vides de les protagonistes d’aquest llibre: santa Maria Egipcíaca, durant una travessia a Jerusalem, va fer-s’ho, moguda per un desig irrefrenable, amb la tripulació del vaixell que la duia —fins i tot, com assenyala el biògraf, amb els homes que no ho volien—; santa Maria de Síria i santa Tais van ser les barjaules més sol·licitades dels bordells on treballaven; santa Pelàgia, reputada actriu de mim, va encisar pel seu atractiu una munió de bisbes reunits a Antioquia… En els segles IV i V de la nostra era, molta gent cercà la radicalitat cristiana fent vida ascètica als deserts d’Egipte. I el pas de la prostitució a l’eremitisme més fervorós és potser allò que demostra millor la forta personalitat d’aquestes dones.

«Una aproximació a un dels aspectes més controvertits d’un cristianisme que sempre es presenta des d’una condició idealitzada i reprimida. El que podem assegurar és que el llibre és apassionant i heterodox.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Una publicació d’extraordinària qualitat, tant per l’estudi inicial com per la traducció.»
Jordi Llovet, El País

Petits poemes en prosa

20.00 978-84-16948-65-9

Desferres de les grans civilitzacions desaparegudes, el dandi, el flâneur, el mendicant o el drapaire, entre molts altres éssers marginals, són el corol·lari de la ciutat moderna. Volten pels carrers sense rumb ni finalitat, preferiblement de nit, en cerca de tot allò que els permeti ser lliures i gaudir de la felicitat i de l’ideal. Aquests poemes en prosa —que van ser publicats parcialment amb el títol de Le Spleen de Paris i que són també deutors del Gaspar de la Nit, d’Aloysius Bertrand, i del gran Edgar Allan Poe— constitueixen una prova manifesta de l’immens enginy de Baudelaire i evidencien alhora que la vida, ahir com avui, «és un formigueig de monstres innocents».

«Ressaltem l’enorme qualitat de la traducció de Sala-Sanahuja: una prosòdia tan elegant com la francesa, un lèxic amb petits senyals d’anacronisme molt ben triats (no fos cas que un lector es pensés que està llegint Espriu o Martí i Pol), i un ajustament perfecte al sentit de totes i cada una de les frases de Baudelaire. No es pot fer més bé. Per això direm que si aquests Petits poemes en prosa són una obra de primeríssima categoria, en català ho seran a causa de dos autors: l’escriptor parisenc i el traductor de casa.»
Jordi Llovet, El País

Als estatges de la mort

18.00 978-84-16948-62-8

Concebut des del 1943 i publicat el 1947, aquest llibre constitueix una de les crides més impressionants i pertorbadores que s’han escrit mai perquè els estralls de la Xoà no siguin oblidats. Sachs hi obre una via poètica per dotar de veu els morts a fi que ens recordin, sense subterfugis, els horrors dels camps de concentració (el recull s’inicia precisament amb una colpidora invocació a «les xemeneies»), els éssers estimats que ja no hi són, els destins de tanta gent anònima truncats de soca-rel o els col·lectius desfets pel desastre. I aconsegueix que els estatges de la mort continuïn presents dins nostre perquè, entre tots, maldem perquè no tornin a existir.

PREMI PEN DE TRADUCCIÓ 2022

«Feliu Formosa, poeta, ens acosta Nelly Sachs com ens ha acostat tants altres clàssics de la literatura alemanya, amb precisió i passió, i ens la fa nostra en una mena «d’interrelació profunda i duradora», tal com afirma Heike van Lawick, autora de l’epíleg que acompanya el text i engrandeix el llibre. En resum, una joia necessària que ens regala, un cop més, Adesiara.»
Núria Busquet Molist, Caràcters

Ossos de sípia

18.00 978-84-16948-61-1

El vent que s’endinsa en el pomar, el raig de sol tardà que llisca d’un cel ple de borrallons, l’aigua límpida entrevista per casualitat entre els pedregams d’un areny, els matins ancorats com barques en rada, l’hora en què el rostre més impassible és travessat per una crua ganyota… Montale, artesà del detall i la concisió, mestre egregi de la metàfora, ens suggereix en aquest llibre esplèndid, reblert d’imatges tan exquisides com aquestes, les diverses formes de la vida que s’esmicola, la inconsistència del món en què vivim i la puixança indeleble dels records. I ens permet descobrir, al mateix temps, una de les deus principals de la millor poesia italiana de la modernitat.

«A l’hora de ressenyar el llibre d’un clàssic, d’algú que ha estat reconegut com un dels cims de la literatura contemporània, cal fer-ho amb humilitat i sabent que la millor presentació del llibre és el llibre mateix, sense additius ni comentaris que, per molt que es vulgui, mai no li estaran a l’alçada ni en podran resumir mai la qualitat. En el cas de qualsevol llibre d’Eugenio Montale, el ressenyador ha d’abillar-se de modèstia i dir: “Llegiu-lo i gaudiu-lo, que no us el podeu perdre.”»
Àngel Carbonell, Lletres Bàrbares

Kim

23.00 978-84-16948-59-8

En Kim és un marrec orfe, més llest que una fura, que sobreviu fent encàrrecs i demanant almoina pels carrers de Lahore. Un dia, per atzar, troba un lama tibetà que cerca la il·luminació, es converteix en el seu deixeble i la vida li fa un tomb. La seva intel·ligència precoç i el seu enginy innat no passen desapercebuts al lama —a qui en Kim acompanya per tota l’Índia—, però tampoc als serveis secrets britànics, que preparen el noi perquè dugui a terme missions ben agosarades en l’anomenat Gran Joc. Novel·la d’aventures, novel·la d’espies, novel·la d’iniciació, novel·la picaresca, la lectura d’aquest llibre fascinant, considerat una obra mestra de la literatura universal, és d’allò més enriquidora.

«En l’excel·lent traducció literària de Carles Miró, Adesiara acaba de publicar una novel·la extraordinària considerada una obra mestra i molt recomanable de llegir: Kim, de l’escriptor angloindi Rudyard Kipling. Premi Nobel de Literatura de l’any 1907, l’obra de Kipling destaca per una poderosa imaginació, una intel·ligència tan perceptiva com deductiva, grans dots d’observació i un talent excepcional per narrar.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

Poesia bucòlica grega

30.00 978-84-16948-58-1

Teòcrit de Siracusa (segle III aC) és considerat l’iniciador del gènere bucòlic o pastoral. Els seus Idil·lis —títol amb què són coneguts els seus poemes més assenyalats, però que ell mai no va fer servir— recreen i transformen de manera esplendent les riques tradicions poètiques que el van precedir, i constitueixen el recull més exquisit i elaborat de la literatura hel·lenística. La influència d’aquests poemes en les lletres europees ha estat immensa, començant per les Bucòliques virgilianes i passant per l’Aminta de Tasso, L’Astrée d’Honoré d’Urfé, La Galatea de Cervantes o les Pastorals de Pope. Aquest volum presenta, per primera vegada en català, no sols tota l’obra conservada de Teòcrit, sinó també la dels seus epígons Moscos de Siracusa i Bió d’Esmirna, i, així mateix, els sorprenents poemes figuratius —precursors llunyans dels cal·ligrames— que se solen incloure en el corpus bucòlic grec.

«Els poemes són d’una bellesa que només ens fa pensar a tornar a aquells racons de la Mediterrània, tan nostres.»
David Castillo, El Punt/Avui

L’aire daurat / Com un núvol lleuger

16.00 978-84-16948-57-4

La suggestió, la subtilitat, l’emoció tàcita, el misteri, la tendresa, l’encís per les menuderies, la sensibilitat excepcional pels matisos delicats del paisatge… No hi ha prou mots per expressar l’excelsitud de la poesia xinesa. Com deixà escrit Marià Manent en el pròleg a L’aire daurat, «la lírica xinesa revela, al fons de les seves peculiaritats pròpies, la unitat bàsica de l’esperit humà. S’hi troben aquells sentiments elementals que han servit sempre de primera matèria a l’alquímia poètica». I tenia tota la raó, com podreu comprovar quan obriu aquest llibre disposats a deixar-vos endur per la bellesa de les coses senzilles.

«El volum és una delícia, perquè compila les aproximacions del gran Manent a la poesia clàssica xinesa, amb un amor subtil i que es reflecteix als nostres ulls com una porcellana neta.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Un goig rotund de llibre!»
Jordi Llavina, Segre

«A la bella finor dels seus versos, cal afegir-hi un saber fer extraordinari en l’art de la traducció, de manera que les seves versions de poesia xinesa esdevenen unes interpretacions excel·lents davant les quals el lector queda trasbalsat.»
Vicenç Llorca, Serra d’Or

Defensa de la poesia

11.00 978-84-16948-56-7

Vivim una època infausta, atès que la poesia ha estat arraconada en una societat en què la pretesa raó ha guanyat la partida a la imaginació. Com diu l’autor, els poetes «han abdicat la corona cívica en mans de raonadors i tècnics», però no hi ha dubte que els poetes han sigut sempre els legisladors no reconeguts del món, els promotors de les revolucions del pensament, i que la poesia és una font de saviesa i plaer per a qui vulgui sadollar-se’n. ¿Per què són divinals Homer, Dante o Milton? ¿Per què, a pesar de totes les misèries de la humanitat, la poesia no ha deixat mai d’existir? ¿Per què, malgrat la nosa que sol fer als insipients, continua alegrant la vida de molta gent? Trobareu les respostes a aquestes qüestions en aquest llibre captivador.

«Davant l’oportunitat que Adesiara ens brinda, cal llegir la Defensa de la poesia per fer front a la decadència i finalment assumir que “els poetes són els legisladors no reconeguts del món”.»
Berta Galofré Claret, Núvol

«Una agosarada passejada per les profundes idees que van moure els poetes romàntics i una apassionant descoberta pel lector del segle XXI.»
Anna Ruiz Mestres, La Fura

La cacera del Sauró

12.00 978-84-16948-54-3

Deu personatges excèntrics i estrafolaris, comandats per un capità que toca la campana de forma compulsiva i orientats només per un mapa en blanc, s’embarquen en una expedició impossible en cerca de l’espaventable Sauró, la criatura fabulosa i ignota que han sortit a caçar. Finalment, ai las!, el resultat de la cacera no és ben bé el que ells esperen. Paròdia humorística i desbaratada dels poemes èpics, joc lingüístic permanent, aquesta narració al·lucinant —considerada la principal obra en vers de Carroll— permet descobrir molts dels trets distintius que han meravellat els lectors de les aventures d’Alícia.

«El text és un monument a l’aventura de la imaginació i al viatge. Som en un reialme fantàstic, però també sensorial, una lectura que ens omple l’esperit d’idees i mots.»
David Castillo, El Punt/Avui

¿Convé que un home vell es casi?

12.00 978-84-16948-55-0

És innegable que el matrimoni ha comportat sempre avantatges i inconvenients, i els antics ja n’havien parlat a bastament. Però Poggio Bracciolini, el gran humanista, que es casà als cinquanta-sis anys amb una noia de divuit, va encara més enllà i planteja obertament l’escaiença de la seva decisió. ¿Té sentit casar-se si un ha viscut sempre sol? ¿Cal conèixer els costums de la parella abans del matrimoni? ¿Són preferibles les joves inexpertes o les vídues? ¿El sexe serà un problema si hi ha tants anys de diferència entre els cònjuges? ¿És adequat tenir fills en edat avançada? Estructurat en forma de diàleg, aquest llibre singular dóna resposta a aquestes i a moltes altres qüestions que avui continuen essent ben vigents.

«La gràcia dels clàssics és la seva condició intempestiva, que ens donen eines per raspallar l’esperit dels temps a contrapèl amb certes intuïcions que romanen atemporals. ¿Convé que un home vell es casi? ens ajuda a veure fins a quin punt ens hem enamorat de l’amor i ens ofereix una visió alternativa. Contra el monoteisme secularitzat de l’amor, Bracciolini ens acosta a un politeisme dels afectes que, de tant antic, no ens resulta gens aliè.»
Joan Burdeus, Núvol

«En aquest moment d’impostures, en què ningú vol acceptar fer-se vell, resulta més pertinent que mai l’aparició de ¿Convé que un home vell es casi?, un clàssic renaixentista.»
David Castillo, El Punt/Avui

Lo ferrer de tall

15.00 978-84-16948-51-2

Un baró cràpula i desvagat ordeix un pla per poder seduir Rosa, la filla d’un ferrer de tall íntegre i treballador. El patge del baró, tanmateix, obligat a col·laborar en la pèrfida acció, és captivat pels encants de la noia, i això fa que el pla tingui unes conseqüències del tot imprevistes per a l’aristòcrata. La crítica de la noblesa més depravada («¿És noble lo que ara feu / los nobles d’avui en dia? / Jugar, caçar tot lo dia, / dâ escàndols pertot arreu… / I entre tant folgar i riure / com raça degenerada / teniu l’espasa oxidada, / i ni sols sabeu escriure») contrasta amb la reivindicació de l’ètica del treball i de l’honradesa en aquesta obra, una de les més reeixides del període més fecund de Frederic Soler.

«El respecte del català prefabrià —encertat criteri dels editors— demostra que, en mans de Frederic Soler (1839-1895), la llengua tenia una vitalitat i una aptesa literària òptima. Escrit en vers heptasíl·lab, Lo ferrer de tall és un drama que, un segle i mig després d’haver estat escrit, flueix i sona prou bé, força més proper al català actual, per cert, que moltes carrinclonades renaixentistes.»
Xavier Dilla, El País

«Una obra imprescindible per conèixer i parlar amb propietat de la tradició teatral catalana.»
Pere Martí i Bertran, Revista de Girona

La dotzena, a més bon preu

20.00 978-84-16948-47-5

Un matrimoni d’enginyers, pioners en l’estudi de temps i mètodes per a augmentar la productivitat de les indústries, aplica els seus peculiars procediments professionals per dirigir —o, si més no, intentar-ho— els seus dotze fills, sis nenes i sis nens. Aquest sistema d’organització familiar resulta de vegades força útil: els infants són els més diligents a l’hora d’aprendre a escriure a màquina, fer càlculs, llegir, avançar cursos a l’escola… Però, com calia esperar, no tot resulta tan senzill, i les situacions còmiques i eixelebrades no tenen aturador en aquesta novel·la (escrita per dos dels fills de la parella) que farà riure fins i tot els lectors més seriosos.

1 3 4 5 15