• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Tal qual

25.00 978-84-16948-52-9

Els mèrits de la literatura, la pintura, la música i les arts en general dins d’una societat cada vegada més dominada per la «ciència»; la dignitat dels versos; la dubtosa oposició entre clàssics i moderns; els encerts i els punts febles de les religions; el capteniment de la gent assenyada davant de l’estupidesa de la majoria; la naturalesa i els límits del pensament humà… Per mitjà de breus anotacions –sovint tan sols per mitjà d’enginyosos aforismes–, Valéry ens convida en aquest llibre a una festa per a l’intel·lecte, un lluminós estat de la qüestió sobre la nostra civilització, sobre l’evolució o el retrocés intel·lectual de la humanitat i, principalment, sobre el paper de la literatura en la formació de l’esperit de les persones.

PREMI SERRA D’OR DE TRADUCCIÓ 2021

«Un quadern de notes per obrir les ments, un dels millors conjunts d’aforismes, on els jocs de paraules, paradoxes, comparacions, metàfores ens porten a un pensament lúcid i, alhora, canviant, d’una modernitat aclaparadora.»
David Castillo, El Punt/Avui

«El llibre és ple de moments lúcids, molts d’ells escrits de matinada, que colpegen el lector.»
Berta Galofré Claret, Núvol

«Un d’aquells llibres que fan gran una literatura.»
Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari

«Tots els pensaments que Valéry va escriure, sempre entre l’alba i l’hora d’anar a treballar en una feina burocràtica (com Kafka), posseeixen la mateixa lluïssor que les coses més intel·ligents que es puguin llegir en els annals de la literatura francesa moderna i contemporània.»
Jordi Llovet, El País

«El text de Valéry hauria de ser a totes les cases, i encara que el poeta va escriure aquest seguit de reflexions, aforismes, idees sobre l’home, l’estupidesa, la civilització, els nostres límits, la literatura, la pintura, la música i les arts en general en vuit quaderns per no ser llegits, el cert és que fer-ho és una autèntica festa. I tenir-ho traduït en català per Antoni Clapés, i amb una introducció de Jordi Marrugat, encara més.»
Xavier Graset, El Punt/Avui

«Aquests pensaments, per la seva capacitat de transcendir l’anècdota, per l’agudesa del seu sentit crític, no han perdut vigència. Com en tots els llibres d’aquestes característiques, cap lector dirà que l’encerta sempre, però sí que haurà de reconèixer que la immensa majoria de les seves afirmacions són de mal rebatre i que, mentre existeixi la literatura, orientaran el nostre criteri.»
Manuel Castaño, El País

Els teixidors

14.00 978-84-16948-53-6

Poques vegades una obra literària ha respirat tanta veritat com Els teixidors. Basant-se en les revoltes que van tenir lloc l’any 1844 a Silèsia, on els treballadors del tèxtil malvivien en pèssimes condicions sotmesos al despotisme i l’arbitrarietat dels amos —com també passava aleshores a casa nostra—, Hauptmann escriu el primer drama en què una massa insurgida s’erigeix en protagonista. Potser mai no s’han descrit amb tanta precisió com en aquesta peça, considerada un dels moments culminants i no superats del teatre europeu, les perennes injustícies socials, els sofriments de la misèria extrema o la intrepidesa que la fam i la necessitat poden arribar a suscitar en els més desesperats.

La vida l’he castigada vivint-la

20.00 978-84-16948-50-5

Autobiografia universal d’un moralista, d’un Sòcrates modern —com el van considerar un bon nombre dels seus contemporanis—, d’un home esquiu i malagradós, però alhora molt conscient de l’aspra realitat que l’envoltava («El bé és la infracció, el mal és norma, en la nostra existència»), les poesies de Cardarelli es nodreixen de la vida, de l’experiència, de les relacions sempre intricades entre el poeta i el món, i sorprenen el lector per una contenció acuradíssima, una estudiada musicalitat i una naturalitat esbalaïdora. En definitiva, una proposta poètica única, que només podia dur a bon port un nàufrag en el temps com el poeta de Tarquínia.

«Cardarelli és una veu única perquè no dissimula gens i el seu vers lliure travessa tots els racons de la seva personalitat.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Miquel Desclot ara ens n’ofereix totes les Poesie i fa el més difícil: que les traduccions siguin també plenament poemes. Ens ajudaran a conjurar la definició que Cardarelli va fer d’ell mateix: “Un home estimat per pocs, injuriat per molts, i entès veritablement per ningú.”»
Manuel Castaño, El País

Dues històries de Praga

14.00 978-84-16948-46-8

Praga, la ciutat dels clarobscurs i dels misteris, la ciutat literària per antonomàsia, és el marc on se situen les dues històries que conformen aquest volum, la del «Rei Bohusch», un homenet geperut ben peculiar, i la dels germans Wanka, que arriben a la capital amb la mare després d’haver perdut el pare en un accident de caça. En aquests relats magnífics, que ja permeten entreveure l’empremta del geni, un jove Rilke ens acompanya a la terra natal i a la infantesa (la seva i la de tot un poble), i ens fa descobrir, com ell mateix anticipa en el prefaci del llibre, que «només posseïm del passat allò que estimem, i volem posseir tot el que hem viscut».

«Rilke sempre va voler ser poeta. No va tenir una infantesa edènica i la seva vida va transitar amb dolor per no pocs sotracs existencials. Però poeta, i dels més grans, sí que ho va ser, com va ser també el gran escriptor que s’anuncia tan ple de força narrativa en les Dues històries de Praga
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

Odes

25.00 978-84-16948-49-9

Hi ha molt pocs llibres que hagin tingut una influència tan profunda al llarg de la història com aquestes Odes. Poeta contingut, sobri i amb un gust exquisit, Horaci hi reivindica la poesia lírica com a gènere literari i, amb majestuosa elegància i volguda diversitat, ens fa reflexionar sobre les qüestions essencials que sempre han atret la humanitat: l’ideal de saviesa, la brevetat de la vida, les conseqüències de l’amor en totes les seves variants, el significat de l’amistat, la imminència de la mort o la futilitat de les riqueses són alguns dels inestimables ensenyaments que podem aprendre, més de dos mil·lennis després, d’aquesta gran fita de la poesia.

«Les Odes tenen l’extraordinària capacitat de seduir-nos mentre ens adonem que, a part dels referents històrics, les coses no han canviat tant en més de vint segles.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Els versos d’Horaci, en aquesta bella i tan precisa traducció de Jaume Juan Castelló -a qui cal agrair, encara, l’esforç d’anotar tan bé el text-, serveixen per comprendre millor aquesta terra, però també el poeta i la seva circumstància.»
Jordi Llavina, Ara

«Posat que els futurs escriptors de poesia tinguessin algun interès a recuperar una tradició que ha donat universalment tan bones mostres de poesia, només caldria que llegissin les Odes d’Horaci en la versió de Jaume Juan.»
Jordi Llovet, El País

Història de la lluna inapagada

11.00 978-84-16948-48-2

El camarada Nikolai Gavrílov, comandant en cap de l’Exèrcit Roig i heroi de la guerra civil, que pateix de fa temps una úlcera d’estómac però es troba força bé, rep l’ordre de l’estat major soviètic que ha d’operar-se tant sí com no de la seva malaltia. Ell accepta l’ordre amb resignació, preveient, tanmateix, que el desenllaç potser no serà tan falaguer com li pronostiquen. Poques vegades una novel·la ha provocat un escàndol tan majúscul com aquesta que teniu a les mans: mesos abans de la seva aparició en la revista Novi Mir a la primavera del 1926, Mikhaïl Frunze, líder bolxevic i comissari del poble, havia mort en una operació «aconsellada» pel mateix Stalin…

«Una novel·la breu que es llegeix com un glop de vodka»
Màrius Serra, Lecturalia

«Afuada cap a un desenllaç obert, amb els ressons i fonaments dels realistes russos, amb un punt de fuga poètic en la lluna inapagada, traduïda per Miquel Cabal Guarro, davant del qual em trec el barret, és un joiell narratiu.»
Andreu Loncà, Segre

Erewhon

20.00 978-84-16948-44-4

Erewhon, anagrama de nowhere, és un país ignot al qual arriba, després de nombroses peripècies, un europeu «avançat». El descobriment d’una societat nova, amb maneres de fer diferents i sovint desconcertants, ens permet endevinar que potser no hauríem d’estar tan cofois de la nostra civilització. A Erewhon, tothom sobresurt per una gran bellesa; a Erewhon, les malalties es castiguen amb la presó; a Erewhon, no es permet menjar carn ni verdures perquè això comportaria sacrificar éssers vius; a Erewhon, les màquines i la tecnologia estan prohibides pel risc que elles ens governin a nosaltres… Molt propera als Viatges de Gulliver, aquesta novel·la sorprenent ens adverteix que de vegades les utopies, per a bé o per a mal, es poden fer realitat.

«Una utopia que, per al lector d’avui en dia, permet reflexionar sobre els camins que pot prendre el desenvolupament.»
Toni Mata, Regió 7

«El lector s’adelitarà amb les pàgines rabelaisianes dedicades a l’educació en aquest país d’“enlloc” i, molt especialment, amb les dedicades a les màquines i la tècnica, que són, si es pot dir així, les més visionàries de l’obra.»
Jordi Llovet, El País

«L’escèptic Butler sembla que es foti del mort i de qui el vetlla. La ironia campa pertot.»
Jordi Llavina, Ara

El malcarat

14.00 978-84-16948-45-1

Cnemó és un vell morrut, garrepa i rondinaire que viu reclòs a la seva finca només amb la filla; fins i tot la dona l’ha deixat, exasperada, per anar-se’n a viure amb el fill que havia tingut d’un matrimoni anterior. Amb tot, l’atzar, sempre tan esgarriacries, fa que Sòstrat, un jove de casa bona, caçant en les terres del malcarat, vegi la noia i se n’enamori bojament. Com calia esperar, el vell es nega a donar-l’hi per muller; però, després d’un seguit de trifulgues, l’esquerperia li serà castigada d’una manera ben alliçonadora. També coneguda —ja a l’antiguitat— amb el nom d’El misantrop, aquesta comèdia presenta l’arquetip d’un personatge altiu i bròfec que, per via de les adaptacions llatines, acabà influint en l’obra mestra de Molière.

El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia

30.00 978-84-16948-40-6

En Nils Holgersson, un marrec trapella i ronsejaire, és transformat en follet com a càstig pel seu mal comportament. Endut per les oques salvatges en la seva migració cap a les terres dels lapons, al nord de Suècia, fa un viatge del tot increïble —muntat a l’esquena del seu inseparable Mårten, una oca mascle domèstica— que li permet contemplar la grandiositat de l’entorn natural, assabentar-se d’una pila de llegendes extraordinàries i descobrir, també, les alegries i els patiments de molta gent. Gràcies a la imaginació inesgotable de l’autora, aquest llibre ens ensenya a valorar la lleialtat, la noblesa de sentiments i l’amistat, i, sobretot, ens ajuda a somiar en un món ben diferent de l’actual.

L’Anticrist

18.00 978-84-16948-43-7

La barbàrie i la intolerància s’han apoderat del món abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. El nazisme ben consolidat, el comunisme més aparent que real, els patrioterismes de pa sucat amb oli i, sobretot, l’ús foraviat de les invencions tecnològiques —que tot ho governen sense que en siguem prou conscients— converteixen els homes i les dones en un reguitzell d’ombres que es venen al més-dient i que s’encaminen indefectiblement cap al desastre. «Aquesta és la seva hora; aquesta és l’hora de l’Anticrist», deia l’autor el 1934, any de publicació d’aquest llibre formidable. Per poc que ens fixem en el món d’avui, ens adonarem de seguida que Roth va ser un gran visionari.

«El seu Anticrist és premonitori del que va passar amb Hitler i, tal com tenim avui el món, torna a tenir plena vigència.»
Ignasi Aragay, Ara

«L’Anticrist és una mostra ferma i contundent de la pregona pulsió antiracista de Roth.»
Joan Garí, Ara

«Llegit ara, en els nostres dies trasbalsats, posa els pèls de punta perquè sembla que hàgim entrat en un bucle, ja que, com en aquells anys trenta, veiem indicis d’alguna forma d’apocalipsi que no necessàriament ha d’abocar a la fi del món sinó que revela el final d’un món, d’una època.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

«Un torbador text visionari i al·legòric.»
Joan Safont Plumed, La Llança

«Al darrere d’aquest llibre hi ha un dolor aclaparat, una lucidesa punyent, un horror al que és evident que s’esdevindrà.»
Martí Domínguez, El Temps

Poema del bosc

15.00 978-84-16948-42-0

Començat a compondre en el moment àlgid de la carrera artística de l’autor, el Poema del bosc, considerat el millor representant del prerafaelitisme literari a casa nostra, és un pletòric i ambiciós cant èpic a la natura com a espai de transcendència que l’home d’avui ha oblidat per complet. El bosc, sempre inabastable per més que el vulguem dominar, és un indret mític, misteriós, fascinant; el bosc és ple de goges, de sirenes, d’ondines, d’herois; el bosc, en definitiva, amb tota la seva puixança, és com una religió que recorre els cants d’aquest poema excels a fi que la poesia moderna, massa allunyada dels valors primigenis, retorni a la natura i a la vida.

«Riquer retrata el paradís.»
David Castillo, El Punt/Avui

«El Poema del bosc, d’Alexandre de Riquer, és un dels més excel·lents poemes modernistes que s’han escrit a casa nostra. I és tan visionari i tan contemporani als nostres dies que fa feredat.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

Llibre dels avars

22.00 978-84-16948-37-6

Qualitat o defecte que trobem tant a casa nostra com arreu del món, l’avarícia va ser també un dels trets característics d’alguns àrabs. En les històries que conformen aquest llibre sorprenent es mostren, com afirma l’autor, «les extravagàncies dels avars i les excuses dels garrepes, tot combinant la broma i el bon humor amb la seriositat i la reflexió». La frugalitat desmesurada en l’alimentació, els perills d’un reciclatge malaltís (que duu fins i tot a fer servir un mateix escuradents tot un mes!) o els nombrosos avantatges que té qualsevol malaltia a l’hora de gastar menys en menjar són algunes de les lliçons d’economia domèstica que, juntament amb moltes altres anècdotes insòlites, potser mouran el lector a l’estalvi, però ben segur que no li estalviaran el riure.

«Una joia de la literatura àrab.»
Valèria Gaillard, Ara

«En aquests dies d’opulència, llegeixin el Llibre dels avars; riuran.»
Gerard E. Mur, Núvol

La història del bon vell i la bonica joveneta

11.00 978-84-16948-41-3

En el curs de la Primera Guerra Mundial, a Trieste, una dona humil demana feina per a la seva filla a un empresari ja gran, que mou els fils escaients per trobar-li una plaça de conductora de tramvies. Al cap de poc, la noia coincideix per atzar amb el vell i inicien una relació sentimental ambigua i singular —l’última per a ell—, que el farà emmalaltir i acabarà per treure a la llum les interioritats més pregones que el neguitegen (els dubtes morals, l’instint de protecció, la culpa, la gelosia, el remordiment…). Poques vegades s’han expressat amb tanta justesa com en aquesta novel·la les contradiccions de l’edat i els envitricolls de l’amor.

Divan occidental-oriental

22.00 978-84-16948-39-0

Els meravellosos versos dels millors poetes perses (de Rumi, de Sa’di i, sobretot, de Hafiz), d’una delicadesa i una sensibilitat fora mida, fascinen el lector actual com van fascinar, dos-cents anys enrere, una de les grans veus de la lírica europea de tots els temps. Goethe, captivat per tanta bellesa, va escriure aquest Divan occidental-oriental per llegar a la posteritat, en forma de magnífics poemes, el seu particular homenatge a una de les èpoques de màxima esplendor de la poesia i, alhora, un pont literari que uneix dues ribes massa separades pel corrent de la història.

«Tot el poemari és així: intens, fascinant i ple d’idees per continuar la lectura. Superb!»
David Castillo, El Punt/Avui

La taverna

25.00 978-84-16948-38-3

Atacada brutalment a l’època per la seva indecència, La taverna descriu, en paraules de l’autor, «l’ensorrament fatal d’una família obrera dins del medi corromput dels nostres barris pobres». Al París del luxe i la disbauxa, que és també el París de la gana i la misèria, hi trobem Gervaise Macquart, una planxadora vinguda de la Provença que només desitja pujar honestament els seus fills i fer una vida normal. Però l’ambient implacable de les zones més humils de la ciutat, simbolitzat pels alambins de les tavernes —vertaderes màquines d’alcoholitzar—, engoleix tothom sense contemplacions, de manera que li és gairebé impossible lluitar contra l’ebrietat i la deixadesa persistents i contra la mesquinesa de l’entorn.

«La traducció, esplèndida, reprodueix la parla popular, embastardida, dels personatges. De fons, inalterable, el retrat naturalista, vívid i memorable, de la pobresa sense redempció, sovint amb pinzellades d’autèntica poesia.»
Jordi Llavina, Ara

El gran Meaulnes

20.00 978-84-16948-35-2

La vida monòtona i intranscendent d’una escola rural es capgira del tot amb l’arribada de l’Augustin Meaulnes, adolescent d’esperit inquiet i cor aventurer que amb el seu tarannà traurà de l’ensopiment els nois i, sobretot, el François Seurel, el fill del mestre, que esdevé el seu amic incondicional. Conduït per l’atzar, el Meaulnes viu una experiència inaudita que sols comparteix amb el François, que se la farà seva. El secretisme del Meaulnes provoca canvis en el seu comportament i una colla de vicissituds que no el deixaran viure mai més en pau. L’amistat sense fissures, la lleialtat a la paraula donada, la integritat amorosa entreteixeixen aquesta novel·la extraordinària, que mostra com incideixen en la vida adulta les experiències viscudes durant l’adolescència i com poden condicionar el nostre accés a la felicitat.

«El gran Meaulnes, d’Alain-Fournier, és un cant a la vida que es desplega en l’amistat entre companys, en la descoberta i difícil realització de l’amor ideal, en la intensa vida interior de l’aventurer, sempre pelegrí del misteri.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

1 4 5 6 15