• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

La font sagrada

22.00 978-84-92405-96-1

Entre els aristocràtics convidats a una mansió en plena natura, ens trobem una dona abans poc agraciada que sembla haver rejovenit d’una manera extraordinària —la qual cosa contrasta amb l’envelliment prematur del seu espòs, molt més jove que ella— i un home realment idiota que sembla haver adquirit, misteriosament, una intel·ligència captivadora. Gràcies a la ploma enginyosa de James, les converses ambigües, les insinuacions, els jocs de mirades i els flirteigs entre els convidats submergeixen el lector en el broll inescrutable de la font sagrada, que és l’única explicació possible d’aquests miracles.

L’arbre de foc

15.00 978-84-92405-92-3

Primer recull de Bartra publicat després de l’èxode republicà, L’arbre de foc és el fruit ufanós d’una etapa vital i intel·lectual absolutament decisiva. Les vivències agredolces de la guerra, la desolació i la melangia pel país esmicolat, però també l’esperança, l’amor i la solidaritat entre els companys, recorren aquest llibre per fer-ne una peça d’orfebreria amb un gavadal de joies, com ara els primers poemes de guerra que podem considerar totalment moderns a casa nostra. Massa inadvertit a causa dels atzars de la història, aquest poemari és una de les obres més belles i enriquidores de la lírica catalana.

«En la gran història del segle XX hi ha hagut massa guerres, massa morts, massa exilis, massa fils trencats. Publicacions com L’arbre de foc han de contribuir a cosir els estrips.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

«El llibre que va obrir una nova via a la poesia catalana.»
Josep Massot, La Vanguardia

«Amb les seves indiscutibles virtuts formals, quant a riquesa lèxica, maneig de metàfores potents, varietat mètrica i sentit del ritme —pocs poetes tenim tan aptes per al lluïment dels rapsodes—, sembla que Bartra pot començar a obtenir el reconeixement que mereix.»
Manuel Castaño, El País

«En tancar el llibre, el lector no resta indiferent davant d’una de les publicacions poètiques més importants dels darrers temps.»
Vicenç Llorca, Serra d’Or

Correspondència amb Goethe

25.00 978-84-92405-97-8

«¿Com és possible que no se’n parli arreu, del teu amor? ¿Què ha passat, d’aleshores ençà, que sigui memorable?» Tan sols uns quants iniciats, com Rilke —de qui són aquests mots—, han estat capaços de veure en les cartes de Bettine von Arnim un dels cims de l’expressió de l’amor absolut i incondicional, un amor que no necessita ser correspost perquè conté la crida i la resposta. L’admiració que professava a l’idolatrat Goethe, que s’acostava a la seixantena i ja havia assolit la glòria literària, va fer que la correspondència que la jove escriptora mantingué amb el poeta esdevingués una exquisida obra literària que ens continua captivant a tots.

PREMI PEN DE TRADUCCIÓ 2016

«Bettine és l’escriptora que sap expressar l’amor més absolut i incondicional, la qual cosa no deixa de ser una creació artística que es basta a ella mateixa.»
Valèria Gaillard, El Punt/Avui

Eduqueu els infants ben aviat en les lletres

16.00 978-84-92405-95-4

Vivim uns anys infaustos per a les humanitats, però és ben cert que la cultura sempre ha estat amenaçada per la barbàrie dels qui menyspreen, cofois de la seva ignorància, allò que no coneixen. Avui els bàrbars són els qui troben incompatible el progrés econòmic i les feines «productives» amb l’educació liberal, i és que els nostres contemporanis han preferit —afirma Gregorio Luri— ser feliços i innocents a esforçar-se i ser virtuosos. Defensor aferrissat de les belles lletres, Erasme ens ofereix en aquest llibre un manual d’educació amb tots els ets i uts: els seus consells als pares i als mestres, la seva condemna de les males pràctiques en l’àmbit de l’ensenyament i la seva reivindicació de l’exercici intel·lectual dels infants constitueixen una guia indispensable per defugir la barbàrie.

«Fa 500 anys devia ser revolucionari i avui encara ens sobta per la seva claredat i intuïció.»
Ignasi Aragay, Ara

«Una guia indispensable per fugir de la barbàrie i sensibilitzar els fills.»
Ada Castells, La Vanguardia

«Una defensa apassionada de la immersió en la lectura, la literatura i l’humanisme des del bressol.»
Gerard E. Mur, Núvol

«Aquest llibre d’Erasme il·luminarà molts pares i educadors: els animarà a deixar-se de plastilines, cordes i cordills, castanyades, activitats extraescolars de discutible solvència, lectures dolentes per mal escrites i altres falòrnies.»
Jordi Llovet, El País

Vita sexualis

15.00 978-84-92405-93-0

Prohibida un quant temps per la censura imperial arran de l’escàndol que va causar en la societat japonesa del seu temps, aquesta novel·la, no gaire llibertina, i fins i tot pudorosa des del punt de vista occidental, ens ofereix la iniciació eròtica del filòsof Shizuka Kanai, que descriu les seves experiències amoroses —des de trobades amb geishes fins a pràctiques homosexuals— dels sis als vint-i-un anys. Estructurada a manera de diari personal, Vita sexualis és, amb tot, un clam admirable contra la hipocresia i les maules que solen governar les societats dites civilitzades.

«Hi trobarem la sinceritat d’un home que explica les coses tal com són, amb els seus temors, els seus dubtes i els seus desitjos, però sense cap impostura. Parlant de sexe, aquesta honestedat és poc freqüent i molt d’agrair perquè tots hem anat alguna vegada tan despistats com el jove Kanai.»
Ada Castells, La Vanguardia

Retrats de l’exili

22.00 978-84-92405-94-7

Retrats de l’exili aplega els articles que Domènec Guansé, després de l’ensulsiada del 1939, va publicar a les revistes de la diàspora sobre alguns dels noms més destacats de la intel·lectualitat catalana, com ara Josep Carner, Víctor Català, Pompeu Fabra, Isidre Nonell, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Francesc Trabal, Jaume Vicens i Vives o Margarida Xirgu, entre molts d’altres. Aquest llibre recupera les peces periodístiques originals, escrites a l’exili, i constitueix, doncs, un autèntic diccionari de les autoritats representatives de la cultura catalana en la seva primera versió, fins ara inèdita.

«Ja és hora de reivindicar seriosament aquest rei exiliat de les lletres catalanes que va demostrar tenir una intel·ligència preclara, no només pel fet d’escriure una prosa magnífica, suggeridora i culta, sinó també per saber reivindicar aquells homes de cultura l’aportació dels quals segueix solidificant l’autèntic sentit dels nostres dies.»
Joaquim Armengol, Ara

Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísic

16.00 978-84-92405-91-6

Tres personatges d’allò més peculiars, el doctor Faustroll, l’algutzir Panmuphle i en Bosse-de-Nage, un simi babuí que només coneix una sola paraula humana, fan un viatge amb esquif (sense sortir de París!) a les illes de la fantasia, habitades pels escriptors, músics i pintors contemporanis. Aquest marc insòlit serveix a l’autor per a presentar-nos en aquesta novel·la neocientífica —és així com ell l’anomena— un «univers que podem veure i que potser hem de veure en comptes del tradicional», altrament dit, la patafísica, la ciència de les solucions imaginàries. Tan sols el talent colossal de Jarry podia fer que aquesta obra, que reflecteix el tarannà de tota una època, esdevingués un llibre de culte.

Sir Thomas More

16.00 978-84-92405-90-9

Arran dels privilegis i la impunitat de què gaudeixen els estrangers que han arribat a la ciutat des de tot Europa, esclaten a Londres un seguit de revoltes de caire racista i xenòfob. L’agutzil Thomas More, home íntegre i dialogant, aconsegueix calmar la insurrecció, per la qual cosa el rei el premia amb el càrrec de Lord Canceller. Amb tot, la bona fortuna sol ser massa efímera: la seva negativa a signar uns articles enviats pel monarca —negativa que amaga l’oposició de More al divorci d’Enric VIII de la seva primera esposa— el duu a l’empresonament i, després, a la mort. I és que l’honestedat resulta sempre arriscada si topa amb els designis dels poderosos. Potser és aquesta una de les raons fonamentals de la sorprenent actualitat d’aquesta obra.

«More, agutzil de Londres, aplaca la ira d’uns ciutadans que temen per les seves feines i costums a causa de l’arribada de forasters fugits de persecucions religioses. ¿Els sona? […] Així el fa parlar Shakespeare. I així l’hauríem d’escoltar de nou avui.»
Ignasi Aragay, Ara

Viatges de Gulliver

22.00 978-84-92405-89-3

Tinguts massa sovint per una novel·la d’aventures adreçada al jovent, ja que moltes vegades han estat impunement resumits i ensucrats, els Viatges de Gulliver no van ser pas concebuts amb aquesta intenció. Els trencacolls del protagonista per terres remotes i fabuloses, les seves estades insòlites a Lil·liput, Brobdingnag, Laputa o el país dels houyhnhnms —on els assenyats cavalls tenen sotmesos els repugnants yahoos, cosins germans dels humans—, esdevenen, gràcies a la ploma malèvola de Swift, una sàtira demolidora de la «civilitzada» societat europea i ens demostren, malauradament, que la modernitat no ha fet més que perpetuar les corrupcions, les injustícies i les males pràctiques d’altres èpoques.

Unes quantes coses boniques

14.00 978-84-92405-88-6

Esclaus d’una vida que no ens permet ni una estona de recolliment, viatgers a la quinta forca perquè ens diuen que estem globalitzats, cosmopolites gairebé per imposició, arraconem massa sovint, inconscients, tot allò que ens toca més de prop: els rius i els pontarrons de la infantesa, els camins i els boscos on naixia l’aventura, la primera vegada que vam veure el mar i la neu, les rondalles dels avis, les lectures captivadores de la joventut… Aquest llibre és, sens dubte, el millor antídot contra aquest afany espontani nostre d’amagar, amb les cendres de l’oblit, el que ens ha fet tal com som.

«Una obra meravellosa.»
Jordi Llavina, El Punt / Avui

«Sí, deixeu-vos sorprendre per Xuan Bello. Deixeu que us amanyagui el seu sentit d’amistat i la seva veritat autèntica, que és aquella que mai no es diu del tot.»
Ignasi Aragay, Ara

«Quan llegeixo Xuan Bello, mai no m’hi avorreixo, i en surto sempre una mica més savi i amb un somriure als llavis. Cosa que, ben mirat, em sembla tot un programa vital. O nacional. O editorial.»
Jaume Subirana, El Periódico

«Tenim al davant un escriptor que no només sap captar les coses boniques, sinó que també les escriu amb un ofici magistral, comparable, posem per cas, amb l’execució d’una dificilíssima peça de violí.»
Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari

«L’obra de Bello es posiciona a favor de les coses que són autèntiques contra la pressa que condemna a l’oblit.»
Toni Mata, Regió 7

El sotstinent Susdit

14.00 978-84-92405-86-2

Per culpa d’uns errors de còpia d’un escrivent inexpert i massa apressat a l’hora de redactar l’ordre del dia del seu regiment, un tinent ben viu és declarat oficialment mort i un personatge inexistent veu la llum, perquè un paper en dóna fe, i va ascendint en l’escalafó fins a convertir-se en general de l’exèrcit rus. Gràcies a la destresa narrativa que Tiniànov demostra en aquesta breu novel·la, un joc d’equívocs hilarant ens permet constatar que la burocràcia pot arribar a ser d’allò més calamitosa —sobretot quan tot depèn del despotisme dels governants— i que els documents oficials, els reglaments i les constitucions, per més legals que es vulguin, també poden ser una absurda enganyifa.

«Quina deliciosa història!»
Jordi Llavina, El Punt / Avui

Poemes priapeus

12.00 978-84-92405-87-9

Fill il·lustre i contrafet de Dionís i d’Afrodita segons la majoria de les versions, Priap simbolitza, a Roma, la potència sexual masculina i la fertilitat dels camps. Amb el seu membre descomunal, sempre en erecció, les estàtues del déu protegeixen horts i jardins, com palesa aquest recull anònim no posterior al segle I dC, ara per primer cop en català. I si algun lladre pretén robar-li els fruits i fer-lo enfadar, Priap el castiga amb la seva arma implacable i l’ataca amb els seus versos irreverents. Mai com en aquests poemes no ha corregut més perill la integritat de matrones descarades, noietes porugues, joves imberbes i homes impotents.

«Llegint aquests versos es pot assegurar que no hem progressat gens i no fem res que no fessin els nostres avantpassats. Més aviat, al segle XXI, som més puritans que els ciutadans lliures de la Roma clàssica.»
Ada Castells, La Vanguardia

Poemes 1925-1930

13.00 978-84-92405-85-5

L’any 1922, T. S. Eliot publica The Waste Land, que es converteix ben aviat en un dels models indiscutibles de la poesia anglesa, i el 1945 surten a llum els Four Quartets, que el poeta considerava la seva obra mestra. Entre aquestes dues fites, hi ha uns anys de tenaç activitat intel·lectual i espiritual, on l’etapa que va del 1925 al 1930 es revela absolutament decisiva per a la seva obra posterior. Aquest volum inclou els tres reculls que Eliot va escriure en aquest breu però intens període: Els homes espantall (1925), Dimecres de Cendra (1930) i Poemes d’Ariel (1927-1930), una mostra excel·lent de la millor poesia del segle XX.

Devocionari domèstic

20.00 978-84-92405-84-8

Aquest Devocionari domèstic, tot i que fou el primer llibre de poemes de Brecht, publicat el 1927, constitueix una demostració manifesta de la genialitat de l’autor. Balades dedicades a aventurers, pirates o infanticides, himnes a la natura, cançons de temes variats i poemes d’amor més o menys frívols s’apleguen en aquest recull, que, tal com diu el poeta en la càustica i entremaliada guia adreçada a l’ús dels lectors que encapçala l’obra, «no ha de ser devorat sense discerniment». És potser per això que Kurt Tucholsky va assegurar que la corrupta justícia alemanya de l’època no estaria tan malament si almenys cent jutges entenguessin aquests poemes.

Primera part

22.00 978-84-92405-83-1

Una jove catalana de família benestant, afectada de tuberculosi, és enviada a un sanatori suís per guarir-se. Allí coneix un jove danès, malalt com ella, i s’hi casa contra la voluntat dels seus parents. Amb una audàcia i una vivacitat narratives —en paraules de Joan Oliver— fora del comú en una opera prima, aquesta novel·la sorprenent, de caire autobiogràfic, representa un cant emotiu i corprenedor a la força invencible de l’amor, a la igualtat entre les persones i a la llibertat. És per això que la censura franquista en mutilà alguns passatges, que han estat restituïts íntegrament en aquesta edició.

«Retrat viu i intens d’una època vista pels ulls d’una dona que, tot i ser escriptora de raça, va haver de buscar-se la vida per tirar endavant la família, sacrificant en part la seva carrera literària.»
Valèria Gaillard, El Punt/Avui 

«Intel·ligent, emotiva i plena de crítica social i religiosa, aquesta obra sobre la llibertat de la dona hauria de transcendir el cànon i triomfar com a novetat.»
Ricard Ruiz Garzón, El Periódico

«Una autèntica delícia, que ens transporta —sense tanta filosofia ni llibres de medicina, però amb tot el romanticisme— a l’univers de La muntanya màgica de Thomas Mann.»
Marina Espasa, Ara

¿És breu, la vida?

12.00 978-84-92405-82-4

En una època com la nostra, dominada per les presses, l’estrès i algunes andròmines tecnològiques que provoquen encara més maldecaps —i no ens fan pas més lúcids—, cada vegada hi ha més gent que es pregunta per la durada de la vida. Però, dos mil anys enrere, Sèneca ja va afirmar que no disposem d’un període exigu de temps, sinó que n’arribem a perdre molt en ocupacions inútils, i que la nostra existència només és llarga si és plena. El llibre que teniu a les mans ens regala, sens dubte, els millors consells per obtenir aquesta plenitud: la lectura i el coneixement, l’estimació i la pràctica de les virtuts, l’oblit de les ambicions i, sobretot, la ciència de saber viure i morir.

«Aquesta és la primera versió catalana del discurs de Sèneca que podem considerar perfecta: ho és la traducció —com és habitual en la col·lecció “Aetas”—, ho és la introducció, en què Jordi Avilés només escampa una part de la seva sòlida saviesa de llatinista, i ho són les notes»
Jordi Llovet, El País

«Traducció nova i moderna, ben allunyada d’arcaismes, excel·lent. ¿És breu, la vida? és una magnífica font de reflexió a la qual és bo, molt, acudir-hi sovint. ¿Per què? És una meravellosa meditació sobre el pas del temps i la vida.»
Joaquim Armengol, Ara

«El seu pensament és ben actual, una vigència que es corrobora amb la lectura i amb la importància que ha tingut per a la cultura occidental des del Renaixement, i que esperem que continuï tenint-la.»
David Castillo, El Punt / Avui

«Caldrà reconèixer que també els clàssics filosòfics són adequats per ensenyar-nos certes virtuts vitals que la vida moderna tendeix a fer-nos oblidar, presa de les seves imperatives servituds.»
Joan Garí, El Temps

«Un sospita que si n’haguéssim fet més cas, potser sí que no ens semblaria tan breu, la vida. Viure-la plena és l’objectiu; el problema és atrevir-s’hi.»
Ada Castells, La Vanguardia

1 8 9 10 15