Dotat d’una intel·ligència i d’una capacitat de penetració fora del comú, Hazlitt no va ser gaire comprès ni tan sols pels seus contemporanis, que no li perdonaven la sinceritat ni el costum que tenia de dir les coses pel seu nom. Ell, tanmateix, no va parar d’escriure: entre moltes altres coses, ens va ensenyar el plaer d’odiar, ens va descobrir els avantatges de viure per a un mateix, va apaivagar la por de la mort i, amb els seus mots precisos i punyents, va desemmascarar falsos erudits, crítics capbuits o persones extremament desagradables. «No s’ha fet mai justícia als immensos talents de William Hazlitt», afirma Bryan Waller Procter en la notícia que acompanya aquest volum. Llegint aquest llibre, podreu gaudir sens dubte d’aquests talents que encara són desconeguts per molts lectors.

«Sort que ara l’hem recuperat i el podem llegir com es mereix: amb l’obturador obert amb què s’han d’interpretar els escriptors intel·ligents. M’odio per no haver llegit William Hazlitt molt abans.»
Anna Carreras i Aubets, Núvol