Nicholas Nicleby

45.00 978-84-19908-21-6

Després de la ruïna i la mort del seu pare, en Nicholas Nickleby, un jove íntegre i despert, ha de procurar mantenir la germana i la mare en uns temps difícils. A partir de la seva incorporació com a mestre en una tètrica escola rural, on els infants són sotmesos a càstigs degradants, en Nicholas s’haurà d’enfrontar amb el seu oncle Ralph, un usurer despietat que maldarà per destruir-lo a ell i la seva germana. En el seu camí per sortir de l’adversitat, en Nicholas s’enrolarà en una companyia de teatre, tindrà un munt d’aventures i coneixerà personatges singularíssims que l’ajudaran en les situacions més adverses i li demostraran que, al capdavall, la vida posa tothom al seu lloc. Aquesta novel·la, la tercera que va escriure Dickens, és, sens dubte, un monument de les lletres angleses.

La taverna

25.00 978-84-16948-38-3

Atacada brutalment a l’època per la seva indecència, La taverna descriu, en paraules de l’autor, «l’ensorrament fatal d’una família obrera dins del medi corromput dels nostres barris pobres». Al París del luxe i la disbauxa, que és també el París de la gana i la misèria, hi trobem Gervaise Macquart, una planxadora vinguda de la Provença que només desitja pujar honestament els seus fills i fer una vida normal. Però l’ambient implacable de les zones més humils de la ciutat, simbolitzat pels alambins de les tavernes —vertaderes màquines d’alcoholitzar—, engoleix tothom sense contemplacions, de manera que li és gairebé impossible lluitar contra l’ebrietat i la deixadesa persistents i contra la mesquinesa de l’entorn.

«La traducció, esplèndida, reprodueix la parla popular, embastardida, dels personatges. De fons, inalterable, el retrat naturalista, vívid i memorable, de la pobresa sense redempció, sovint amb pinzellades d’autèntica poesia.»
Jordi Llavina, Ara

El vicari de Wakefield

22.00 978-84-92405-27-5

El destí implacable i la malvestat humana disfressada de distinció aboquen el reverend Charles Primrose i la seva família, viva imatge de l’afabilitat i la virtut, a una espiral de desgràcies que els du a la ruïna i l’aflicció més absolutes. En aquesta tendra novel·la es demostra més bé que en cap altra, com va dir Giuseppe Tomasi di Lampedusa, que amb la força d’ànim i la bondat es pot superar la gran tragèdia de la vida. Devia ser per això mateix i per la destresa de Goldsmith a l’hora d’escriure-la que aquesta senzilla història va colpir especialment escriptors de la sensibilitat d’Austen, Goethe o Dickens.

«El principal motiu per llegir aquest llibre és que és ben escrit i ben traduït. No hi ha gaires novel·les que hagin aguantat tan bé el pas del temps.»
Xavier Cortadellas, Presència