• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Els bessons

14.00 978-84-92405-45-9

Dos germans bessons que l’atzar va separar quan eren infants acaben retrobant-se anys més tard després d’incomptables equívocs i una pila d’embolics que fan que es desbordin les situacions divertides. Malgrat la senzillesa de l’argument, el talent i la força còmica de Plaute van aconseguir, sens dubte, que aquesta comèdia d’intriga —la primera de tot el teatre clàssic llatí que es va representar en llengua vernacla— fascinés en èpoques posteriors il·lustres dramaturgs: The Comedy of Errors, de Shakespeare, i I due gemelli veneziani, de Goldoni, són, per posar-ne només un parell d’exemples, les seves successores més insignes.

«La tria d’aquest comediògraf llatí, molt popular en el seu temps, esdevé un altre encert, que evidencia la bona orientació d’aquesta magnífica iniciativa editorial, regal exquisit per als lectors més exigents.»
Francesc Foguet i Boreu, El País

El soldat fanfarró

14.00 978-84-16948-15-4

Narcisista de mena, ufanós de posseir una valentia i un atractiu sense parió i d’haver dut a terme les proeses militars més increïbles, el soldat Pirgopolinices es creu infinitament superior a tot i a tothom. Havent raptat a Atenes la cortesana Filocomàsia, s’està a Efes, on fa una vida regalada, i es creu irresistible al sexe femení. Però, com sol passar sempre als fatxendes, la realitat és una altra: l’amant de la noia, el veí i el seu propi esclau fan conxorxa i ordeixen un estratagema infal·lible per castigar la seva fanfàrria i deixar-lo amb un pam de nas, com podem veure en aquesta comèdia sensacional, sens dubte una de les millors de la literatura llatina.

Mostel·lària, una de fantasmes

14.00 978-84-16948-95-6

Després de tres anys fora de casa en viatge de negocis, el vell Teopròpides torna a Atenes, on el seu fill Filòlaques i els seus amics cràpules han fet de casa seva un cau de vicis, i de la seva vida, una disbauxa inacabable. Les gresques contínues i els serveis exclusius de Filemàcia, una prostituta que li té el cor robat, han fet que el jove dilapidi la fortuna paterna. Quan està al caire del precipici, el seu esclau Tranió, home astut i desvergonyit, s’empesca un seguit d’enganys per amagar-l’hi tot a l’ancià. El primer d’aquests enganys és que la casa està embruixada per la presència d’un fantasma, i, a partir d’aquí, les situacions còmiques no paren d’augmentar fins a l’insospitat desenllaç de l’obra, una de les millors comèdies que ens va deixar l’antiga Roma.

L’escena antiga

25.00 978-84-16948-00-0

Coneixem i podem llegir les grans peces del teatre àtic del segle V aC i les millors comèdies llatines de l’època republicana, però sabem ben poca cosa de les arts escèniques en el món grecoromà. ¿Com eren els edificis teatrals? ¿Com eren les màscares que duien els actors? ¿Per què, tot i la importància del mim, la pantomima o la dansa a l’antiguitat, se n’ha conservat una documentació tan escassa? ¿A què eren degudes les diatribes furibundes dels Pares de l’Església contra els espectacles? Aquest llibre, que recull —per primera vegada en català— obres com La dansa de Llucià de Samòsata, Els espectacles de Tertul·lià o l’anònima Alcestis de Barcelona, entre d’altres, és un company de viatge imprescindible per al lector curiós que vulgui endinsar-se en la història de l’espectacle.

«L’escena antiga dona a conèixer —en unes traduccions d’Esther Artigas i Roser Homar que llisquen de primera i que es llegeixen amb plaer— textos —una bona part inèdits fins ara en català— d’un gran interès per conèixer més de prop la vitalitat i la persistència formidables de l’espectacle en el món grecoromà.»
Francesc Foguet i Boreu, El País

Heroides

25.00 978-84-16948-69-7

¿Què sentia Ariadna traïda pel seu amant i abandonada en una illa deserta? ¿Com és que Hèlena es va deixar seduir per Paris? ¿Quines angoixes afligien Penèlope després de vint anys d’absència del marit? ¿De què es dolien Fedra, Dido o Medea en els moments crucials de les seves històries? Amb un enginy extraordinari i una enorme voluntat d’experimentació, Ovidi ens presenta una col·lecció de vint-i-una cartes en vers en què dóna veu a algunes heroïnes mítiques, i també a alguns herois, decidit a explorar, no sense una bona dosi d’ironia i de manipulació juganera, els sentiments, les emocions i els turments que suscita l’amor.