La sobirania irrebatible de l’inconscient, l’eclosió lliure i il·limitada dels instints més pregons, el lirisme captivador que ens ofereixen els relats d’aquest llibre, en què Embirikos combina de manera magistral la poètica surrealista amb l’immens llegat de la tradició grega, evoquen, a qui els ha llegit, aquests mots que l’autor escriu en el text que fa de pròleg: «I així un nou món s’obrí davant meu, com una florida inesperada de meravelles inesgotables. Un món al voltant meu i a dins meu, infinit i incalculable, un món veritablement fascinant.»