Arran dels privilegis i la impunitat de què gaudeixen els estrangers que han arribat a la ciutat des de tot Europa, esclaten a Londres un seguit de revoltes de caire racista i xenòfob. L’agutzil Thomas More, home íntegre i dialogant, aconsegueix calmar la insurrecció, per la qual cosa el rei el premia amb el càrrec de Lord Canceller. Amb tot, la bona fortuna sol ser massa efímera: la seva negativa a signar uns articles enviats pel monarca —negativa que amaga l’oposició de More al divorci d’Enric VIII de la seva primera esposa— el duu a l’empresonament i, després, a la mort. I és que l’honestedat resulta sempre arriscada si topa amb els designis dels poderosos. Potser és aquesta una de les raons fonamentals de la sorprenent actualitat d’aquesta obra.

«More, agutzil de Londres, aplaca la ira d’uns ciutadans que temen per les seves feines i costums a causa de l’arribada de forasters fugits de persecucions religioses. ¿Els sona? […] Així el fa parlar Shakespeare. I així l’hauríem d’escoltar de nou avui.»
Ignasi Aragay, Ara