• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Mathilda

16.00 978-84-19908-03-2

Punyent, colpidora i introspectiva, Mathilda emergeix com una novel·la indiscutiblement romàntica i d’un marcat caràcter autobiogràfic. Narra la història d’una jove la mare de la qual mor en el part; després d’anys d’absència, el pare retorna a la vida de la noia i estableix amb ella una relació irracional i obsessiva. La pèrdua dels éssers estimats, l’amor il·lícit, la desesperació i la inexorabilitat de les accions humanes acompanyen el lector en aquest viatge íntim a través dels paisatges emocionals de la protagonista i el conviden a reflexionar sobre la naturalesa de les passions, sobre la concomitància de la culpa i la redempció, en aquest magnífic testimoni de la profunda sensibilitat de l’autora.

«Té tots els ingredients per haver estat destacada com una de les novel·les rellevants del romanticisme anglès.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

Eureka

16.00 978-84-16948-26-0

Només un enginy inspirat i atrevit com el de Poe podia concebre una elaborada cosmogonia —un dels gèneres més antics que existeixen— en ple segle XIX, incorporant-hi, no cal dir-ho, els coneixements científics vigents al seu temps, però amanits amb una intuïció fora mida. Les observacions sobre els planetes, els astres, les nebuloses, en definitiva, sobre tot el que conforma l’Univers, sedueixen el lector pel seu interès i la seva varietat. Aquest volum inclou, a tall d’introducció, unes pàgines que Paul Valéry va dedicar a Eureka i que, segons Julio Cortázar, són «les millors pàgines que s’han escrit mai sobre aquest llibre».

«Eureka és un absolut deliri genial: la prosa de Poe sembla alimentar-se d’una ambició sense mesura; la seva ingenuïtat fa que adquireixi tons profètics i messiànics que contrasten amb una intuïció febril capaç d’esbossar, amb vuitanta anys d’antelació, la teoria del Big Bang. I què dir sobre el valor literari d’Eureka
Oriol Roig, Núvol

Defensa de la poesia

11.00 978-84-16948-56-7

Vivim una època infausta, atès que la poesia ha estat arraconada en una societat en què la pretesa raó ha guanyat la partida a la imaginació. Com diu l’autor, els poetes «han abdicat la corona cívica en mans de raonadors i tècnics», però no hi ha dubte que els poetes han sigut sempre els legisladors no reconeguts del món, els promotors de les revolucions del pensament, i que la poesia és una font de saviesa i plaer per a qui vulgui sadollar-se’n. ¿Per què són divinals Homer, Dante o Milton? ¿Per què, a pesar de totes les misèries de la humanitat, la poesia no ha deixat mai d’existir? ¿Per què, malgrat la nosa que sol fer als insipients, continua alegrant la vida de molta gent? Trobareu les respostes a aquestes qüestions en aquest llibre captivador.

«Davant l’oportunitat que Adesiara ens brinda, cal llegir la Defensa de la poesia per fer front a la decadència i finalment assumir que “els poetes són els legisladors no reconeguts del món”.»
Berta Galofré Claret, Núvol

«Una agosarada passejada per les profundes idees que van moure els poetes romàntics i una apassionant descoberta pel lector del segle XXI.»
Anna Ruiz Mestres, La Fura