• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

L’heretge de Soana

14.00 978-84-92405-55-8

El jove sacerdot Francesco Vela arriba a una parròquia apartada de la Suïssa italiana per tenir-hi cura de les ànimes. La seva extrema devoció, que fa que els habitants del llogaret el venerin com un sant, es veu trastocada tan bon punt visita, després d’una llarga ascensió, la pastura d’una família de pecadors a fi de reconciliar-los amb Déu. Llavors, impotent davant la sublimitat del paisatge i fascinat per la bellesa i la innocència de la filla gran dels pastors, el mossèn sent per primera vegada els instints més pregons de la naturalesa humana i, com un nou Adam, cau inexorablement en el deliri de l’amor primigeni.

«El misteri de l’amor i de la mort resta obert, no només en aquesta novel·la inspirada, sinó en la percepció de la vida sencera.»
Teresa Costa-Gramunt, L’Eco de Sitges

Dues històries de Praga

14.00 978-84-16948-46-8

Praga, la ciutat dels clarobscurs i dels misteris, la ciutat literària per antonomàsia, és el marc on se situen les dues històries que conformen aquest volum, la del «Rei Bohusch», un homenet geperut ben peculiar, i la dels germans Wanka, que arriben a la capital amb la mare després d’haver perdut el pare en un accident de caça. En aquests relats magnífics, que ja permeten entreveure l’empremta del geni, un jove Rilke ens acompanya a la terra natal i a la infantesa (la seva i la de tot un poble), i ens fa descobrir, com ell mateix anticipa en el prefaci del llibre, que «només posseïm del passat allò que estimem, i volem posseir tot el que hem viscut».

«Rilke sempre va voler ser poeta. No va tenir una infantesa edènica i la seva vida va transitar amb dolor per no pocs sotracs existencials. Però poeta, i dels més grans, sí que ho va ser, com va ser també el gran escriptor que s’anuncia tan ple de força narrativa en les Dues històries de Praga
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

Correspondència amb Goethe

25.00 978-84-92405-97-8

«¿Com és possible que no se’n parli arreu, del teu amor? ¿Què ha passat, d’aleshores ençà, que sigui memorable?» Tan sols uns quants iniciats, com Rilke —de qui són aquests mots—, han estat capaços de veure en les cartes de Bettine von Arnim un dels cims de l’expressió de l’amor absolut i incondicional, un amor que no necessita ser correspost perquè conté la crida i la resposta. L’admiració que professava a l’idolatrat Goethe, que s’acostava a la seixantena i ja havia assolit la glòria literària, va fer que la correspondència que la jove escriptora mantingué amb el poeta esdevingués una exquisida obra literària que ens continua captivant a tots.

PREMI PEN DE TRADUCCIÓ 2016

«Bettine és l’escriptora que sap expressar l’amor més absolut i incondicional, la qual cosa no deixa de ser una creació artística que es basta a ella mateixa.»
Valèria Gaillard, El Punt/Avui